Cultura festiva, política local y hegemonía social: Comparativa de los casos de los Moros i Cristians (Alcoi), las Falles (València) y La Patum (Berga)

Autores/as

  • Verònica Gisbert Gracia Departamento de Sociología y Antropología Social. Universitat de València.
  • Joaquim Rius-Ulldemolins Departamento de Sociología y Antropología Social. Universitat de València.
  • Gil-Manuel Hernàndez i Martí Departamento de Sociología y Antropología Social. Universitat de València.

DOI:

https://doi.org/10.22325/fes/res.2018.58

Palabras clave:

Festividad, tradición, hegemonía, política cultural, inclusión social, discriminación de género

Resumen

La cultura festiva se ha convertido, a finales del siglo xxi, en un elemento crecientemente central en la vida social, la identidad territorial y de la economía de las ciudades. A medio camino de la reproducción tradicional, la patrimonialización y la innovación, la cultura festiva ha sido analizada en sus vertientes simbólicas, económicas o turísticas, pero no de forma adecuada como un espacio de disputa de la hegemonía cultural y social en el que la identidad y el orden social tradicional entran en tensión con las iniciativas orientadas a la inclusión social y la igualdad de género. A partir de tres casos muy relevantes por su dimensión local e internacional, los Moros i Cristians (Alcoi), las Falles (València) y la Patum (Berga), se analizará este conflicto entre la esfera tradicional de la cultura festiva y el cambio político, así como las diversas estrategias de gobernanza.

Biografía del autor/a

Verònica Gisbert Gracia, Departamento de Sociología y Antropología Social. Universitat de València.

Candidata al doctorado y profesora asociada del Departamento de Sociología y Antropología Social de la Universidad de Valencia. Licenciada en Criminología y Máster Erasmus GEMMA Mundus en Estudios de las Mujeres y de Género. Sus investigaciones se enfocan a la temática de género y política, derechos humanos y procesos de conflicto. Es autora de varios trabajos sobre el movimiento feminista y las festividades tradicionales.

Joaquim Rius-Ulldemolins, Departamento de Sociología y Antropología Social. Universitat de València.

Doctor en Sociología por la Universidad Autónoma de Barcelona y la École des Hautes Études en Sciences Sociales. Actualmente, es profesor ayudante doctor en el Departamento de Sociología y Antropología Social de la Universidad de Valencia. Es autor de varios libros y artículos sobre la sociología de la cultura y la política cultural en revistas nacionales e internacionales como International Journal of Cultural Policy, Urban Studies, European Urban and Regional Studies, REIS, RIS, entre otras

Gil-Manuel Hernàndez i Martí, Departamento de Sociología y Antropología Social. Universitat de València.

Historiador y sociólogo, doctor en Geografía e Historia. Actualmente es profesor titular del Departamento de Sociología y Antropología Social de la Universidad de Valencia. Es autor de varios libros, artículos e investigaciones sobre las manifestaciones festivas y rituales la cultura popular, el patrimonio cultural las fiestas y los procesos de globalización. También se ha ocupado del estudio de políticas culturales e identidades colectivas.

Citas

Ajuntament de Berga. (2015). Proposta de resolució. nomenament de representants de la corporació a órgans col.legiats que siguin competència del ple. Berga: Ajuntament de Berga.

Ajuntament de Berga. (2016). Estatuts del patronat municipal de la patum. Berga: Ajuntament de Berga.

Ajuntament de València. (2016). Pressupost municipal 2016. València: Ajuntament de València.

Antebi, A., y Pujol, A. (2008). Entre el poder y la máscara. una etnohistoria del carnaval de bar- celona. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Ariño Villarroya, A. (1992). La ciudad ritual: La fiesta de las fallas. Barcelona: Anthropos.

Ariño Villarroya, A., y Gómez, S. (2012). La festa mare. les festes en una era postcristiana. Museu Valencià d’Etnologia-Diputació de Valèn- cia: València.

Ariño, A. (1988). Festes, rituals i creences. València: Edicions Alfons El Magnànim.

Arroyo Menéndez, M., Cabrera Sánchez, J. (2011). Dinámicas del cambio cultural en España: Ex- plorando tendencias generacionales. Revista Española De Sociología, 15, 47-74.

Associació de Sant Jordi.Estatuto de la associación de San Jorge y ordenanza de la fiesta. Alcoi: Associació de Sant Jordi.

Ayuntamiento de Zaragoza. (2014). Las fiestas ma- yores en seis ciudades de España. origen, actividades y financiación. Zaragoza: Observatorio de Cultura. Ayuntamiento de Zaragoza.

Boissevan, J. (ed.). (1992). Revitalizing european rituals. Routledge: London.

Bourdieu, P. (1980). L’identité et la représentation. éléments pour une réflexion critique sur l’idée de région. Actes De La Recherche En Sciences Sociales, 35 (1), 63-72.

Bullen, M., y Diez Mintegui, C. (2002). Violencia y cambio de culturas androcéntricas. XI Congrés d’Antropologia FAAEE, (1), 20.

Burawoy, M. (2012). The roots of domination: Be- yond bourdieu and gramsci. Sociology, 46 (2), 187-206. doi:10.1177/0038038511422725

Coalició Compromís. (2015). Programa de govern compromís 2015-2019. València: Coalició Compromís.

Cohen, S. (2013). Musical memory, heritage and local identity: Remembering the popular mu- sic past in a european capital of culture. International Journal of Cultural Policy, 19 (5), 576-594. doi:10.1080/10286632.2012.676641

Connolly, M. G. (2011). The ‘Liverpool model(s)’: Cul- tural planning, liverpool and capital of culture 2008. International Journal of Cultural Policy, 1-20. doi:10.1080/10286632.2011.638982

Costa, X. (2002). Festive traditions in modernity: The public sphere of the festival of the‘Fallas’in Valencia (Spain). 50 (4), 482-504.

Costa, X. (2001). Festivity: Traditional and modern forms of sociability. Social Compass, 48 (4), 541-548.

Delgado, M. (2003). Carrer, festa i revolta. Usos sim- bòlics de l’espai públic a Barcelona, 1951-2000. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Dowling, M. (2008). Fiddling for outcomes: Traditional music, social capital, and arts policy in northern ireland. International Jour- nal of Cultural Policy, 14 (2), 179-194. doi:10.1080/10286630802106359

Ekinci, Y., y Hosany, S. (2006). Destination personali- ty: An application of brand personality to tourism destinations. Journal of Travel Research, 45 (2), 127-139. doi:10.1177/0047287506291603

Felipó, R. (2005). La Patum, el Corpus Christi de Berga. Tarragona: Edicions El Mèdol.

Flor, V. (2011). Noves glòries a Espanya. anticata- lanisme i identitat valenciana. Catarroja-Bar- celona: Afers.

García Canclini, N. (2002). Culturas populares en el capitalismo. México: Grijalbo.

García Pilan, P. (2010). Tradición en la modernidad avanzada: La semana santa marinera de Va- lencia,. Valencia: Museu Valencià d’Etnologia.

Garsan, C. (2017). Brexit fallero: Fuset se aleja de junta central mientras se hornea el congreso Carlos Garsán. Valencia Plaza, 27/06/2017

Generalitat de Catalunya. (2015). Resultats electorals eleccions municipals 20015. Berga. Bar- celona: Departament de Governació, Adminis- tracions Públiques i Habitatge. Generalitat de Catalunya.

Giori, P. (2012). Hacer castells, construir nación. castells, modelo festivo y catalanismo. Trabajo

final de máster en comunicació i estudis culturals. Girona: Universitat de Girona.

Gisbert Gracia, V. (2011). Feminidades y masculinidades en la fiesta de Moros y Cristianos de Alcoi. Prisma Social, 7, 92-119.

Gligorijevic, J. (2014). World music festivals and tourism: A case study of Serbia’s guca trumpet festival. International Journal of Cultural Policy, 20 (2), 139-154. doi:10.1080/10286632.2012.743531

Gramsci, A. (2011). ¿Qué es la cultura popular? València: Publicacions de la Universitat de València.

Gray, C. (2002). Local government and the arts. Local Government Studies, 28 (1), 77-90.

Gray, C. (2010). Analysing cultural policy: Incorrigibly plural or ontologically incompatible? International Journal of Cultural Policy, 16 (2), 215-230. doi:10.1080/10286630902935160

Grignon, C., y Passeron, J. (1989). Le savant et le populaire: Misérabilisme et populisme en sociologie et en littérature. Paris: Gallimard: Seuil.

Hernàndez i Martí, G. (1996). In Afers (ed.), Falles i franquisme a València. Catarroja-Barcelona.

Hernàndez i Martí, G. (2000). Les transformacions de la cultura popular. Afers, 37, 751-760.

Hernàndez i Martí, G. (1996). Falles i franquisme a València. Afers: Catarroja-Barcelona.

Hernàndez i Martí, G. (1998). Microidentidades colec- tivas: El caso de la fiesta en el país valenciano. VI Congreso Español de Sociología, A Coruña.

Hernàndez i Martí, G. (2016). Cultura festiva, identidad colectiva y política cultural. En J. Rius Ulldemolins, & J. A. Rubio Arostegui (eds.), Treinta años de políticas culturales en España. participación cultural, gobernanza territorial e industrias culturales (pp. 231-248). València: Publicacions de la Universitat de València.

Hernàndez i Martí, G. Albert, M. Gómez Nicolau, E. et al. Requena, M. (2014). La cultura como trinchera. la política cultural en el país valenciano (1975-2013). València: Universitat de València.

Hernàndez i Martí, G. Moncusí, A. et al. Santamarina, B. (2008). Patrimonio etnológico e identidades en España. un estudio comparativo a través de la legislación. Revista Experimental de Antropología, 8 (207), 223.

Hernàndez i Martí, G. Santamarina, B. Moncusí, A. et al. Albert, M. (2005). La memoria construida. patrimonio cultural y modernidad. Valencia: Tirant lo Blanch.

Hernàndez, G. (2011). Focs de falla. articles per al combat festiu. València: Obrapropia.

Heuzé, L. (2003). La incorporación de las mujeres en las fiestas: Las negras de Petrer (Alacant). En

M. Albert-Llorca, & J. González Alcantud (eds.), Moros y cristianos. representaciones del otro en las fiestas del Mediterráneo occidental (pp. 103-114). Granada: Diputación de Granada.

Hobsbawn, E. (1998). Introducció: L’invent de la tradició. En E. Hobsbawn, & T. Ranger (eds.), L’invent de la tradició (pp. 5-27). Vic: Eumo.

Interagrupación de Fallas. (2007). Estudio del impacto económico de las fallas. València: Interagrupación de Fallas-Ajuntament de València.

Jeanpierre, L. (2011). Bourdieu ou gramsci? une fausse alternative pour les études culturelles. En P. Casanova (ed.), Des littératures combati- ves. L’internationale des nationalismes littéraires (pp. 73-95). Paris: Raisons d’agir.

JuntaCentralFallera.(2017).Presidentsd´Agrupacións. llistat de presidents d´agrupacions de junta central fallera. València: Junta Central Fallera. Leoussi, A. S. (2013). Max weber in the thought of edward shils (1910-1995) and ernest gellner (1925-1995): The paradox of two weberian approaches to the understanding of nations and nationalism? Ethnic and Racial Studies, 36 (12), 1957-1976. doi:10.1080/01419870.2012.681674

Martínez Pozo, M. Á. (2015). La mujer en las fiestas de Moros y Cristianos. Revista de Antropología Experimental, 15, 79-87.

Merli, P. (2013). Creating the cultures of the futu- re: Cultural strategy, policy and institutions in gramsci. International Journal of Cultural Poli- cy, 19 (4), 399-420. doi:10.1080/10286632.2011.643872

Morales, A. (2017a). Jordi plana: «Jo no vaig fer un cartell perquè anunciés la patum, sinó per denunciar un fet». Naciodigital, 10/06/2017.

Morales, A. (2017b). La patum escalfa l’ambient al ple de Berga, que s’omple de crítiques i retrets. Naciodigital, 02/06/2017.

Patronat Municipal de La Patum. (2017). Memòries Patronat municipal de La Patum, 2000-2016. Berga: Ajuntament de Berga.

Peris Llorca, J. (2014). Populismo y literatura popular. La función de las fallas de Valencia en la extensión del blaverismo. Pasajes: Revista de Pensamiento Contemporáneo, 46, 42-61.

Putnam, R. D. (ed.). (2002). El declive del capital social: Un estudio internacional sobre sociedades y el sentido comunitario. Barcelona: Ga- laxia Gutemberg.

Regió7. (2017). «Repartir els salts de plens de Patum a través d’un sorteig és una fórmula justa» Mònica Garcia, regidora de Patum, respon les preguntes de Regió7 sobre l’innovador sorteig. Regió7, 14/06/2017.

Ren, C., y Blichfeldt, B. S. (2011). One clear image? Challenging simplicity in place branding. Scandi- navian Journal of Hospitality and Tourism, 11 (4), 416-434. doi:10.1080/15022250.2011.598753

Rius-Ulldemolins, J. Flor Moreno, V. (2017). The dark side of cultural policy: Economic and po- litical instrumentalisation, white elephants, and corruption in Valencian cultural institutions. International Journal of Cultural Policy, 1-16. doi:10.1080/10286632.2017.1296434

Rius-Ulldemolins, J., y Rubio, A. (2013). The governance of national cultural organisations: Com- parative study of performance contracts with the main cultural organisations in England, France and Catalonia. International Journal of Cultural Policy, 19 (2), 249-269.

Rius-Ulldemolins, J., y Zarlenga, M. (2014). Industrias, distritos, instituciones y escenas. tipología de clústeres culturales en Barcelona. Re- vista Española de Sociología, 21, 47-68.

Roggeband, C. (2012). Shifting policy responses to domestic violence in the Netherlands and Spain (1980-2009). Violence Against Women, 18 (7), 784-806. doi:10.1177/1077801212455359

Santamarina, B. (2008). Moros y cristianos. de la batalla festiva a la discursiva. Gazeta de Antropología, 24 (1), 1-10.

Shils, E. (2006). Tradition. University of Chicago Press: Chicago.

Sola, J., y Rendueles, C. (2017). Podemos, the upheaval of Spanish politics and the challenge of populism. Journal of Contemporary European Studies, 1-18. doi:10.1080/14782804.2017.13 04899

Sztompka, P. (1993). The sociology of social change.

Hoboken, NJ: Wiley-Blackwell.

Thiesse, A. (1999). La création des identités na- tionales. Europe, 18.°-20.° siècle. Editions du Seuil: Paris.

UNESCO. (2008). Intangible heritage. Patum of Berga. Paris: UNESCO.

UNESCO. (2016). Decision of the intergovernmental committee: 11.COM 10.B.30. Paris: UNESCO. Velasco, H., Cruces, F. et al. Díaz de Rada, A. (1996).

Fiestas de todos, fiestas para todos. Revista de Antropología, 11 (123), 144.

Descargas

Publicado

2019-01-05

Cómo citar

Gisbert Gracia, V., Rius-Ulldemolins, J., & Hernàndez i Martí, G.-M. (2019). Cultura festiva, política local y hegemonía social: Comparativa de los casos de los Moros i Cristians (Alcoi), las Falles (València) y La Patum (Berga). Revista Española De Sociología, 28(1). https://doi.org/10.22325/fes/res.2018.58