Festive culture, local politics and social hegemony: comparative cases of Moors and Christians (Alcoi), the Fallas (Valencia) and the Patum (Berga)

Authors

  • Verònica Gisbert Gracia Departamento de Sociología y Antropología Social. Universitat de València.
  • Joaquim Rius-Ulldemolins Departamento de Sociología y Antropología Social. Universitat de València.
  • Gil-Manuel Hernàndez i Martí Departamento de Sociología y Antropología Social. Universitat de València.

DOI:

https://doi.org/10.22325/fes/res.2018.58

Keywords:

Festivity, tradition, hegemony, cultural policy, social inclusion, gender discrimination.

Abstract

The festive culture has become, at the end of the 21st century, an increasingly central element in social life, the territorial identity and in some cases the economy and politics of the cities. Halfway to traditional reproduction, patrimonialization and innovation, the festive culture has been analysed in its symbolic, economic or tourist aspects, but not in an adequate approach as a social space for dispute over cultural and political hegemony in which identity and the traditional social order is in tension with the initiatives aimed at social inclusion and gender equality.

Author Biographies

Verònica Gisbert Gracia , Departamento de Sociología y Antropología Social. Universitat de València.

Candidata al doctorado y profesora asociada del Departamento de Sociología y Antropología Social de la Universidad de Valencia. Licenciada en Criminología y Máster Erasmus GEMMA Mundus en Estudios de las Mujeres y de Género. Sus investigaciones se enfocan a la temática de género y política, derechos humanos y procesos de conflicto. Es autora de varios trabajos sobre el movimiento feminista y las festividades tradicionales.

Joaquim Rius-Ulldemolins , Departamento de Sociología y Antropología Social. Universitat de València.

Doctor en Sociología por la Universidad Autónoma de Barcelona y la École des Hautes Études en Sciences Sociales. Actualmente, es profesor ayudante doctor en el Departamento de Sociología y Antropología Social de la Universidad de Valencia. Es autor de varios libros y artículos sobre la sociología de la cultura y la política cultural en revistas nacionales e internacionales como International Journal of Cultural Policy, Urban Studies, European Urban and Regional Studies, REIS, RIS, entre otras

Gil-Manuel Hernàndez i Martí , Departamento de Sociología y Antropología Social. Universitat de València.

Historiador y sociólogo, doctor en Geografía e Historia. Actualmente es profesor titular del Departamento de Sociología y Antropología Social de la Universidad de Valencia. Es autor de varios libros, artículos e investigaciones sobre las manifestaciones festivas y rituales la cultura popular, el patrimonio cultural las fiestas y los procesos de globalización. También se ha ocupado del estudio de políticas culturales e identidades colectivas.

References

Ajuntament de Berga. (2015). Proposta de resolució. nomenament de representants de la corporació a órgans col.legiats que siguin competència del ple. Berga: Ajuntament de Berga.

Ajuntament de Berga. (2016). Estatuts del patronat municipal de la patum. Berga: Ajuntament de Berga.

Ajuntament de València. (2016). Pressupost municipal 2016. València: Ajuntament de València.

Antebi, A., y Pujol, A. (2008). Entre el poder y la máscara. una etnohistoria del carnaval de bar- celona. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Ariño Villarroya, A. (1992). La ciudad ritual: La fiesta de las fallas. Barcelona: Anthropos.

Ariño Villarroya, A., y Gómez, S. (2012). La festa mare. les festes en una era postcristiana. Museu Valencià d’Etnologia-Diputació de Valèn- cia: València.

Ariño, A. (1988). Festes, rituals i creences. València: Edicions Alfons El Magnànim.

Arroyo Menéndez, M., Cabrera Sánchez, J. (2011). Dinámicas del cambio cultural en España: Ex- plorando tendencias generacionales. Revista Española De Sociología, 15, 47-74.

Associació de Sant Jordi.Estatuto de la associación de San Jorge y ordenanza de la fiesta. Alcoi: Associació de Sant Jordi.

Ayuntamiento de Zaragoza. (2014). Las fiestas ma- yores en seis ciudades de España. origen, actividades y financiación. Zaragoza: Observatorio de Cultura. Ayuntamiento de Zaragoza.

Boissevan, J. (ed.). (1992). Revitalizing european rituals. Routledge: London.

Bourdieu, P. (1980). L’identité et la représentation. éléments pour une réflexion critique sur l’idée de région. Actes De La Recherche En Sciences Sociales, 35 (1), 63-72.

Bullen, M., y Diez Mintegui, C. (2002). Violencia y cambio de culturas androcéntricas. XI Congrés d’Antropologia FAAEE, (1), 20.

Burawoy, M. (2012). The roots of domination: Be- yond bourdieu and gramsci. Sociology, 46 (2), 187-206. doi:10.1177/0038038511422725

Coalició Compromís. (2015). Programa de govern compromís 2015-2019. València: Coalició Compromís.

Cohen, S. (2013). Musical memory, heritage and local identity: Remembering the popular mu- sic past in a european capital of culture. International Journal of Cultural Policy, 19 (5), 576-594. doi:10.1080/10286632.2012.676641

Connolly, M. G. (2011). The ‘Liverpool model(s)’: Cul- tural planning, liverpool and capital of culture 2008. International Journal of Cultural Policy, 1-20. doi:10.1080/10286632.2011.638982

Costa, X. (2002). Festive traditions in modernity: The public sphere of the festival of the‘Fallas’in Valencia (Spain). 50 (4), 482-504.

Costa, X. (2001). Festivity: Traditional and modern forms of sociability. Social Compass, 48 (4), 541-548.

Delgado, M. (2003). Carrer, festa i revolta. Usos sim- bòlics de l’espai públic a Barcelona, 1951-2000. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Dowling, M. (2008). Fiddling for outcomes: Traditional music, social capital, and arts policy in northern ireland. International Jour- nal of Cultural Policy, 14 (2), 179-194. doi:10.1080/10286630802106359

Ekinci, Y., y Hosany, S. (2006). Destination personali- ty: An application of brand personality to tourism destinations. Journal of Travel Research, 45 (2), 127-139. doi:10.1177/0047287506291603

Felipó, R. (2005). La Patum, el Corpus Christi de Berga. Tarragona: Edicions El Mèdol.

Flor, V. (2011). Noves glòries a Espanya. anticata- lanisme i identitat valenciana. Catarroja-Bar- celona: Afers.

García Canclini, N. (2002). Culturas populares en el capitalismo. México: Grijalbo.

García Pilan, P. (2010). Tradición en la modernidad avanzada: La semana santa marinera de Va- lencia,. Valencia: Museu Valencià d’Etnologia.

Garsan, C. (2017). Brexit fallero: Fuset se aleja de junta central mientras se hornea el congreso Carlos Garsán. Valencia Plaza, 27/06/2017

Generalitat de Catalunya. (2015). Resultats electorals eleccions municipals 20015. Berga. Bar- celona: Departament de Governació, Adminis- tracions Públiques i Habitatge. Generalitat de Catalunya.

Giori, P. (2012). Hacer castells, construir nación. castells, modelo festivo y catalanismo. Trabajo

final de máster en comunicació i estudis culturals. Girona: Universitat de Girona.

Gisbert Gracia, V. (2011). Feminidades y masculinidades en la fiesta de Moros y Cristianos de Alcoi. Prisma Social, 7, 92-119.

Gligorijevic, J. (2014). World music festivals and tourism: A case study of Serbia’s guca trumpet festival. International Journal of Cultural Policy, 20 (2), 139-154. doi:10.1080/10286632.2012.743531

Gramsci, A. (2011). ¿Qué es la cultura popular? València: Publicacions de la Universitat de València.

Gray, C. (2002). Local government and the arts. Local Government Studies, 28 (1), 77-90.

Gray, C. (2010). Analysing cultural policy: Incorrigibly plural or ontologically incompatible? International Journal of Cultural Policy, 16 (2), 215-230. doi:10.1080/10286630902935160

Grignon, C., y Passeron, J. (1989). Le savant et le populaire: Misérabilisme et populisme en sociologie et en littérature. Paris: Gallimard: Seuil.

Hernàndez i Martí, G. (1996). In Afers (ed.), Falles i franquisme a València. Catarroja-Barcelona.

Hernàndez i Martí, G. (2000). Les transformacions de la cultura popular. Afers, 37, 751-760.

Hernàndez i Martí, G. (1996). Falles i franquisme a València. Afers: Catarroja-Barcelona.

Hernàndez i Martí, G. (1998). Microidentidades colec- tivas: El caso de la fiesta en el país valenciano. VI Congreso Español de Sociología, A Coruña.

Hernàndez i Martí, G. (2016). Cultura festiva, identidad colectiva y política cultural. En J. Rius Ulldemolins, & J. A. Rubio Arostegui (eds.), Treinta años de políticas culturales en España. participación cultural, gobernanza territorial e industrias culturales (pp. 231-248). València: Publicacions de la Universitat de València.

Hernàndez i Martí, G. Albert, M. Gómez Nicolau, E. et al. Requena, M. (2014). La cultura como trinchera. la política cultural en el país valenciano (1975-2013). València: Universitat de València.

Hernàndez i Martí, G. Moncusí, A. et al. Santamarina, B. (2008). Patrimonio etnológico e identidades en España. un estudio comparativo a través de la legislación. Revista Experimental de Antropología, 8 (207), 223.

Hernàndez i Martí, G. Santamarina, B. Moncusí, A. et al. Albert, M. (2005). La memoria construida. patrimonio cultural y modernidad. Valencia: Tirant lo Blanch.

Hernàndez, G. (2011). Focs de falla. articles per al combat festiu. València: Obrapropia.

Heuzé, L. (2003). La incorporación de las mujeres en las fiestas: Las negras de Petrer (Alacant). En

M. Albert-Llorca, & J. González Alcantud (eds.), Moros y cristianos. representaciones del otro en las fiestas del Mediterráneo occidental (pp. 103-114). Granada: Diputación de Granada.

Hobsbawn, E. (1998). Introducció: L’invent de la tradició. En E. Hobsbawn, & T. Ranger (eds.), L’invent de la tradició (pp. 5-27). Vic: Eumo.

Interagrupación de Fallas. (2007). Estudio del impacto económico de las fallas. València: Interagrupación de Fallas-Ajuntament de València.

Jeanpierre, L. (2011). Bourdieu ou gramsci? une fausse alternative pour les études culturelles. En P. Casanova (ed.), Des littératures combati- ves. L’internationale des nationalismes littéraires (pp. 73-95). Paris: Raisons d’agir.

JuntaCentralFallera.(2017).Presidentsd´Agrupacións. llistat de presidents d´agrupacions de junta central fallera. València: Junta Central Fallera. Leoussi, A. S. (2013). Max weber in the thought of edward shils (1910-1995) and ernest gellner (1925-1995): The paradox of two weberian approaches to the understanding of nations and nationalism? Ethnic and Racial Studies, 36 (12), 1957-1976. doi:10.1080/01419870.2012.681674

Martínez Pozo, M. Á. (2015). La mujer en las fiestas de Moros y Cristianos. Revista de Antropología Experimental, 15, 79-87.

Merli, P. (2013). Creating the cultures of the futu- re: Cultural strategy, policy and institutions in gramsci. International Journal of Cultural Poli- cy, 19 (4), 399-420. doi:10.1080/10286632.2011.643872

Morales, A. (2017a). Jordi plana: «Jo no vaig fer un cartell perquè anunciés la patum, sinó per denunciar un fet». Naciodigital, 10/06/2017.

Morales, A. (2017b). La patum escalfa l’ambient al ple de Berga, que s’omple de crítiques i retrets. Naciodigital, 02/06/2017.

Patronat Municipal de La Patum. (2017). Memòries Patronat municipal de La Patum, 2000-2016. Berga: Ajuntament de Berga.

Peris Llorca, J. (2014). Populismo y literatura popular. La función de las fallas de Valencia en la extensión del blaverismo. Pasajes: Revista de Pensamiento Contemporáneo, 46, 42-61.

Putnam, R. D. (ed.). (2002). El declive del capital social: Un estudio internacional sobre sociedades y el sentido comunitario. Barcelona: Ga- laxia Gutemberg.

Regió7. (2017). «Repartir els salts de plens de Patum a través d’un sorteig és una fórmula justa» Mònica Garcia, regidora de Patum, respon les preguntes de Regió7 sobre l’innovador sorteig. Regió7, 14/06/2017.

Ren, C., y Blichfeldt, B. S. (2011). One clear image? Challenging simplicity in place branding. Scandi- navian Journal of Hospitality and Tourism, 11 (4), 416-434. doi:10.1080/15022250.2011.598753

Rius-Ulldemolins, J. Flor Moreno, V. (2017). The dark side of cultural policy: Economic and po- litical instrumentalisation, white elephants, and corruption in Valencian cultural institutions. International Journal of Cultural Policy, 1-16. doi:10.1080/10286632.2017.1296434

Rius-Ulldemolins, J., y Rubio, A. (2013). The governance of national cultural organisations: Com- parative study of performance contracts with the main cultural organisations in England, France and Catalonia. International Journal of Cultural Policy, 19 (2), 249-269.

Rius-Ulldemolins, J., y Zarlenga, M. (2014). Industrias, distritos, instituciones y escenas. tipología de clústeres culturales en Barcelona. Re- vista Española de Sociología, 21, 47-68.

Roggeband, C. (2012). Shifting policy responses to domestic violence in the Netherlands and Spain (1980-2009). Violence Against Women, 18 (7), 784-806. doi:10.1177/1077801212455359

Santamarina, B. (2008). Moros y cristianos. de la batalla festiva a la discursiva. Gazeta de Antropología, 24 (1), 1-10.

Shils, E. (2006). Tradition. University of Chicago Press: Chicago.

Sola, J., y Rendueles, C. (2017). Podemos, the upheaval of Spanish politics and the challenge of populism. Journal of Contemporary European Studies, 1-18. doi:10.1080/14782804.2017.13 04899

Sztompka, P. (1993). The sociology of social change.

Hoboken, NJ: Wiley-Blackwell.

Thiesse, A. (1999). La création des identités na- tionales. Europe, 18.°-20.° siècle. Editions du Seuil: Paris.

UNESCO. (2008). Intangible heritage. Patum of Berga. Paris: UNESCO.

UNESCO. (2016). Decision of the intergovernmental committee: 11.COM 10.B.30. Paris: UNESCO. Velasco, H., Cruces, F. et al. Díaz de Rada, A. (1996).

Fiestas de todos, fiestas para todos. Revista de Antropología, 11 (123), 144.

Published

2019-01-05

How to Cite

Gisbert Gracia, V., Rius-Ulldemolins, J., & Hernàndez i Martí, G.-M. (2019). Festive culture, local politics and social hegemony: comparative cases of Moors and Christians (Alcoi), the Fallas (Valencia) and the Patum (Berga). Spanish Journal of Sociology, 28(1). https://doi.org/10.22325/fes/res.2018.58