Alianzas entre centros escolares y organizaciones de apoyo socioeducativo en torno al soporte escolar

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.7179/PSRI_2019.34.11

Palabras clave:

Alianzas, Escuelas, Éxito educativo, Soporte escolar, Diversidad sociocultural

Resumen

La creación y consolidación de alianzas entre centros escolares y organizaciones de apoyo socioeducativo se presenta como condición de éxito para los aprendizajes y desarrollo del soporte escolar. El presente estudio pretende identificar condiciones favorables para la configuración de alianzas entre centros escolares y organizaciones de apoyo socioeducativo. Para ello se ha empleado un diseño de investigación secuencial y métodos cualitativos para analizar las percepciones de 16 organizaciones de apoyo socioeducativo, situadas entre Estados Unidos y España y en relación a la configuración de alianzas sólidas con los centros escolares. En la primera fase del estudio se han realizado 11 entrevistas semi-estructuradas y 3 grupos de discusión y en una segunda fase se han analizado 4 buenas prácticas para contrastar los resultados preliminares. Los resultados indican que el desarrollo de alianzas entre instituciones está mediado por la calidad del soporte escolar, las visiones de los equipos profesionales, la coordinación entre instituciones y la evaluación de procesos y actuaciones. Estos hallazgos han permitido ofrecer un marco interpretativo para identificar elementos favorecedores u obstaculizadores para la construcción de alianzas y, por consiguiente, para el éxito del soporte escolar. En este orden se subraya que el logro del éxito educativo, en entornos de complejidad y diversidad sociocultural, necesita de la colaboración entre instituciones, capaces de identificar  fortalezas y debilidades institucionales, analizar oportunidades y amenazas de los contextos y establecer procesos y actuaciones colectivas.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Edgar Iglesias Vidal, Universitat Autònoma de Barcelona

Edgar Iglesias Vidal. Doctor en Pedagogía  (Universitat Autònoma de Barcelona). Pedagogo, antropólogo y profesor del Departamento de Pedagogía Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es investigador del Equipo de Desarrollo Organizacional EDO y de ERDISC. Sus principales líneas de investigación son la relación escuela y comunidad como estrategia para el éxito educativo y la educación intercultural. Fue becado para realizar una investigación educativa en el contexto de California. 

Saida López-Crespo, Universitat Autònoma de Barcelona

Pedagoga (Universitat Autònoma de Barcelona). Personal Investigador en Formación del Equipo de Desarrollo Organizacional EDO y profesora del Departamento de Pedagogía Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Becada por el Ministerio de Economía, Industria y Competitividad para el desarrollo de su tesis doctoral. Sus líneas de trabajo se centran en el liderazgo para el desarrollo organizativo y los procesos de cambio institucional. 

José Luis Muñoz Moreno, Universitat Autònoma de Barcelona

Doctor en Calidad y Procesos de Innovación Educativa (Universitat Autònoma de Barcelona). Pedagogo y profesor del Departamento de Pedagogía Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es investigador del Equipo de Desarrollo Organizacional EDO y las principales líneas de investigación en las que trabaja son: la mejora y el desarrollo organizacional de las instituciones socioeducativas y la inclusión y la participación educativa.

Anna Tarrés Vallespí, Universitat Autònoma de Barcelona

Socióloga y licenciada en Ciencias de la Información (Universitat Autònoma de Barcelona). Profesora en la Universitat Autònoma de Barcelona y en la Universitat Oberta de Catalunya y colabora con el Grupo de investigación sobre Diversidad y Sociedades Complejas (ERDISC). Actualmente, acaba su tesis doctoral sobre trayectorias de éxito del alumnado de incorporación tardía (NAMS) en el sistema educativo. Ha sido profesora en la Universidad Ramon Llull y trabajado en el Panel de Desigualdades Sociales de la Fundación Jaume Bofill. Beca 2011 de la European Science Foundation en el National Educational Panel Study (Bamberg, Alemania). 

Citas

Albaigés, B. (2016). Les polítiques educatives locals en temps de crisi. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Afterschool Alliance. (2015). Evaluations Backgrounder: A Summary of Formal Evaluations of Afterschool Programs Impact on Academics, Behavior, Safety and Family Life. Washington, D.C.

Afterschool Alliance. (2014). Taking a Deeper Dive into Afterschool: Positive Outcomes and Promising Practices. Washington, D.C.

Afterschool Alliance. (2013). Afterschools in Action: Innovative Afterschools programs: supporting middle school youth. Washington, D.C.

Anderson, S. A.; Sabatelli, R. M. y Trachtenberg, J. (2009). Community police and youth programs as a context for positive youth development. Police Quarterly, 10, 23-40.

AIR. (2015). Supporting Social and Emotional Development Through Quality Afterschool Programs. Beyond the Bell, 1-11.

Bennett, T. (2014). Examining Levels of Alignment between School and Afterschool and Associations with Student Academic. JELO, 1(2), 4-22.

Bodilly, S., & Beckett, M. K. (2005). Making out-ofschool time matter: Evidence for an action agenda. Santa Monica, CA: RAND Corporation.

Chang, H. N., & Jordan, P. W. (2013). Building a Culture of Attendance: Schools and Afterschool Programs Together Can and Should Make a Difference!. En Peterson T. K. (Ed.). Expanding Minds and Opportunities (pp. 56-61). Washington, D.C.: Collaborative Communications Group.

Comellas, Mª. J. (2010). El trabajo en red: un modelo de participación para las familias. Educar, 45, 117-129.

Connelly G. y Young P. (2013). More than just another “to-do” on the list: The benefits of strong school, principal and afterschool community relationships. En Peterson T. K. (Ed.). Expanding Minds and Opportunities (pp. 259-264). Washington, D.C.: Collaborative Communications Group.

Consorci d’Educació de Barcelona. (2015). Mapa de recursos de suport escolar a Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Ajuntament de Barcelona.

Departament d’Ensenyament. (2013). Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar. Pla per a la reducció del fracàs escolar a Cataluya 2012-2018. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Díaz-Gibson, J., Civís, M., Longás, J.,& Riera, J. (2017). Projectes d’innovació educativa comunitària: ingredients d’èxit i reptes. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

Dikkers, A. G. (2013). Family connections: Building connections among home, school, and community. Childhood Education, 89(2), 115–116.

Durlak, J. A., Weissberg, R. P., & Pachan, M. (2010). A meta-analysis of after-school programs that seek to promote personal and social skills in children and adolescents. American Journal of Community Psychology, 45, 294–309.

FEDAIA. (2016). El paper dels Centres Oberts en la cohesió social. Barcelona: Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

Fundació Jaume Bofill; Diputació de Barcelona i Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. (2018). Educació 360. Educació a temps complet. Retrieved from https://www.educacio360.cat/ (21 de mayo de 2018).

Gibson, M. A., Carrasco, S., Pàmies, J., Ponferrada, M., & Ríos-Rojas, A. (2013). Different Systems, Similar Results: Immigrant Youth at School in California and Catalonia. In Alba, R. & Holdaway, J. (Eds.). The Children of Immigrants at School: A Comparative Look at Integration in the United States and Western Europe (pp. 84-119). New York: NYU Press.

Gairín, J., & San Fabián, J. L. (2005). La participación social en educación. En Jiménez, B. (Coord.). Formación profesional (157-188). Barcelona: Praxis.

González, S. (2016). Quin impacte tenen les activitats extraescolars sobre els aprenentatges dels infants i joves? Què funciona en Educació? Evidències per a la millora educativa. Barcelona: Fundació Jaume Bofill - Institut Català d’Avaluació de Polítiques Educatives.

Gonzales, L. Gunderson, J., & Wold, M. (2013). Linking common core and expanded learning. Leadership, 42(3), 18-22.

Harris, E., Deschenes, S., Westmoreland, H., Bouffard, S., & Coffman, J. (2010). Partnerships for learning: promising practices in integrating school and out –of- school time program supports. Cambridge: Harvard Family Research Project.

Huang, D., Cho, J., Mostafavi, S., & Sam, H. (2008). What works? Common Practices in High Functioning Afterschool Programs. The National Partnership for quality Afterschool Learning final report. Austin, TX: SEDL.

Jordan, C. (2014). Building Supportive Relationships in Afterschool. SEDL Insights, 2(1), 1-8.

Kvale, S. (1996). Interviews: An introduction to qualitative research. Londres: Sage publications.

Leos-Urbel, J. (2015). What Works After School? The Relationship Between After-School. Program Quality, Program Attendance and Academic Outcomes. Youth and Society, 47(5) 684-706.

Little, P., Wimer, C., & Weiss, H. B. (2008). After School Programs in the 21st Century. Their potential and what it takes to achieve it. Harvard Family and Research Project, 10, 1-12.

Martín, Q. (2000). Bancos de talento. Participación de la comunidad en los centros docentes. Madrid: Sanz y Torres.

Mc Millan, J y Shummacher, S. (2001). Research in education: A conceptual introduction (5 ed). New York: Addison Wesley Longman.

Metz, R. A., Goldsmith, J., & Arbreton, A. J. A. (2008). Putting it all together: Guiding principles for quality after-school programs serving preteens. Philadelphia: Public/Private Ventures.

Mourshed, M., Chijioke, C., & Barber, M. (2012). How the World’s Most-improved School Systems Keep Getting Better. London, UK: McKinsey & Co.

Muñoz, J. L. (2012). Ayuntamientos y desarrollo educativo. Madrid: Editorial Popular.

Muñoz, J. L. (2009). La participación de los municipios en la educación. Madrid: Editorial Popular.

O’Hare, L., Biggart, A., Kerr, K., & Connolly, P. (2015). A Randomized controlled trial evaluation of an after-school prosocial behavior program in an area of socioeconomic. ESJ, 116(1), 1-29.

O'Leary, A., González, N., & Valdez, G. (2008). Latinas Practices of Emergence: Between Cultural Narratives and Globalization on the U.S. - Mexico Border. Journal of Latinos and Education, 7(3), 206-226.

Palmer, K., Anderson, S. A., & Sabatelli, R. M. (2009). How is the afterschool field defining program quality? A Review of Effective Program Practices and Definitions of Program Quality. Afterschool Matters, 1-12.

Rubio, L., & Lucchetti, L. (2016). APS pau, drets humans i solidaritat. Noves propostes d’educació per a la justícia global. Aprenentatge Servei. Recuperado de: www.aprenentatgeservei.cat (19 de mayo de 2018).

Schamper, A. (2012). Collaboration between afterschool practitioners and in-school teachers. Afterschool Matters, 15, 48-51.

Shernoff, D. J. (2010). Engagement in After-School Programs as a Predictor of Social Competence and Academic Performance. American Journal of Community Psychology, 45(3-4), 325-337.

Sintes, E. (2016). 10 elements clau per aconseguir una escola a temps complet. Diari de l’Educació, 5 de abril. Retrieved from http://diarieducacio.cat/10-elements-clau-per-aconseguir-una-escola-a-temps-complet/ (17 de abril de 2018)

Sintes, E. (2015). Escola a temps complet. Cap a un model d’educació compartida. Barcelona: Fundació Bofill.

Stelow, S., & Martínez, L. (2013). The value of partnerships in afterschool and summer learning: a national case study of 21st century community learning centers. In Peterson, T. K. (Ed.). Expanding minds and opportunities (pp.47-53). Washington, D.C.: Collaborative Communications Group.

Suárez, C., & Muñoz, J. L. (2017). El trabajo en red y la cooperación como elementos para la mejora escolar. Propósitos y Representaciones, 5(1), 349-402.

Tójar, J. (2006). La investigación cualitativa: comprender y actuar. Madrid: La Muralla.

Vandell, D. L. (2013). Afterschool Programs Quality and Student Outcomes: Reflections on Positive Key Findings on Learning and Development From Recent Research. In Peterson T. K. (Ed.). Expanding Minds and Opportunities (pp. 180-186). Washington, D.C.: Collaborative Communications Group.

XCO. (2011). Construint el model de Centres Oberts per a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona - Xarxa de Centres Oberts d’Atenció a la Infància de Barcelona. Recuperado de: http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/2011/11/xarxa6_documentmarc.pdf (23 de abril de 2018).

Zabalza, M. A. (2012). El estudio de las “buenas prácticas” docentes en la enseñanza universitaria. REDU. Revista de Docencia Universitaria, Vol. 10, Nº 1, 17-42.

Archivos adicionales

Publicado

2019-07-01