E puois l’aucis uns peons

Sobre la mort de Guillem de Berguedà

  • Anton M. Espadaler Universidad de Barcelona
Palabras clave: Guillem de Berguedà, vida, Mort, Peó

Resumen

La vida del trobador Guillem de Berguedà és una de les més avalades per la documentació de la literatura occitana medieval. L’únic punt una mica obscur el constitueix la seva mort. Aquest article proposa una resposta a la vaga frase que la narra.

Citas

BEC, Pierre (2004), Florilège en mineur. Jongleurs et troubadours mal connus. Orleans: Paradigme.

FAVATI, Guido (1970), Il novellino. Genova: Fratelli Bozzi.

GOUIRAN, Gérard (1987), Le seigneur-troubadour d’Hautefort. L’oeuvre de Bertran de Born. Aix-en-Provence: Université de Provence.

JEANROY, Alfred (1964), Les chansons de Guillaume IX duc d’Aquitaine, CFMA. Paris: Champion.

RIQUER, Martín de (1971), Guillem de Berguedà. Estudio histórico, literario y lingüístico. Poblet: Abadia de Poblet, I.

RIQUER, Martín de (1996), Les poesies del trovador Guillem de Berguedà. Barcelona: Quaderns Crema.

RIQUER, Martín de (1975), Los trovadores. Historia literaria y textos, I. Barcelona: Planeta.

RIQUER, Martín de (2004), Vidas y amores de los trovadores y sus damas. Barcelona: Acantilado.

ROVIRA, Josep (1933), Usatges de Barcelona, ENC. Barcelona: Barcino.

BASTARDES, Joan (1991), Usatges de Barcelona. Barcelona: Fundació Noguera.

SPITZER, Leo (2011), «L’amour lointain de Jaufré Rudel et le sens de la poésie des troubadours», en Études de style [1970]. Paris: Gallimard.

ZINK, Michel (2017), Les troubadours. Une histoire poétique. Paris : Perrin.

Publicado
2020-12-10
Cómo citar
Espadaler, A. M. (2020). E puois l’aucis uns peons. Revista De Literatura Medieval, 32, 109-117. https://doi.org/10.37536/RLM.2020.32.0.80255