Loisirs éducatifs et action socioculturelle favorisant la participation et la cohésion sociale

Contenu principal de l'article

Txus Morata García
Israel Alonso Saez
Eva Palasi Luna
Naiara Berasategi Sancho

Résumé

INTRODUCTION. Voici les résultats de la recherche “Loisir, action socioculturelle et cohésion sociale” dont l’objectif était d’étudier en profondeur, d´une part la corrélation entre les activités de loisirs et d’action socioculturelle destinées aux enfants, aux adolescents et aux jeunes et, d´autre part, la cohésion sociale du milieu et la participation en tant que dimension de cette dernière. Nous avons examiné en particulier les cas de quatre quartiers des communautés autonomes de Catalogne et du Pays Basque, préalablement sélectionnés d´après une carte d’indicateurs de cohésion sociale composée à l’aide de systèmes internationaux validés. MÉTHODE. Cette méthodologie de recherche est un modèle explicatif séquentiel mixte (DEXPLIS) de nature participative. Cela nous a permis d´analyser la contribution des riverains, des personnes représentatives des quartiers, des professionnels et des enfants, adolescents et jeunes, leurs perceptions de la contribution des organisations et des activités de loisirs et d’action socioculturelle au développement de la participation et de la cohésion sociale au sein des quartiers. Plus précisément, 836 personnes ont participé aux différentes phases et techniques de collecte de données. RÉSULTATS. Les résultats mettent en évidence les relations entre la participation à des activités de loisirs éducatifs et d’action socioculturelle et la cohésion sociale perçue par les participants au niveau du quartier et au niveau général. Ils montrent également que la participation des enfants et des adolescents à ces activités contribue à l’amélioration et à la consolidation d’aspects clés de la cohésion sociale, tels que le soutien du quartier et la participation sociale elle-même. DISCUSSION. Nous conclurons l’article en discutant les résultats et en soulignant les aspects que cette étude a mis en lumière, en particulier la nécessité de reconnaître la contribution des organisations et initiatives de loisirs éducatifs et d’action socioculturelle non seulement à la socialisation et à la formation des enfants, des jeunes et des adultes, mais aussi à leur contribution à la vie communautaire, à la participation et à la cohésion sociale dans leurs espaces.

Téléchargements

Les données relatives au téléchargement ne sont pas encore disponibles.

Renseignements sur l'article

Comment citer
Morata García, T., Alonso Saez, I., Palasi Luna, E., & Berasategi Sancho, N. (2023). Loisirs éducatifs et action socioculturelle favorisant la participation et la cohésion sociale. Bordón. Revista De Pedagogía, 75(2), 67–86. https://doi.org/10.13042/Bordon.2023.95926
Rubrique
Monográfico "Educación, esferas de participación y ciudadanía"
Bibliographies de l'auteur-e

Txus Morata García, Universidad del País Vasco (UPV/EHU), (España)

Doctora en Pedagogía por la Universidad de Barcelona. Profesora titular y directora de la catedra de Ocio Educativo y Acción Sociocultural de la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés Universidad Ramon Llull. Sus líneas de investigación se centran en acción comunitaria, ocio, participación infantil y exclusión social. Coordinadora del Grupo de Investigación, Innovación y Análisis Social (GIAS).

Israel Alonso Saez, Universidad del País Vasco (UPV/EHU), (España)

Educador Social y doctor en Pedagogía por la Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU). Profesor del Departamento de Didáctica y Organización Escolar en el Grado de Educación Social en la Facultad de Educación de Bilbao (UPV/EHU). Su trabajo en investigación se centra en dos líneas: la acción socioeducativa y el cambio y la innovación en la universidad. Miembro del grupo de investigación KideON. Inclusión socioeducativa (UPV/EHU).

Eva Palasi Luna, Universidad del País Vasco (UPV/EHU), (España

Educadora y trabajadora social, doctora por la Universidad Ramon Llull. Profesora asociada y directora del Máster Universitario en Modelos y Estrategias de Acción Social y Educativa en Infancia y Adolescencia e investigadora de la catedra de Ocio Educativo y Acción Sociocultural de la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés-Universidad Ramon Llull. Sus líneas de investigación se centran en ocio educativo, acción socioeducativa y exclusión social. Colaboradora del Grupo de Investigación Innovación y Análisis Social (GIAS).

Naiara Berasategi Sancho, Universidad del País Vasco (UPV/EHU), (España)

Grado en Educación Primara, maestra en Educación Especial, socióloga y doctora internacional por la Universidad del País Vasco. Profesora del Departamento de Didáctica y Organización Escolar en el Grado de Educación Social en la Facultad de Educación de Bilbao (UPV/EHU). Su trabajo en investigación se centra en dos líneas: la inclusión social y educativa, la acción socio-educativa y la educación superior. Miembro del grupo de investigación KideON. Inclusión socio-educativa (UPV/EHU)

Références

Agenda 2030 sobre el Desarrollo Sostenible (29 de agosto 2020). Recuperado de: https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/objetivos-de-desarrollo-sostenible/

Alonso, I. y Artetxe, K. (eds.). (2019). Educación en el tiempo libre: la inclusión en el centro. Octaedro.

Atkinson, R. (2019). Social Cohesion. En A. Orum (ed.), The Wiley-Blackwell Encyclopedia of Urban and Regional Studies. John Wiley & Sons.

Beauvais, C. y Jenson, J. (2002). Social cohesion: Updating the state of the research. CPRN.

Bennett, M. (2014). Intergroup Social Exclusion in Childhood: Forms, Norms, Context, and Social Identity. Journal of Social Issues, 70(1), 183-195.

Breton, R., Dion, K. K. y Dion, K. L. (2009). Multiculturalism and social cohesion: Potentials and challenges of diversity. Springer.

Cano-Hila, A. B., Sabariego, M. y Folgueiras, P. (2019). La participación comunitaria de los jóvenes en contextos urbanos vulnerables: aportaciones desde un diagnóstico colaborativo en el área metropolitana de Barcelona (España). OBETS. Revista de Ciencias Sociales, 14(2), 313-342.

Dayrit, M. y Mendoza, R. (2020). Social Cohesion vs COVID-19. Recuperado de: https://ssrn.com/ abstract=3555152

Durkheim, E. (1982). De la división del trabajo social. Buenos Aires.

Elliott, J., Gale, C., Parsons, S. y Kuh, D. (2014). Neighbourhood cohesion and mental wellbeing among older adults: a mixed methods approach. Social Science & Medicine, 107.

European Committee for Social Cohesion (CDCS) (2008). The High-Level Task Force on Social Cohesion in the 21st century https://wcd.coe.int/ViewDoc.jsp?id=1206295&Site=CM

European Union (2010). EUROPA 2020. Una Estrategia para un crecimiento inteligente, sostenible e integrador. UE-DG.

González, R. y Estévez A. (2017). El apoyo social percibido moderador entre el uso problemático de internet y la sintomatología depresiva en jóvenes adultos. Salud y drogas, 17(1), 53-62.

Ibarretxe, J. (2014). Inversión en inclusión social: retos y alternativas. Lan Harremanak. Revista de Relaciones Laborales, 29, 244-255.

Jackson, A., Fawcett, G., Milan, A., Roberts, P., Schetagne, S., Scott, K. y Tsoukalas, S. (2000). Social cohesion in Canada: possible indicators. Canadian Council on Social Development.

Johnson, R. B. y Onwuegbuzie, A. J. (2004). Mixed methods research: A Research Paradigm Whose Time Has Come. American Educational Research Association, 33, 14-26.

Marcús, J. (2012). Apuntes sobre el concepto de identidad. Intersticios. Revista Sociológica de Pensamiento Crítico, 5(1), 107-114.

Méndez, A. (2013). La participación social y su impacto en los procesos de cohesión social en el barrio La Coma. Educación Social. Revista de Intervención Socioeducativa, 53, 137-150.

Novella, A. M., Llena, A., Noguera, E., Gómez, M., Morata, T., Trilla, J. et al. (2014). Participación infantil y construcción de la ciudadanía. Graó.

Palasí, E. (2019). Lideratge social per a la construcció de comunitats cohesionades des d’entitats de lleure educatiu i d’acció social. Estudi de casos [tesis doctoral]. Universidad Ramon Llull.

Patel, J. A., Nielsen, F. B. H., Badiani, A. A., Assi, S., Unadkat, V. A., Patel, B., Ravindrane, R. y Wardle, H. (2020). Poverty, inequality and COVID-19: the forgotten vulnerable. Public Health, 183, 110-111.

Pradel, M. y García, M. (eds.). (2018). El momento de la ciudadanía: innovación social y gobernanza urbana. Catarata.

Putland, C. (2008). Lost in translation: the question of evidence linking community-based arts and health promotion. Journal of health psychology, 13(2), 265-276.

Save the Children (2020). Covid-19: Cerrar la brecha. Impacto educativo y propuestas de equidad para la desescalada. Save the Children.

Social polis Platform (2017). Social Polis (Social Platform on cities and social cohesion). Final Report Sumary. Newcastle. https://cordis.europa.eu/project/id/217157/reporting

Stenseng, F., Belsky, J., Skalicka, V. y Wichstrøm, L. (2014). Social Exclusion Predicts Impaired Self-Regulation: A 2-Year Longitudinal Panel Study Including the Transition from Preschool to School. Journal of Personality, 83(2), 212-220.

Walsh, K., O’Shea, E., Scharf, T. y Shucksmith, M. (2014). Exploring the Impact of Informal Practices on Social Exclusion and Age-Friendliness for Older People in Rural Communities. Journal of Community & Applied Social Psychology, 24(1), 37-49.