El ciervo en los bestiarios medievales

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.37536/RPM.2023.37.1.97452

Palabras clave:

Ciervo, physiologi, bestiarios, lírica, literatura doctrinal

Resumen

El conocimiento de un animal como el ciervo se remonta a las culturas antiguas, al que se le han asociado diferentes creencias. A partir del tratado griego Physiologos, la simbología que adquirió este animal se relacionaba con la lucha entre el bien y el mal. Progresivamente, los textos animalísticos derivados, los bestiarios, se centraron en la imagen del ciervo que acude a la fuente para rejuvenecer como un símbolo del bautismo, como entrada en la nueva vida que ofrece la religión cristiana, lo que contribuyó también a su difusión en la literatura culta, sobre todo en poesía y obras de carácter didáctico-doctrinal. Este trabajo pretende hacer un recorrido desde los orígenes de la simbología del ciervo, su evolución y utilización en algunos textos literarios.

 

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Métricas alternativas

Biografía del autor/a

Llúcia Martín Pascual, Universitat d'Alacant

Catedràtica de Universidad. Departament de Filologia Catalana, Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat d'Alacant

Citas

Aristóteles (1990), Historia de los animales. José Vara Donado (ed. y tr.). Madrid: Akal.

Beauvais, Pierre (2010), Le bestiaire. Version longue attribuée à Pierre de Beauvais. Craig Baker (ed.). Paris: Honoré Champion Editor.

Bestiari (ed. 2022) = Martín (ed. y est.) (2022).

Bestiario de Oxford (1983), Facsímil del ms. Ashmole 1511. Carmen Andreu (ed.), estudio codicológico de Xènia Muratova. Madrid: Ediciones Arte y Bibliofília.

Bíblia de Montserrat (1992), La Biblia, versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat. Barcelona: Editorial Casal i Vall. 6.ª ed. En línea: <https://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmcwh2h9> [consulta: 29/11/2022].

Cabré, Míriam (1999), Cerverí de Girona and His Poetic Traditions. London: Tamesis.

Cahier, Claude y Martin, Arthur (eds.) (1856), «Le Physiologus ou Bestiaire. Le Bestiaire en prose de Pierre le Picard», Mélanges d’archeologie, d’histoire et de littérature, II, pp. 85-100 y 106-232; III, pp. 203-288; IV, pp. 55-87.

Carmody, Francis J. (1939), Physiologus Latinus. Versio B. Éditions préliminaires. Paris: Drotz.

Carmody, Francis J. (1941), «Physiologus Latinus, versio Y», University of California Publications in Classical Phylology, 12, pp. 95-134.

Carrega, Annamaria y Navone, Paola (eds.) (1983), La proprietà degli animali. Bestiario moralizzato di Gubbio. Libellus Natura Animalium. Genova: Edizioni Costa e Nolan.

Cerchi, Paolo (2012), «La leggenda del collare del cervo nel Tirant lo Blanc», Cultura Neolatina, 72: 3-4, pp. 317-323.

Cerverí de Girona (1988), Lírica. Joan Coromines (ed.). Barcelona: Curial, 2. vols.

Charbonneau-Lassay, Louis (1997), El Bestiario de Cristo. El simbolismo animal en la Antigüedad y la Edad Media. Palma de Mallorca: Olañeta Editor, 2 vols.

Checchi, Davide (ed. y est.) (2020), Libro della Natura degli animai. Bestiario toscano del secolo XIII. Firenze: Edizioni del Galluzzo.

Cook, Albert S. (1921), The Old English Physiologus. New Haven: Yale University Press. En línea: <https://www.gutenberg.org/files/14529/14529-h/14529-h.htm> [consulta: 29/11/2022].

Donà, Carlo (2010), «Il simbolismo del cervo: origini e trasformazioni», en Maria Antonietta Barbàra (ed.), Atti della Accademia Peloritana dei Pericolanti: Il simbolismo degli elementi della natura nell’immaginario Cristiano. Messina/Napoli: Edizioni Scientifiche Italiane, pp. 51-84.

Eden, Paul T. (ed.) (1972), Theobaldi ‘Physiologus’. Leiden/Köln: Brill. DOI: https://doi.org/10.1163/9789004476844_001.

Eiximenis, Francesc (1986), Dotzè del Crestià, en Curt. J. Witllin et al. (eds.), Obres de Francesc Eiximenis. Girona: Universitat de Girona, 2 vols.

Eliano, Claudio (1989), Historia de los animales. José Vara Donado (tr.). Madrid: Akal Clásica.

Febrer, Andreu (1951), Poesies. Martí de Riquer (ed.). Barcelona: Barcino.

Febus, Gaston (1971), Livre de Chasse. G. Tilander (ed.). Paris: Karlsman.

Ferrer, Vicent (1977), Sermons. Josep Sanchis Sivera (ed.) (vols. 1-2) y Gret Schib (ed.) (vols. 3-6). Barcelona: Barcino, 6 vols.

Fournival, Richard (1957), Li bestiaires d’amours di Maestre Richard de Forunival e li response du Bestiaire. Cesare Segre (ed.). Milano/Napoli: Ricciardi editore.

George, Wilma y Yapp, Brandson (1991), The Naming of the Beasts. Natural History in the Medieval Bestiary. London: Duckworth.

Guglielmi, Nilda (ed.) (1971), El Fisiólogo. Bestiario medieval. Buenos Aires: Eudeba.

Hermannsson, Halldór (1938), The Icelandic Physiologus. Ithaca, New York: Cornell University Press («Series Islandica», 27).

Latini, Brunetto (1976), Llibre del Tresor, traducció catalana de Guillem de Copons. Curt J. Wittlin (ed.). Barcelona: Barcino, vol. 2.

Latini, Brunetto (1989), Libro del tesoro versión castellana de «Li livres dou Tresor». Spurgeon Baldwin (ed.). Madison: Hispanic Seminary of Medieval Studies.

Mann, Max M. (1884), «Der Physiologus des Philippe von Thaon und seine quellen», Anglia, 7, pp. 420-468.

March, Ausiàs (2000), Poesies. Pere Bohigas (ed.) revisión Amadeu Soberanas y Noemí Espinàs. Barcelona: Barcino.

Martín, Llúcia (1996), La tradición animalística en la literatura catalana medieval. Alicante: Generalitat Valenciana/Universitat d’Alacant/Institut Juan Gil-Albert.

Martín, Llúcia (2007), «La tradició poética i moralitzant del cérvol: la poesia 89 de March», Estudis de llengua i literatura catalanes, 54. Homenatge a Joseph Gulsoy, 2. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 73-105.

Martín, Llúcia (2012a), «La tradición animalística en Italia: el Bestiario toscano», Cultura Neolatina, 72:1-2, pp. 147-181.

Martin, Llúcia (2012b), «Errores y divergencias en la traducción: las fuentes del Bestiari catalán», Critica del Testo, 15, pp. 39-71.

Martin, Llúcia (2012c), «Nuevas aportaciones sobre la transmisión del Bestiari catalán», Revista de Literatura Medieval, 24, pp. 155-172. En línea: <http://hdl.handle.net/10017/19886> [consulta: 29/11/2022]

Martín, Llúcia (2014), «La tradición de los Bestiarios franceses y su influencia en la península Ibérica», Estudios Humanísticos. Filología, 36, pp. 115-131. DOI: https://doi.org/10.18002/ehf.v0i36.1147.

Martín, Llúcia (2015), «El Llibre del Tresor, compendi de sabers medievals sobre filosofia natural», en Lola Badia, Emili Casanova i Albert Hauf (eds.), Studia mediaevalia Curt Wittlin dicata / Mediaeval Studies in Honour Curt Wittlin / Estudis medievals en homenatge a Curt Wittlin. Alicante: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 237-255.

Martín, Llúcia (ed. y est.) (2022), Bestiari medieval. Barcelona: Barcino.

Martínez, Teresa y Calvo, Carmen (eds.) (1999), Pseudo Aristóteles, Fisiognomía. Anónimo, Fisiólogo. Madrid: Gredos.

Martorell, Joanot (2005), Tirant lo Blanch. Albert G. Hauf (ed.). Valencia: Tirant lo Blanc.

McCulloch, Florence (1962), Medieval Latin and French Bestiaries. Chapel Hill: University of North Carolina Press.

Mermier, Guy (1977), Le Bestiaire de Pierre de Beauvais, version courte. Paris: A. G. Nizet.

Meyer, Paul (1872), «Le Bestiaire de Gervaise», Romania, 1, pp. 420-443. En línea: <https://bestiary.ca/etexts/meyer-le-bestiaire-de-gervaise.pdf> [consulta: 29/11/2022].

Migne, Jacques P. (1844-1864), Patrologia Latina cursus completus. Series Latina. Paris: Garnier Editores et J.-P. Migne successores. [versión digital Patrologia Latina Database, acceso restringido].

Morales, Egla (1981), El Ciervo y la fuente, mito y folklore del agua en la lírica tradicional. Madrid: Porrúa.

Morini, Lugiana (ed.) (1996), Bestiari medievali. Torino: Einaudi Editore.

Opiano (1990), De la Caza. De la pesca. Carmen Calvo Delcán (ed. y tr.). Madrid: Gredos.

Panunzio, Saverio (ed.) (1963-64), Bestiaris. Barcelona, Barcino, 2 vols.

Petrarca, Francesco (1984), Cancionero. Jacobo Cortines (tr.), fijación del texto de Gianfranco Contini, estudio preliminar de Nicholas Mann. Madrid: Cátedra.

Plinio (1952), Histoire Naturelle. Alfred Ernout (ed. y tr.). Paris: Les Belles Lettres.

Radicula, Carla (1962), «Il Bestiaire d’Amours capostipite di bestiari latini e romanzi», Studi Medievali, 3, pp. 576-606.

Reinsch, Robert (1890), Le Bestiaire. Das thierbuch des Normannischen dichters Guillaume le Clerc. Leipzig: Fues’s Verlarg (R. Reisland).

Riquer, Martí de (1946), Traducciones castellanas de Ausias March en la Edad de Oro. Barcelona: Instituto Español de Estudios Mediterráneos.

Riquer, Martí de (1975), Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Planeta, 3 vols.

Roís de Corella, Joan (1983), Obra profana. Jordi Carbonell (ed.). Valencia: Tres i Quatre.

Sbordone, Francesco (1936a), Physiologi graeci. Singulas variarum aetatum recentiones codicibus fere omnibus tunc primum excussis collatisque. Mediolani: In aedibus Societatis Dante Alighieri.

Sbordone, Francesco (1936b), Ricerche sulle fonti e sulla composizione del Physiologus greco. Napoli: Arti grafiche G. Torella e figlio.

Thaün, Philippe (2018), Bestiaire. Lugiana Morini (ed.). Paris: Honoré Champion Editeur.

Thordstein, Arvid (1941), Le Bestiaire d’amour rimé, poème inédit du XIIIe siècle; publié avec introduction, notes et glossaire. Lund: G. W. K. Gleerup («Series: Études Romanes de Lund», 2).

Torró, Jaume (2019), «Il commento dei Padri della Chiesa e dei dottori medievali al salmo 41 in Cerverí de Girona e Ausiàs March», Cultura Neolatina, 78:3-4, pp. 323-348.

Villar Vidal, José A. y Docampo Álvarez, Pilar (2003), «El Physiologo latino, versión B. Introducción y texto latino», Revista de Literatura Medieval, 15, pp. 9-52.

Vuolo, Emilio (ed.) (1962), Il Mare Amoroso. Roma: Istituto di Filologia Moderna.

Zambon, Francesco (ed.) (1975), Il Fisiologo. Milano: Adelphi Edizioni.

Zambon, Francesco (ed.) (2018), Bestiari tardoantichi e medievale. I testi fondamentali della zoologia sacra cristiana. Firenze/Milano: Bompiani.

Descargas

Publicado

2023-10-19

Cómo citar

Martín Pascual, L. (2023) «El ciervo en los bestiarios medievales», Revista de Poética Medieval, 37(1), pp. 117–147. doi: 10.37536/RPM.2023.37.1.97452.

Número

Sección

Artículos monográfico

Datos de los fondos

Métrica