The deer at the medieval bestiaries

Authors

DOI:

https://doi.org/10.37536/RPM.2023.37.1.97452

Keywords:

Ciervo, physiologi, bestiarios, lírica, literatura doctrinal

Abstract

Knowledge about an animal such as the deer dates back to ancient cultures, to which different beliefs have been associated. From the Greek treatise Physiologos onwards, the symbolism that this animal acquired was related to the struggle between good and evil. Progressively, derived animalistic texts, the bestiaries, focused on the image of the deer that comes to the fountain to rejuvenate as a symbol of baptism, as an entry into the new life offered by the Christian religion, which also contributed to its dissemination in cultured literature, especially in poetry and works of a didactic-doctrinal nature. This work aims to trace the origins of the symbolism of the stag, its evolution and its use in some literary texts.

Downloads

Download data is not yet available.

Métricas alternativas

Author Biography

Llúcia Martín Pascual, Universitat d'Alacant

Catedràtica de Universidad. Departament de Filologia Catalana, Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat d'Alacant

References

Aristóteles (1990), Historia de los animales. José Vara Donado (ed. y tr.). Madrid: Akal.

Beauvais, Pierre (2010), Le bestiaire. Version longue attribuée à Pierre de Beauvais. Craig Baker (ed.). Paris: Honoré Champion Editor.

Bestiari (ed. 2022) = Martín (ed. y est.) (2022).

Bestiario de Oxford (1983), Facsímil del ms. Ashmole 1511. Carmen Andreu (ed.), estudio codicológico de Xènia Muratova. Madrid: Ediciones Arte y Bibliofília.

Bíblia de Montserrat (1992), La Biblia, versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat. Barcelona: Editorial Casal i Vall. 6.ª ed. En línea: <https://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmcwh2h9> [consulta: 29/11/2022].

Cabré, Míriam (1999), Cerverí de Girona and His Poetic Traditions. London: Tamesis.

Cahier, Claude y Martin, Arthur (eds.) (1856), «Le Physiologus ou Bestiaire. Le Bestiaire en prose de Pierre le Picard», Mélanges d’archeologie, d’histoire et de littérature, II, pp. 85-100 y 106-232; III, pp. 203-288; IV, pp. 55-87.

Carmody, Francis J. (1939), Physiologus Latinus. Versio B. Éditions préliminaires. Paris: Drotz.

Carmody, Francis J. (1941), «Physiologus Latinus, versio Y», University of California Publications in Classical Phylology, 12, pp. 95-134.

Carrega, Annamaria y Navone, Paola (eds.) (1983), La proprietà degli animali. Bestiario moralizzato di Gubbio. Libellus Natura Animalium. Genova: Edizioni Costa e Nolan.

Cerchi, Paolo (2012), «La leggenda del collare del cervo nel Tirant lo Blanc», Cultura Neolatina, 72: 3-4, pp. 317-323.

Cerverí de Girona (1988), Lírica. Joan Coromines (ed.). Barcelona: Curial, 2. vols.

Charbonneau-Lassay, Louis (1997), El Bestiario de Cristo. El simbolismo animal en la Antigüedad y la Edad Media. Palma de Mallorca: Olañeta Editor, 2 vols.

Checchi, Davide (ed. y est.) (2020), Libro della Natura degli animai. Bestiario toscano del secolo XIII. Firenze: Edizioni del Galluzzo.

Cook, Albert S. (1921), The Old English Physiologus. New Haven: Yale University Press. En línea: <https://www.gutenberg.org/files/14529/14529-h/14529-h.htm> [consulta: 29/11/2022].

Donà, Carlo (2010), «Il simbolismo del cervo: origini e trasformazioni», en Maria Antonietta Barbàra (ed.), Atti della Accademia Peloritana dei Pericolanti: Il simbolismo degli elementi della natura nell’immaginario Cristiano. Messina/Napoli: Edizioni Scientifiche Italiane, pp. 51-84.

Eden, Paul T. (ed.) (1972), Theobaldi ‘Physiologus’. Leiden/Köln: Brill. DOI: https://doi.org/10.1163/9789004476844_001.

Eiximenis, Francesc (1986), Dotzè del Crestià, en Curt. J. Witllin et al. (eds.), Obres de Francesc Eiximenis. Girona: Universitat de Girona, 2 vols.

Eliano, Claudio (1989), Historia de los animales. José Vara Donado (tr.). Madrid: Akal Clásica.

Febrer, Andreu (1951), Poesies. Martí de Riquer (ed.). Barcelona: Barcino.

Febus, Gaston (1971), Livre de Chasse. G. Tilander (ed.). Paris: Karlsman.

Ferrer, Vicent (1977), Sermons. Josep Sanchis Sivera (ed.) (vols. 1-2) y Gret Schib (ed.) (vols. 3-6). Barcelona: Barcino, 6 vols.

Fournival, Richard (1957), Li bestiaires d’amours di Maestre Richard de Forunival e li response du Bestiaire. Cesare Segre (ed.). Milano/Napoli: Ricciardi editore.

George, Wilma y Yapp, Brandson (1991), The Naming of the Beasts. Natural History in the Medieval Bestiary. London: Duckworth.

Guglielmi, Nilda (ed.) (1971), El Fisiólogo. Bestiario medieval. Buenos Aires: Eudeba.

Hermannsson, Halldór (1938), The Icelandic Physiologus. Ithaca, New York: Cornell University Press («Series Islandica», 27).

Latini, Brunetto (1976), Llibre del Tresor, traducció catalana de Guillem de Copons. Curt J. Wittlin (ed.). Barcelona: Barcino, vol. 2.

Latini, Brunetto (1989), Libro del tesoro versión castellana de «Li livres dou Tresor». Spurgeon Baldwin (ed.). Madison: Hispanic Seminary of Medieval Studies.

Mann, Max M. (1884), «Der Physiologus des Philippe von Thaon und seine quellen», Anglia, 7, pp. 420-468.

March, Ausiàs (2000), Poesies. Pere Bohigas (ed.) revisión Amadeu Soberanas y Noemí Espinàs. Barcelona: Barcino.

Martín, Llúcia (1996), La tradición animalística en la literatura catalana medieval. Alicante: Generalitat Valenciana/Universitat d’Alacant/Institut Juan Gil-Albert.

Martín, Llúcia (2007), «La tradició poética i moralitzant del cérvol: la poesia 89 de March», Estudis de llengua i literatura catalanes, 54. Homenatge a Joseph Gulsoy, 2. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 73-105.

Martín, Llúcia (2012a), «La tradición animalística en Italia: el Bestiario toscano», Cultura Neolatina, 72:1-2, pp. 147-181.

Martin, Llúcia (2012b), «Errores y divergencias en la traducción: las fuentes del Bestiari catalán», Critica del Testo, 15, pp. 39-71.

Martin, Llúcia (2012c), «Nuevas aportaciones sobre la transmisión del Bestiari catalán», Revista de Literatura Medieval, 24, pp. 155-172. En línea: <http://hdl.handle.net/10017/19886> [consulta: 29/11/2022]

Martín, Llúcia (2014), «La tradición de los Bestiarios franceses y su influencia en la península Ibérica», Estudios Humanísticos. Filología, 36, pp. 115-131. DOI: https://doi.org/10.18002/ehf.v0i36.1147.

Martín, Llúcia (2015), «El Llibre del Tresor, compendi de sabers medievals sobre filosofia natural», en Lola Badia, Emili Casanova i Albert Hauf (eds.), Studia mediaevalia Curt Wittlin dicata / Mediaeval Studies in Honour Curt Wittlin / Estudis medievals en homenatge a Curt Wittlin. Alicante: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 237-255.

Martín, Llúcia (ed. y est.) (2022), Bestiari medieval. Barcelona: Barcino.

Martínez, Teresa y Calvo, Carmen (eds.) (1999), Pseudo Aristóteles, Fisiognomía. Anónimo, Fisiólogo. Madrid: Gredos.

Martorell, Joanot (2005), Tirant lo Blanch. Albert G. Hauf (ed.). Valencia: Tirant lo Blanc.

McCulloch, Florence (1962), Medieval Latin and French Bestiaries. Chapel Hill: University of North Carolina Press.

Mermier, Guy (1977), Le Bestiaire de Pierre de Beauvais, version courte. Paris: A. G. Nizet.

Meyer, Paul (1872), «Le Bestiaire de Gervaise», Romania, 1, pp. 420-443. En línea: <https://bestiary.ca/etexts/meyer-le-bestiaire-de-gervaise.pdf> [consulta: 29/11/2022].

Migne, Jacques P. (1844-1864), Patrologia Latina cursus completus. Series Latina. Paris: Garnier Editores et J.-P. Migne successores. [versión digital Patrologia Latina Database, acceso restringido].

Morales, Egla (1981), El Ciervo y la fuente, mito y folklore del agua en la lírica tradicional. Madrid: Porrúa.

Morini, Lugiana (ed.) (1996), Bestiari medievali. Torino: Einaudi Editore.

Opiano (1990), De la Caza. De la pesca. Carmen Calvo Delcán (ed. y tr.). Madrid: Gredos.

Panunzio, Saverio (ed.) (1963-64), Bestiaris. Barcelona, Barcino, 2 vols.

Petrarca, Francesco (1984), Cancionero. Jacobo Cortines (tr.), fijación del texto de Gianfranco Contini, estudio preliminar de Nicholas Mann. Madrid: Cátedra.

Plinio (1952), Histoire Naturelle. Alfred Ernout (ed. y tr.). Paris: Les Belles Lettres.

Radicula, Carla (1962), «Il Bestiaire d’Amours capostipite di bestiari latini e romanzi», Studi Medievali, 3, pp. 576-606.

Reinsch, Robert (1890), Le Bestiaire. Das thierbuch des Normannischen dichters Guillaume le Clerc. Leipzig: Fues’s Verlarg (R. Reisland).

Riquer, Martí de (1946), Traducciones castellanas de Ausias March en la Edad de Oro. Barcelona: Instituto Español de Estudios Mediterráneos.

Riquer, Martí de (1975), Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Planeta, 3 vols.

Roís de Corella, Joan (1983), Obra profana. Jordi Carbonell (ed.). Valencia: Tres i Quatre.

Sbordone, Francesco (1936a), Physiologi graeci. Singulas variarum aetatum recentiones codicibus fere omnibus tunc primum excussis collatisque. Mediolani: In aedibus Societatis Dante Alighieri.

Sbordone, Francesco (1936b), Ricerche sulle fonti e sulla composizione del Physiologus greco. Napoli: Arti grafiche G. Torella e figlio.

Thaün, Philippe (2018), Bestiaire. Lugiana Morini (ed.). Paris: Honoré Champion Editeur.

Thordstein, Arvid (1941), Le Bestiaire d’amour rimé, poème inédit du XIIIe siècle; publié avec introduction, notes et glossaire. Lund: G. W. K. Gleerup («Series: Études Romanes de Lund», 2).

Torró, Jaume (2019), «Il commento dei Padri della Chiesa e dei dottori medievali al salmo 41 in Cerverí de Girona e Ausiàs March», Cultura Neolatina, 78:3-4, pp. 323-348.

Villar Vidal, José A. y Docampo Álvarez, Pilar (2003), «El Physiologo latino, versión B. Introducción y texto latino», Revista de Literatura Medieval, 15, pp. 9-52.

Vuolo, Emilio (ed.) (1962), Il Mare Amoroso. Roma: Istituto di Filologia Moderna.

Zambon, Francesco (ed.) (1975), Il Fisiologo. Milano: Adelphi Edizioni.

Zambon, Francesco (ed.) (2018), Bestiari tardoantichi e medievale. I testi fondamentali della zoologia sacra cristiana. Firenze/Milano: Bompiani.

Published

2023-10-19

How to Cite

Martín Pascual, L. (2023) “The deer at the medieval bestiaries”, Revista de poética medieval, 37(1), pp. 117–147. doi: 10.37536/RPM.2023.37.1.97452.

Funding data

Metrics