«Cobrir no pusch la dolor qui·m turmenta»: fuentes impresas y tradición manuscrita de una poesía de Ausiàs March sobre la muerte

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.37536/RPM.2020.34.0.77949

Palabras clave:

Ausiàs March, Poesia 112, Tradición textual, Variantes impresos, Muerte

Resumen

La tradición textual de la poesía 112 de Ausiàs March, una de las más extensas de su Cancionero, presenta algunas peculiaridades. Copiada en el ms. H, uno de los más antiguos por una mano posterior, se populariza su difusión dentro de la sección «cantos morales» con los manuscritos de autor y las ediciones impresas del siglo XVI. El estudio de los impresos revela la relación de dependencia entre las dos ediciones barcelonesas de 1543 y 1545, así como entre las ediciones de 1555 (Valladolid) y 1560 (Barcelona). Por su transmisión posiblemente tardía, la poesía no presenta unas variantes de consideración, aunque algunas lecturas remiten a la tradición manuscrita anterior. También se observan interferencias con el texto copiado en 1546, el manuscrito E, fechado con posterioridad a las primeras ediciones de la obra del poeta valenciano.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Métricas alternativas

Biografía del autor/a

Llúcia Martín Pascual, Universitat d'Alacant

Catedràtica de Universidad. Departament de Filologia Catalana, Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat d'Alacant

Citas

BIBLIOGRAFIA

ALEMANY, Rafael (2017), «L’anomenat ‘Cant espiritual’ d’Ausiàs March en els testimonis antics de l’obra del poeta», Revista Valenciana de Filologia, 1, pp. 13-33.

ALEMANY, Rafael (2019), «La cántica espiritual de la primera edición de las poesías de Ausiàs March», en Isabella Tomassetti (coord.), Avatares y perspectivas del medievalismo ibérico, II, San Millán de la Cogolla, Cilengua, pp. 999-1014.

ARCHER, Robert (1990-1991), «El manuscrit N d'Ausiàs March a la Hispanic Society of America», Llengua & Literatura. 4, pp. 359-422.

ARCHER, Robert (1996), «Els Cants de Mort», en Aproximació a Ausiàs March. Barcelona, Empúries, pp. 48-73.

BELTRAN, Vicenç (2006), Poesia, escriptura i societat: els camins de March. Castelló/Barcelona, Fundació Germà Colón Doménech/Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Biblioteca de autor Ausiàs March, (secciones: Bibliografia y Edición sinóptica). En línea: http://www.cervantesvirtual.com/portales/ausias_march/ [consulta: 26/04/2020].

COURCELLES, Dominique (tr.) (2011), Cants de Mort d,Ausiàs March. Valencia, Institució Alfons el Magnànim.

GÓMEZ, Francesc J. (2008), «Per una nova lectura amorosa i consolatòria dels "Cants de mort" d'Ausiàs March», Llengua & Literatura 19, pp. 49-85.

GÓMEZ, Francesc J. (2010), «Unitat i seqüència dels Cants de Mort d’Ausiàs March», en Ricard Bellvesser (ed.), La poesía d’Ausiàs March i el seu temps, Valencia, Publicacions Alfons el Magnànim, pp. 232-262.

GÓMEZ, Francesc J. (2017), «Una antología marquiana a la Barcelona del tercer quart del segle XV», Revista Valenciana de Filologia 1, pp. 61-94.

GÓMEZ, Francesc. J (2019), «La tradició textual d'Ausiàs March en els manuscrits ALM: aportació a un nou Stemma Codicum», Llengua & Literatura, 29, pp. 59-99.

LLORET, ALBERT (2013), Printing Ausias March. Material culture and Renaissance Poetics, Madrid, Centro para la Edición de Clásicos Españoles.

LÓPEZ CASAS, Maria Mercè (2010), «¿El Cancionero D de Ausiàs March, un original de imprenta?», en José Manuel Fradejas Rueda, Déborah Dietrick Smithbauer, Demetrio Martín Sanz y María Jesús Díez Garretas (eds.), Actas del XIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. In memoriam Alan Deyermond, II, Valladolid, Universidad de Valladolid, pp. 1181-1200.

LÓPEZ CASAS, Maria Mercè (2011), «De los impresos al cancionero E de Ausiàs March», en Josep Lluís Martos (ed.), Del impreso al manuscrito en los cancioneros, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos, pp. 171-186.

LÓPEZ CASAS, Maria Mercè (2017), «Lectores humanistas y doble versión: variantes impresas para el cancionero manuscrito E de Ausiàs March», en Josep Lluís Martos (ed.), Variación y testimonio único. La reescritura de la poesía, Alicante, Universitat d’Alacant, pp. 181-196.

LÓPEZ CASAS, Maria Mercè (2018), «Claudi Bornat, editor d’Ausiàs March? Estudi material d’un cançoner imprés», eHumanista/IVITRA, 13, pp. 472-488.

MAHIQUES, Joan (2007) «Escolis y versos manuscrits a les ediciosn d’Ausiàs March», en El (re)descobriment de l’edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran, València, Tres i Quatre, pp. 281-295.

MARCH, Ausiàs (1912), Les obres d'Auzias March. 2 vols. Amadeu Pagès (ed.). Barcelona, Institut d’Estudis Catalans [reed. Valencia, Generalitat Valenciana, 1991].

MARCH, Ausiàs (1952-59), Poesies. 5 vols. Pere Bohigas (ed.), Barcelona, Barcino. [reed. Barcelona, Barcino, 2000].

MARCH, Ausiàs (1997), Obra completa, 2 vols., Robert Archer (ed.), Barcelona, Barcanova.

MARTÍN, Llúcia (2014), «Lecturas divergentes y correcciones de copistas en los manuscritos F y N de las poesías de Ausiàs March», en Cesc Esteve (ed.), El texto infinito. Tradición y reescritura en la Edad Media y el Renacimiento, Salamanca, SEMyR, Publicaciones de la Universidad de Salamanca, pp. 731-747

MARTOS, Josep L. (2003), «Cuadernos y génesis del Cancionero O1 de Ausiàs March (Biblioteca Universitaria de Valencia Ms. 210)», en J. L. Serrano Reyes (ed.), Actas del II Congreso Internacional Cancionero de Baena, Baena, Ayuntamiento de Baena, pp. 129-142.

MARTOS, Josep L. (2009), «La duplicació de poemes en el cançoner G d'Ausiàs March i el copista G2b», Cancionero General, 7, pp. 35-69.

MARTOS, Josep L. (2010), «La gènesi del Cançoner G d'Ausiàs March. Les mans dels copistes de G2 i G4», en José Manuel Fradejas Rueda, Déborah Dietrick Smithbauer, Demetrio Martín Sanz y María Jesús Díez Garretas (eds.), Actas del XIII Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. In memoriam Alan Deyermond, II, Valladolid, Universidad de Valladolid, pp. 1349-1359.

MARTOS, Josep L. (2014), «Ausiàs March en Italia: variantes y contextos de un codex descriptus», Revista de poética medieval, 28, pp. 265-294.

MARTOS, Josep L. (2015), «De la filología material a los textos y sus variantes: el proceso de copia del cancionero B de Ausiàs March», Cultura Neolatina, 74 (1-2), pp. 119-142.

RAMIREZ I MOLAS, Pere (1981), «Un manuscrit inèdit d'Ausiàs March», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 2 (Homenatge a Josep M. Casacuberta, 2), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 217-240.

RECASENS, Lluís et al. (2009), Sis poetes de la Cort d’Anfons el Magnànim. Jaume Torró (ed.), Barcelona, Barcino («Els Nostres Clàssics»).

TERRY, Arthur (2000), «Per la mort és oberta la carrera: una lectura d'Ausiàs March, poema 92», en Georges Martin y Marie Claire Zimmermann (eds.), Ausiàs March (1400-1459). Premier poète en langue catalane, Paris, Klincksieck, pp. 231-242

TORRÓ, Jaume (2009), “El Cançoner de Saragossa”, en Anna Alberni, Lola Badia, Lluís Cabré L. (eds.), Translatar i transferir. La transmissió dels textos i el saber (1200-1500), Santa Coloma de Queralt, Obrador Edèndum-Publicacions Universitt Rovira i Virgili, pp. 379-423.

TORROELLA, Pere (2011), Obra completa, 2 vols., edició crítica de Francisco Rodríguez Risquete, Barcelona, Barcino («Els Nostres Clàsics»).

Descargas

Publicado

2020-08-06

Cómo citar

Martín Pascual, L. (2020) «“Cobrir no pusch la dolor qui·m turmenta”: fuentes impresas y tradición manuscrita de una poesía de Ausiàs March sobre la muerte», Revista de Poética Medieval, 34, pp. 229–249. doi: 10.37536/RPM.2020.34.0.77949.

Número

Sección

Artículos monográfico

Métrica