Double Tradition and Edition in Early Mediaeval Latin Documentation

Authors

DOI:

https://doi.org/10.23808/rel.v24i.112171

Keywords:

edition, documentation, Medieval Age, Latin

Abstract

This article analyses the opportunities double tradition provides to editions of mediaeval documents, i. e. instances where the same legal document is issued in two diplomas. In addition to ordinary double transmission, a specific form was found in early mediaeval Catalonia relating to wills and testamentary publications. The work here focuses on documents in a testamentary act and combines vertical double tradition, original and copy, and horizontal double tradition, i. e. contemporary documents of a testamentary act: the will and testamentary publication. Different examples of double tradition are analysed to see how contrasting two documents may contribute to correcting and establishing a text and, where the poor condition of the original diploma only enables fragmented editing, even make it possible to determine content.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Bibliografía

Fuentes documentales

AComtalPerg(cont.) = Baiges, I. J., Feliu, G., Salrach, J. M. (dirs.); Benito, P., Conde, R., Farías, V., Galceran, P., Pons, M., Sadurní, N., Torra, A. (2010): Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV, vol. i–iv, Barcelona, Fundació Noguera.

Baraut, DocUrgell = Baraut, C. (1988–1989): «Els documents, dels anys 1101–1150, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell», Urgellia 9, 7–312.

Bach, ACSolsona = Bach, A. (1996–1997): «Els documents, del s. xi, de l’Arxiu Capitular de Solsona», Urgellia 13, 37–334.

DACCBarcelona = Baucells, J., Fàbrega, À., Riu, M., Hernando, J., Batlle, C. (2006): Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle xi, 4 vols., Barcelona, Fundació Noguera.

DipADSolsona = Bach, A. (2002): Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101–1200), vol. i–ii, Barcelona, Fundació Noguera.

DipMontalegre = Pérez, X. (1998): Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (segles x–xii), Barcelona, Fundació Noguera.

Junyent-Ordeig, DipVic = Junyent, E. (1980–1987): Diplomatari de la catedral de Vic (segles ix–x), fasc. 1–4, Vic, Publicacions del Patronat d’Estudis Ausonencs; Ordeig, R. (2000–2009): Diplomatari de la catedral de Vic (s. xi), fasc. 1–5, Vic, Publicacions del Patronat d’Estudis Osonencs - Publicacions de l’Arxiu i Biblioteca Episcopals.

LAntiq. = Libri Antiquitatum de la Catedral de Barcelona, Archivo Capitular de la Catedral de Barcelona.

Sangés, DocGuissona = Sangés, D. (1980): «Recull de documents del segle xi referents a Guissona i la seva plana», Urgellia 3, 195–305 (doc. 1–87); «Els documents del segle xii (1101–1175), del fons de Guissona, conservats a l’Arxiu Diocesà d’Urgell», Urgellia 14, 167–313 (doc. 88–208).

Diccionarios y bases de datos

CODOLCAT = Quetglas, P. J. (dir.), Gómez Rabal, A. (coord. ed.) (2023): Corpus Documentale Latinum Cataloniae, Barcelona, CSIC–UB–IEC, versión 12. ‹ https://gmlc.imf.csic.es/codolcat › [26/04/2024].

GMLC = Bassols, M., Bastardas, J. (dirs.) (1961–1985): Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, voces latinas y romances documentadas en fuentes catalanas del año 800 al 1100: vol. i (A-D). Barcelona, CSIC-Universidad de Barcelona. // Bastardas, J. (dir.) (2001–2006): Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, mots llatins i romànics documentats en fonts catalanes de l’any 800 al 1100: fasc. 11–12 (F-G). Barcelona, CSIC. // Edición digital en curso en Quetglas, P. J. (dir.); Gómez Rabal, A. (coord. ed.); Puig Rodríguez-Escalona, M. (ed.). versión 3, 2023. ‹ https://gmlc.imf.csic.es/glossarium › [26/04/2024].

Fuentes secundarias

Álvarez Aguado, A. (2023): Els colors de la Catalunya altmedieval. Estudi lèxic, tesis doctoral, Universidad de Barcelona. ‹ http://hdl.handle.net/10803/688916 › [21/04/2024].

Barret, G. (2023): Text and Textuality in Early Medieval Iberia: The Written and The World, 711–1031, Oxford, Oxford University Press.

Bastardas, J. (1990): «Els inicis del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins 31, 335–340.

Bastier, J. (1973): «Le testament en Catalogne du ixe au xiie siècle: une survivance wisigothique», Revue Historique de Droit Français et Étranger (1922-) 51/3, 373–417.

Gómez Rabal, A. (2005): «Mujeres testadoras y herederas en documentos latinos catalanes de la Alta Edad Media», Euphrosyne 33, 261–77.

Puig Rodríguez-Escalona, M., Fornés, M. A. (2025): «El testamento y su publicación sacramental en la Cataluña altomedieval: una oportunidad para la lexicografía», Journal of Medieval Iberian Studies (en prensa).

Puig Rodríguez-Escalona, M., Quetglas, P. J., Gómez Rabal, A. (2018): «Virtuosismes lèxics més enllà de la literatura», Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia 8, 756–763.

Quetglas, P. J. (2019a): «Una mirada des de la lexicografia», en Fornés, M. A. (ed.), Paleògrafs i editors. Mètodes, objectius i experiències, Barcelona, Edicions Universitat de Barcelona, 73–82.

Quetglas, P. J. (2019b): «Para problemas, los colores. Variación e innovación en la terminología cromática de la latinidad altomedieval hispánica», en Gómez Rabal, A.; Hamesse, J.; Pavón, M. (eds.), El lenguaje del arte: evolución de la terminología específica de manuscritos y textos, Basel, FIDEM, 49–121.

Quetglas, P. J., Puig Rodríguez-Escalona, M. (2014): «L’edició de documents medievals: problemes, recursos i solucions. El cas de les dobles edicions», Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia 4, 85–101.

Ruiz Gómez, V. (2000): «“… pergere in partes Ispanie”. Senyors feudals a la conquesta d’al-Andalus: el cas de Berenguer Donnuç», Recerca. Revista de Pensament i Anàlisi 4, 285–295.

Taylor, N. L. (1995): The Will and Society in Medieval Catalonia and Languedoc, 800–1200, Ph. D. diss., Cambridge, Harvard University.

Udina, A. M. (1984): La Successió Testada a la Catalunya Altomedieval, Barcelona, Fundació Noguera.

Udina, A. M. (1995): «La adveración sacramental del testamento en la Cataluña altomedieval», Medievalia 12, 51–64.

Virgili, A. (2001): Ad detrimentum Yspanie. La conquesta de Ṭurṭūša i la formació de la societat feudal (1148–1200), València, Universitat Autònoma de Barcelona-Universitat de València.

Zimmermann, M. (2003): Écrire et lire en Catalogne (ixe-xiie siècles), 2 vols., Madrid, Casa de Velázquez.

Published

2024-12-20

How to Cite

Fornés Pallicer, M. A. . and Montserrat Roig, C. (2024) “Double Tradition and Edition in Early Mediaeval Latin Documentation”, Revista de Estudios Latinos, 24, pp. 63–86. doi: 10.23808/rel.v24i.112171.

Issue

Section

Articles