Versus leonini, lleonisme, léonime.

La rima de dues síl·labes en la teoria poètica trobadoresca, amb els seus contraparts llatí i francès

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.37536/RLM.2020.32.0.77079

Palabras clave:

Tractats de poètica medieval, Poesia llatina, Poesia trobadoresca, Poesia catalana, Poesia francesa, Traités de seconde rhétorique

Resumen

 El lleonisme / léonime era un fenomen de rima molt apreciat a l'edat mitjana, només parcialment dependent del concepte de leonitas / versus leonini que trobem a la poesia llatina medieval. Aquest es referia sobretot a un tipus de rima interna, mentre que el seu contrapart occità/català era entès com una rima en la qual participen almenys dues síl·labes, en paraules femenines o masculines. Aquest sembla ser també el significat predominant en la poesia francesa. Se sistematitzen els testimonis teòrics dels dits conceptes en les poesies llatina, occitanocatalana i francesa per tal de comprendre millor el concepte en la poesia catalana de tradició trobadoresca.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Métricas alternativas

Biografía del autor/a

Rosanna Cantavella, Dra., Universitat de València

Rosanna Cantavella es catedrática de Filología Catalana en la Universitat de València, y miembro fundador de los consejos de redacción de las revistas en línea Tirant: butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, y Llengua & literatura: anuari de la Societat Catalana de Llengua i Literatura. Ha aplicado formatos digitales a sus investigaciones desde 1983. Es miembro integrante del equipo que ha elaborado la base de datos Bilicame (Bibliografia de la literatura catalana medieval).

Citas

ANGLADE, Joseph (ed.) (1920), Las Leys d’Amors: Manuscrit de l’académie des jeux floraux. Toulouse: Privat.

ANGLADE, Joseph (ed.) (1926), Las Flors del Gay Saber. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans/Fundació Patxot.

BADIA, Lola (1983), Poesia catalana del s. XIV: Edició i estudi del ‘Cançoneret de Ripoll’. Barcelona: Quaderns Crema.

BARTSCH, Karl (1859), Die Reimkunst der Troubadours. Jahrbuch für Romanische und Englische Literatur, 1, pp. 171-197. En línea: <https://archive.org/details/jahrbuchfrroma01berl/page/170/mode/2up?q=Die+Reimkunst+der+Troubadours> [consulta: 15/05/2020].

BOHIGAS, Pere (ed.) (2000), Ausiàs March, Poesies. Barcelona: Editorial Barcino.

BILLY, Dominique (1984), «La Nomenclature des rimes», Poétique, 57, pp. 64-75.

BILLY, Dominique (2003), «L’Art des réseaux chez les néo-troubadours aux XIV-XV siècles», Revue des Langues Romanes, 107:1, pp. 1-40.

BILLY, Dominique (2008), «La Versification des troubadours: Un art du langage». Europe, 86, pp. 59-75.

BILLY, Dominique (2005), «Remarques inédites sur les stramps catalans», en Études de langue et de littérature médiévales offertes à Peter T. Ricketts à l’occasion de son 70ème anniversaire. Turnhout: Brepols, pp. 531-543.

BOGNINI, Filippo (ed.) (2008), Alberico di Montecassino, Breviarium de dictamine. Firenze: SISMEL/Edizioni del Galluzzo.

CABRÉ, Lluís (ed.) (1993), Pere March, Obra completa. Barcelona: Barcino.

CABRÉ, Miriam (1999), Cerverí de Girona and his Poetic Traditions. Londres: Tamesis.

CABRÉ, Miriam (2011), Cerverí de Girona: Un trobador al servei de Pere el Gran. Barcelona/Palma: UB/UIB.

CABRÉ, Miriam, (2002), «El saber de Joan Ramon Ferrer», en Lola Badia, Sadurní Martí & Miriam Cabré (eds.), Literatura i cultura a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV): Actes del III col·loqui Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga (Giron, 2000). Barcelona: Curial/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 228-258.

CASAS HOMS, Josep Maria (ed.) (1956), Torcimany, de Luis de Averçó: Tratado retórico gramatical y diccionario de rimas, siglos XIV-XV. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas/Instituto Miguel de Cervantes Sección de Literatura Catalana.

CASAS HOMS, Josep Maria (ed.) (1969), Joan de Castellnou, Obres en prosa: Compendi de la coneixença dels vicis en els dictats del gai saber; Glossari al Doctrinal de Ramon de Cornet. Barcelona: Fundació Vives Casajuana.

DAHAN, Gilbert (1980), «Notes et textes sur la poétique au Moyen Age», Archives d’Histoire Doctrinale et Littéraire du Moyen Age, 47, pp. 171-239.

DAVIS, Hugh H. (1966), «The ‘De Rithmis’ of Alberic of Monte Cassino: A Critical Edition», Mediaeval Studies, 28, pp. 198-227.

DU CANGE, Charles du Fresne (1874), Glossarium mediae et infimae latinitatis. Vol. 5. Niort: L. Favre. En línea: <http://go.uv.es/1Yf2MWQ> [consulta: 15/05/2020].

ERDMANN, Carl (1952), «Leonitas zur mittelalterlichen von Kursus, Rhythmus und Reim», Corona quernea: Festgabe Karl Strecker zum 80 geburtstage Dargebracht. Stuttgart: Hiersemann, pp. 15-28.

FARAL, Edmond (ed.) (1920), «Notice sur le manuscrit latin de la Bibliothèque Nationale n. 3718», Romania, 46, pp. 230-270.

FARAL, Edmond (ed.) (1924), Les Arts poétiques du XIIe et du XIIIe siècles. Paris: Champion.

FEDI, Beatrice (1998), «Le ‘Leys d’amors’ ed il ‘registre de galhac’: Frammenti di una tradizione ‘extravagante’?», Medioevo e Rinascimento, 12, pp. 183-204.

FEDI, Beatrice (1999a), «Il canone assente: L’esempio metrico nelle Leys d’Amors fra citazione e innovazione», Quaderni di Filologia Romanza, 14, pp. 159-186.

FEDI, Beatrice (1999b), «Per un’edizione critica della prima redazione in prosa delle Leys d’Amors». Studi Medievali, 40, pp. 43-118.

FEDI, Beatrice (2017), «Joan de Castellnou, ‘Compendi’ I: Osservazioni sulla struttura e le fonti», en I. Becherucci & C. Bianca (eds.), Storia, tradizione e critica dei testi: Per Giuliano Tanturli. Lecce: Pensa MultiMedia, pp. 81-105.

FEDI, Beatrice (2019), Las Leys d’Amors: Redazione lunga in prosa. Firenze: Edizioni del Galluzzo.

FREYMOND, Émile (1882), Über den reichen Reim bei altfranzösischen Dichtern bis zum anfang des XIV. Jahrh. Halle: E. Karras.

GAUNT, Simon, y MARSHALL, John H. (2005), «Occitan Grammars and the Art of Troubadour Poetry», en A. J. Minnis & I. R. Johnson (eds.), The Cambridge History of Literary Criticism and Theory, vol. 2: The Middle Ages. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 472-495.

GODEFROY, Frédéric (1885), Dictionnaire de l’ancienne langue française et de tous ses dialectes du IXe au XVe siècle. Paris: F. Vieweg.

GONFROY, Gérard (1981), La Rédaction catalane en prose des ‘Leys d’Amors’: Édition et étude des trois premières parties. Poitiers: tesi doctoral Univ. de Poitiers.

GRIERA, Antonio (ed.) (1921), Diccionari de rims de Jaume March. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

JEANROY, Alfred (1949), «Les Leys d’Amors», en Histoire littéraire de la France, vol. 38. Paris: Imprimerie Nationale, pp. 139-233.

KABELL, Aage (ed.) (1967), Jacobus Nicholai de Dacia, Liber de distinccione metrorum. Uppsala: Almqvist & Wiksell.

KASTNER, Léon Émile (1903), «Des Différents sens de l’expression ‘rime léonine’», Revue de Philologie Française et Provençale, 17, pp. 178-185.

KELLY, Douglas (1991), The Arts of Poetry and Prose. Turnhout: Brepols.

LANGLOIS, Ernest (ed.) (1902), Recueil d’arts de seconde rhétorique. Paris: Imprimerie Nationale. En línea: <https://go.uv.es/VkV6Fkj> [consulta: 15/05/2020].

LEONARDI, Lino (1999), «Pour une Grammaire de la rime, ou L’évolution d’un ‘homophonaire’ automatique», en D. Billy (ed.), Métriques du moyen age et de la renaissance: Actes du colloque international du centre d’études métriques (1996). Paris: L’Harmattan, pp. 317-329.

LOTE, Georges (1951), Histoire du vers français: Première partie, le Moyen Âge. Paris: Boivin.

MANINCHEDDA, Paolo (2003), Joan de Castellnou, Compendis de la conexença dels vicis que·s podon esdevenir en los dictats del Gay Saber. Cagliari: Cooperativa Universitaria Editrice Cagliaritan.

MARFANY, Marta (2009), «Balades, lais i rondells francesos en la literatura catalana del segle XV», Mot So Razo, 8, pp. 17-27.

MARFANY, Marta (2010), «La traducció catalana medieval de ‘La Belle Dame sans merci’ d’Alain Chartier», en A. Alberni, L. Badia & L. Cabré (eds.), Translatar i transferir: La transmissió dels textos i el saber (1200-1500). Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum/URV, pp. 179-188.

MARFANY, Marta (2012), «La influència de la poesia francesa des d’Andreu Febrer a Ausiàs March», Estudis Romànics, 34, pp. 259-287.

MARI, Giovanni (1899), I trattati medievali di ritmica latina. Milano: Hoepli.

MARI, Giovanni (1902), «Poetria magistri johannis anglici de arte prosayca metrica et rithmica», Romanische Forschungen: Vierteljahresschrift Für Romanische Sprachen Und Literaturen, 13, pp. 883-965.

MARSHALL, John H. (1972), The ‘Razos de trobar’ of Raimon Vidal, and Associated Texts. London: Oxford University Press.

NORBERG, Dag (1958), Introduction à l’étude de la versification latine médiévale. Stockholm: Alqmvist & Wiksell.

PARRAMON I BLASCO, Jordi (1989), «Consideracions sobre l’assonància», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 18 = Miscel·lània Joan Bastardas, 1, pp. 129-138.

PARRAMON I BLASCO, Jordi (1993), Repertori mètric de la poesia catalana medieval. Barcelona: Curial Edicions Catalanes/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

POIRION, Daniel (1965), Le Poète et le prince: L’évolution du lyrisme courtois de Guillaume de Machaut à Charles d’Orléans. Paris: Presses Universitaires de France.

RAYNAUD, Gaston (ed.) (1891), Eustache Deschamps, Art de dictier, en M. Queux de Sain Hilaire & G. Raynaud (eds.), Œuvres complètes d’eustache deschamps, tome 7. Paris: Société des Anciens Textes Français, pp. 266-292. En línea: <http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5132p/f269.item.r=266.zoom> [consulta: 15/05/2020].

RIQUER, Martí de (1947), Obras completas del trovador Cerverí de Girona. Barcelona: Instituto Español de Estudios Mediterráneos.

RIQUER, Martí de, BADIA, Lola (eds.) (1984), Les poesies de Jordi de Sant Jordi, cavaller valencià del segle XV. València: Tres i Quatre.

ROY, Maurice (ed.) (1886), Oeuvres complètes de Christine de Pisan. Paris: Firmin Didot.

TOMÀS, Albert (2018), «El sirventès en la poesia catalana dels segles XIV-XV: Un catàleg», Magnificat Cultura i Literatura Medievals, 5, pp. 71-114. DOI: http://dx.doi.org/10.7203/MCLM.5.12285.

TRENCHS, José (1992), «La rima leonina y las suscripciones documentales catalanas (siglos XI-XIII)», en A. Ferrando (ed.), Miscel·lània Sanchis Guarner, vol. 3. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat/Universitat de València, pp. 327-350.

VIDAL ALCOVER, Jaume (ed.) (1984), Berenguer d’Anoia, Mirall de trobar. Palma/Barcelona: Universitat de les Illes Balears/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

VIDAL ALCOVER, Jaume (ed.) (1986), Francesc d’Olesa, Art nova de trobar. Palma/Barcelona: Universitat de les Illes Balears/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Descargas

Publicado

2020-12-10

Cómo citar

Cantavella, R. (2020) «Versus leonini, lleonisme, léonime.: La rima de dues síl·labes en la teoria poètica trobadoresca, amb els seus contraparts llatí i francès», Revista de Literatura Medieval. Alcalá de Henares, ES, 32, pp. 73–97. doi: 10.37536/RLM.2020.32.0.77079.

Métrica