The translation narration of relic’s Saint Hilary of Carcassone
DOI:
https://doi.org/10.23808/rel.v20i0.87200Keywords:
Medieval Latin Hagiography; Medieval Documentation; Critic Edition.Abstract
Among the corpus of early Medieval Latin documentation it is found the translation’s narration of relic’s Saint Hilary of Carcassone. The literary and linguistic qualities of this narration stand out in the poor panorama of literary production, which characterizes the territory of the Catalan and Occitan linguistic domain in the 10th and 11th centuries. This paper analyzes its literary and linguistic features and its purpose, at the same time that it offers a new edition of the text complemented by a Spanish translation.
Downloads
References
Abadal i de Vinyals, R. d’ (1954): Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil: Eixalada-Cuixà, [Barcelona], Abadia de Montserrat.
Biaggini, O. – Milland-Bove, B. (eds.) (2012): Miracles d’un autre genre. Récritures médiévales en dehors de l’hagiographie, Madrid, Casa de Velázquez.
Blume, C. (ed.), (1922): Thesauri Hymnologicum prosarium. Die Sequenzen des Thesaurus Hymnologiccus H.A. Daniels und anderer Sequenzenausgaben, t. 2, Leipzig, O. R. Reisland (Analecta Hymnica Medii Aevi 55).Bonnassie, P. – Sigal, A. – Iogna-Prat, D. (1994): «La Gallia du Sud, 930-1130», en Philippart, G. (dir.), Hagiographies. Histoire internationale de la littérature hagiographique latine et vernaculaire en Occident des origines à 1550. International History of the Latin and Vernacular Hagiographical Literature in the West from its Origins to 1550. Internationale Geschichte der lateinischen und einheimischen hagiographischen Literatur im Abendland von den Anfängen bis 1550. Storia internazionale della letteratura agiografica latina e volgare in Occidente dalle origini al 1550, vol. I,Turnhout, Brepols, (Corpus christianorum. Hagiographies 1), 289-344.
Débax, H. – Pontiès, F. (2006): «Saint-Hilaire, saint Saturnin et Roger. Un réseau guilhelmide dans le comté de Carcassonne au Xe siècle», en Macé, L. (ed.), Entre histoire et épopée. Les Guillaume d’Orange (IXe-XIIIe siècle). Hommage à Claudie Amado, (Collection Méridiennes), Toulouse, CNRS-Université Toulouse II-Le Mirail, 117-133; consulta a través de HAL Id: halshs-00498842
halshs.archives-ouvertes.fr/halshs-00498842' target='_blank' class='url'>https://
halshs.archives-ouvertes.fr/halshs-00498842 [16/06/2020].
Dubois, J. – Lemaître, J.-L. (1933): Sources et méthodes de l’hagiographie médiévale, París.
Fornés Pallicer, M. A. – Puig Rodríguez-Escalona, M. (2018): «Paisajes literarios en la Cataluña altomedieval», en Pérez, E. (ed.), Las palabras del paisaje y el paisaje en las palabras de la Edad Media. Estudios de lexicografía latina medieval hispánica. (Corpus Christianorum, Lingua Patrum 11), Turnhout, Brepols, 2018, 59-82.
Fray, S. (2016): «L’exploitation de sources hagiographiques en histoire sociale du haut Moyen Âge», en Genequand, P. – Olivier, V. (eds.), Cahiers d’histoire 34, La société au miroir du discours hagiographique, 65-88.
García de la Borbolla, A. (1999): «La hagiografia medieval, una particular historiografía. Un balance del caso hispano», Hispania Sacra 51/104, 687-702.
García García, F. (2016): «Mover al santo: traslado de reliquias y renovación de escenarios de culto en monasterios hispanos (siglos XI y XII)», en García de Cortázar, J. Á. – Teja Casuso, R. (eds.), Los monasterios medievales en sus emplazamientos: lugares de memoria de lo sagrado, Aguilar de Campoo, Fundación Santa María la Real del Patrimonio Histórico, 145-173.
Garí, B. (2010): «La política de lo sagrado en la Barcelona medieval. De la inventio santae Eulaliae a las leyendas mercedarias», Imago Temporis. Medium Aevum 4, 475-490.
Grondeux, A. – Cinato, F. (eds.) (2016): Liber glossarum digital, París http://liber-glossarum.huma-num.fr [16/06/2020].
Guijarro González, S. (2005): «El mundo de la cultura en la Europa del siglo XI», en Iglesia Duarte, J. I. de la (coord.), García Sánchez III “el de Nájera” un rey y un reino en la Europa del siglo XI: XV Semana de Estudios Medievales, Nájera, Tricio y San Millán de la Cogolla del 2 al 6 de agosto de 2004, Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, 295-326.
HGL= Histoire générale de Languedoc avec des notes et les pièces justificatives, Toulouse, Édouard Privat, 1875.
Iogna-Prat, D. (1992): «Panorama de l’hagiographie abbatiale clunisienne (v. 940-v. 1140)», en Heinzelmann, M. (ed.), Manuscrits hagiographiques et travail des hagiographes, Sigmaringen, Jan Thorbecke, 77-118.
Lauranson-Rosaz, Ch. (1987): L’Auvergne et ses marges (Velay, Gévaudan) du VIIIe au XIe siècle. La fin du monde antique?, Le-Puy-en-Velay, Les Cahiers de la Haute-Loire.
Leclercq, H. (1953): «Translation», en Cabrol, F. – Leclerq, H. (eds.), Dictionnaire d’archéologie chrétienne et de liturgie, t. XV.2, París, 2695-2699.
Ortalli, G. (ed.) (2016), Gesta uel obitus domni Petri ducis Venecie atque Dalmacie, (Fonti per la storia dell’Italia medievale. Antiquitates 46), Roma, Istituto storico italiano per il Medio Evo.
Ponsich, P. (1995): «Sant Miquel de Cuixà (Codalet)», en La Cerdanya, el Conflent, en Catalunya Romànica, vol. VII, Barcelona, Enciclopèdica Catalana, 368. https://www.enciclopedia.cat/materia/art?title=&page=506 [16/06/2020].
Ponsich, P., revisado y completado por Ordeig i Mata, R., (2006): Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. Catalunya Carolíngia, vol. VI/1-2, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
Quetglas, P. J. (2005): «La Vita Adalbertini de Ermengol Bernat d’Urgell», Euphrosyne 30, 279-287.
Sigal, P.-A. (1985): L’homme et le miracle dans la France médiévale: XIe-XIIe siècle, París, Cerf.
Stasser, T. (1996): «Autour de Roger le Vieux; les alliances matrimoniales des comtes de Carcassonne», Annales du Midi: revue de la France méridionale 214, 165-187.
ThLL = Thesaurus Linguae Latinae, Leipzig, Teubner, 1900–.
Downloads
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2020 Revista de Estudios Latinos
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License.
The originals published in the printed and electronic editions of this journal are the property of the Revista de Estudios Latinos and can be circulated as long as the original source and authorship is made clear in any reproduction, full or partial, of the same, and as long as this is not done for commercial purposes.