El mecenazgo de Alfonso X en obras arquitectónicas

Autores/as

  • Tom Nickson The Courtauld Institute of Art

DOI:

https://doi.org/10.37536/RPM.2021.35.35.88793

Palabras clave:

Estilo de corte, Gótico radiante, Catedrales, Palacios, Alfonso X

Resumen

Este articulo examina el mecenazgo del rey Alfonso X y la noción de ‘estilo de corte’ en la arquitectura gótica del siglo XIII. Después de una breve consideración de los problemas relativos a las evidencias, esbozo las características compartidas en el mecenazgo arquitectónico de los competidores y aliados del rey Sabio tanto en Europa como en la península ibérica. Con relación a ello, procedo una nueva valoración de las relaciones entre el rey y las ordenes mendicantes y cisterciense, y un examen detallado de sus contribuciones económicas a las catedrales de Toledo, Burgos y León. Aunque las imágenes y la heráldica reales sean prominentes en las tres catedrales, sostengo que Alfonso no desempeñó un papel importante en la promoción de la arquitectura gótica radiante en su reino. La característica más peculiar de su mecenazgo se encuentre en su apoyo para a las obras en las mezquitas-catedrales de Sevilla y sobre todo de Córdoba. Finalmente examino varios proyectos asociados con Alfonso en Sevilla, sobre todo el palacio gótico del Alcázar.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Métricas alternativas

Citas

Abegg, Regine (2003), «“O quam beata tempora ista”. Une mise en scène retrospective: les monuments des rois et des évêques dans le cloître gothique de la cathédrale de Burgos», in Peter Klein (ed.), Der Mittelalterliche Kreuzgang: Architektur, Funktion und Programm. Regensburg: Schnell + Steiner, pp. 333-352.

Abella Villar, Pablo (2015), Patronazgo regio castellano y vida monástica castellana: morfogénesis arquitectónica y organización funcional del monasterio cisterciense de Santa María de Las Huelgas de Burgos (1187-1350). [PhD thesis]. Universidad de Girona.

Aguiar, Marta Marques de (2003), «Urbanismo regulado em Portugal medieval: a materialização de uma estratégia regulamentada entre o poder régio e o poder municipal», in Rui Leandro Maia and Luís Pinto de Faria (eds.), A obra nasce: revista de arquitectura da Universidade Fernando Pessoa. Porto: Fundação Ensino e Cultura Fernando Pessoa, pp. 130-153.

Alfonso X (2009), General estoria, ed. Pedro Sánchez-Prieto Borja. Madrid: Fundación José Antonio de Castro.

Almagro Gorbea, Antonio (1999), «El patio del crucero de los reales Alcázares de Sevilla», Al-Qantara, 20:2, pp. 331-376.

Almagro Gorbea, Antonio (2008), Palacios medievales hispanos. Madrid: Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

Almagro Gorbea, Antonio (2015), «La planta alta del palacio de Pedro I en el Alcázar de Sevilla», Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, 27, pp. 69-115.

Alonso Álvarez, Raquel (2004), El monasterio cisterciense de Santa María de Cañas (La Rioja): Arquitectura gótica, patrocinio aristocrático y protección real. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos.

Ayala Martínez, Carlos de (2015), «La política eclesiástica de Alfonso X. El rey y sus obispos», Alcanate. Revista de estudios alfonsíes, 9, pp. 41-105.

Bango Torviso, Isidro Gonzalo (ed.) (2009), Alfonso X el Sabio. Murcia: A. G. Novograf.

Bartolomé Martínez, Bernabé (1985), «Estudiantes y profesores españoles en universidades extranjeras: siglos xii-xvi», Historia de la educación: Revista interuniversitaria, 4, pp. 7-34.

Böker, Hans J. (1991), «York Minster’s Nave: The Cologne Connection», Journal of the Society of Architectural Historians, 50:2, pp. 167-180.

Boto Varela, Gerardo (2004), «Sobre reyes y tumbas en la catedral de León. Discursos visuales de poder político y honra sacra», in Joaquín Yarza, M.ª Victoria Herráez Ortega and Gerardo Boto Varela (eds.), Congreso Internacional «La catedral de León en la Edad Media». León: Universidad de León, pp. 305-366.

Brandão, António (1652), Monarquia Lusitana. Parte IV. Lisboa: Pedro Craesbeeck.

Branner, Robert (1965), St Louis and the Court Style in Gothic Architecture, Studies in Architecture, 7. London: A. Zwemmer Ltd.

Bruzelius, Caroline (1985), The 13th-Century Church at St-Denis. New Haven: Yale University Press.

Bruzelius, Caroline (1991), «“ad modum franciae”: Charles of Anjou and Gothic Architecture in the Kingdom of Sicily», Journal of the Society of Architectural Historians, 50:4, pp. 402-420.

Bruzelius, Caroline (2000), «“Il gran rifiuto”. French Gothic in central and southern Italy in the last quarter of the thirteenth century», in Georgia Clarke and Paul Crossley (eds.), Architecture and language: constructing identity in European architecture, c.1000-c.1650. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 36-45.

Burns, Robert I. (1967), The Crusader kingdom of Valencia: reconstruction on a thirteenth-century frontier. Oxford: Oxford University Press.

Burns, Robert I. (1991), Foundations of crusader Valencia revolt and recovert, 1257-1263, Diplomatarium of the crusader kingdom of Valencia, 2. Princeton (New Jersey): Princeton University Press.

Carpenter, David (2011), «King Henry III and Salisbury cathedral: how not to fulfil your promises?». Link: <https://finerollshenry3.org.uk/content/month/fm-03-2011.html> [accessed 6 June 2021].

Catalunya, David (2016), Music, Space and Ritual in Medieval Castile, 1221-1350. [Unpublished PhD thesis]. Julius-Maximilians-Universität Würzburg.

Cavero Domínguez, Gregoria (2018), Martín Fernández, un obispo leonés del siglo xiii: poder y gobierno, Omnia Medievalia, 4. Madrid: Ediciones de La Ergástula.

Cohen, Meredith (2009), «Branner’s Court Style and the Anxiety of Influence», in Alyce A. Jordan and Janet Marquardt (eds.), Medieval Art and Architecture after the Middle Ages. Cambridge: Cambridge Scholars Press, pp. 218-245.

Cohen, Meredith (2014), The Sainte-Chapelle and the Construction of Sacral Monarchy: Royal Architecture in Thirteenth-Century Paris. Cambridge: Cambridge University Press.

Colvin, Howard Montagu (1963-1975), A History of the King’s Works: the Middle Ages, 3 vols. London: Ministry of Public Building and Works.

Cómez Ramos, Rafael (1979), Las empresas artísticas de Alfonso X el Sabio. Sevilla: Diputación Provincial de Sevilla.

Cómez Ramos, Rafael (2001), Arquitectura alfonsí, Colección Biblioteca hispalense, 27. Sevilla: Libanó.

Cómez Ramos, Rafael (2014-2015), «Las Reales Atarazanas: los comienzos del mudéjar sevillano», Boletín de Bellas Artes de Sevilla, 42, pp. 15-35.

Deknatel, Frederick B. (1935), «The Thirteenth-Century Gothic Sculpture of the Cathedrals of Burgos and León», Art Bulletin, 17:3, pp. 243-389.

Díaz Marcilla, Francisco José (2016), «Las relaciones entre Alfonso X y el cabildo y ciudad de Santiago de Compostela», in Hermínia Vasconcelos Vilar and Maria João Branco (eds.), Ecclesiastics and political state building in the Iberian monarchies, 13th-15th centuries. Évora: Publicações do Cidehus, pp. 259-274.

Domínguez Sánchez, Santiago (2015), Documentos pontificios relativos al mecenazgo papal del primer arte gótico hispano (1198-1314). León: Publicaciones Universidad de León.

Duffy, Mark (2003), Royal tombs of medieval England, Stroud: Tempus.

Ecker, Heather L. (2003), «The Great Mosque of Córdoba in the Twelfth and Thirteenth Centuries», Muqarnas, 20, pp. 113-141.

Español Bertrán, Francesca (2002), El gótico catalán, Patrimoni artístic de la Catalunya Central, 9. Manresa: Fundació Caixa Manresa Angle.

Español Bertrán, Francesca (2011), «L’art a l’època de Jaume I: un instrument àulic?», in Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.), Jaume I: commemoració de VIII centenari del naixement de Jaume I, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica 91-92. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, pp. 811-839.

Español Bertrán, Francesca (2014), «Formas artísticas y espiritualidad. El horizonte franciscano del círculo familiar de Jaime II y sus ecos funerarios», in Isabel Beceiro Pita (ed.), Poder, piedad y devoción. Castilla y su entorno (siglos xii-xv). Madrid: Sílez, pp. 383-418.

Fernández-Ladreda, Clara, Carlos Martínez Álava, Javier Martínez de Aguirre, and M.ª Carmen Lacarra Ducay (eds.) (2015), El arte gótico en Navarra. Pamplona: Gobierno de Navarra.

Fernández-Ordóñez, Inés (1992), Las «estorias» de Alfonso el Sabio, Biblioteca española de lingüística y filología. Madrid: Istmo.

Fierro, Maribel (2009), «Alfonso X “The Wise”: The Last Almohad Caliph?», Medieval Encounters, 15, pp. 175-198.

Freigang, Christian (1992), Imitare ecclesias nobiles: die Kathedralen von Narbonne, Toulouse und Rodez und die nordfranzösische Rayonnantgotik im Languedoc. Worms: Wernersche Verlagsgesellschaft.

Garcés Manau, Carlos (2014), «La mezquita-catedral (siglos XII-XIII) y la construcción de la catedral gótica de Huesca (1273-1313): una nueva historia», Argensola, 124, pp. 211-271.

Gestoso y Pérez, José (1889-1892), Sevilla monumental y artística, 3 vols. Sevilla: El Conservador.

Gómez Rascón, Máximo (2000), León cathedral. The stained glass windows, 2 vols. León: Edilesa.

Gómez Redondo, Fernando (2002), «Crónica de tres reyes», in Carlos Alvar and Jose Manuel Lucía Megías (eds.), Diccionario filológico de literatura medieval española: textos y transmisión. Madrid: Editorial Castalia, pp. 297-307.

González, Carmen, and Cándido Aniz Iriarte (1993), Real Monasterio de Santo Domingo de Caleruega, fundación de Alfonso X el Sabio, Monumenta histórica iberoamericana de la Orden de Predicadores, 1. Salamanca: San Esteban.

González Jiménez, Manuel (ed.) (1991), Diplomatario andaluz de Alfonso X. Sevilla: El Monte. Caja de Huelva y Sevilla.

González Jiménez, Manuel, and María Antonia Carmona Ruiz (2012), Documentación e itinerario de Alfonso X el Sabio, Historia y Geografía, 190. Sevilla: Universidad de Sevilla.

González, Julio (1980-1983), Reinado y diplomas de Fernando III, 3 vols. Córdoba: Monte de Piedad y Caja de Ahorros, Obra Cultural.

Grant, Lindy (2016), Blanche of Castile, Queen of France. New Haven/London: Yale University Press.

Guijarro González, Susana (2004), Maestros, Escuelas y Libros: El Universo Cultural de las Catedrales en la Castilla Medieval. Madrid: Universidad Carlos III.

Guinot Rodríguez, Enric, and Javier Martí (2006), «Las villas nuevas medievales valencianas (siglos XII-XIV)», Boletín Arkeolan, 4, pp. 183-216.

Gutiérrez Baños, Fernando (1997), Las empresas artísticas de Sancho IV el Bravo, Estudios de Arte, 8. Valladolid: Junta de Castilla y León.

Harper, Alexander (2016), «Pierre d’Angicourt and Angevin Construction», Journal of the Society of Architectural Historians, 75:2, pp. 140-157.

Hernández, Francisco J. (1993), Las Rentas del Rey. Sociedad y Fisco en el Reino Castellano del siglo XIII, 2 vols. Madrid: Fundación Ramón Areces.

Hernández, Francisco J. (1996), Los cartularios de Toledo: catálogo documental. Madrid: Fundación Ramón Areces.

Hernández, Francisco J. (2004-2005), «Relaciones de Alfonso X con Inglaterra y Francia», Alcanate. Revista de Estudios Alfonsíes, 4, pp. 167-242.

Hernández, Francisco J. (2012), «Two Weddings and a Funeral: Alfonso’s Monuments in Burgos», Hispanic Research Journal, 13:5, pp. 405-431.

Hernández, Francisco J., and Peter Linehan (2004), The mozarabic cardinal: the life and times of Gonzalo Pérez Gudiel, Millennio medievale, 44. Firenze: SISMEL, Edizioni del Galluzzo.

Herráez Ortega, M.ª Victoria (2004), «La construcción del templo gótico», in Joaquín Yarza, Ma Victoria Herráez Ortega and Gerardo Boto Varela (eds.), Congreso Internacional «La catedral de León en la Edad Media». León: Universidad de León, pp. 145-176.

«Historia hasta 1288 dialogada» (1893), ed. Marqués de la Fuensanta del Valle, in Colección de documentos inéditos para la historia de España, 106. Madrid: Imprenta de José Perales y Martínez, pp. 3-46.

Huici Miranda, Ambrosio, and María Desamparados Cabanes Pecourt (1976-2017), Documentos de Jaime I de Aragón, 7 vols. Textos medievales, 49-51, 55, 77, 99-100. Zaragoza: Anubar.

Karge, Henrik (1995), La Catedral de Burgos y la arquitectura del siglo xiii en Francia y España. Valladolid: Consejería de Cultura y Turismo.

Karge, Henrik (2004), «La arquitectura de la catedral de León en el contexto del gótico europeo», in Joaquín Yarza Luaces, Victoria Herráez Ortega and Gerardo Boto Varela (eds.), La catedral de León en la Edad Media. León: Universidad de León, pp. 113-144.

Karge, Henrik (2017), «Les programmes sculpturaux des cathédrales de Reims et Burgos et leurs références royales», in Patrick Demouy (ed.), La cathédrale de Reims. Paris: Presses de l’Université Paris-Sorbonne, pp. 287-310.

Karge, Henrik (2020), «The ‘Sumptuous Style’: Richly Decorated Gothic Churches in the Reign of Alfonso the Learned», in Tom Nickson and Nicola Jennings (eds.), Gothic Architecture in Spain: Invention and Imitation. Courtauld Books Online.

Kennedy, Kristin (2019), Alfonso X of Castile-León: Royal Patronage, Self-Promotion and Manuscripts in Thirteenth-century Spain, Church, Faith and Culture in the Medieval West. Amsterdam: Amsterdam University Press.

Laguna Paúl, Teresa (1998), «La aljama cristianizada. Memoria de la catedral de Santa María de Sevilla», in Alfredo J. Morales (ed.), Metropolis totius hispaniae. 750 aniversario de la incorporación de Sevilla a la corona castellana. Sevilla: Ayuntamiento de Sevilla, pp. 41-71.

Laguna Paúl, Teresa (2009), «“Si el nuestro cuerpo fuere enterrado en Sevilla”. Alfonso X y la Capilla de los Reyes», in Isidro Gonzalo Bango Torviso (ed.), Alfonso X el Sabio. Murcia: A. G. Novograf, pp. 116-29.

Laguna Paúl, Teresa (2013), «Mobiliario medieval de la Capilla de los Reyes de la Catedral de Sevilla. Aportaciones a los ‘ornamenta ecclesiae’ de su etapa fundacional», Laboratorio de Arte: Revista del Departamento de Historia del Arte, 25, pp. 53-77.

Laguna Paúl, Teresa (2019), «Necesidades litúrgicas, construcción y deconstrucción de la Capilla Mayor de la catedral de Sevilla en la Baja Edad Media. I: memoria topográfica y documental desde 1248 hasta mediados del siglo xv», Anuario de Historia de la Iglesia andaluza, 12, pp. 203-230.

Lambert, Elie (1939), «Bayonne. Cathédrale et cloître», Congrès archéologique de France, 102, pp. 522-560.

Lambert, Élie (1932), «L’art gothique à Seville après la Reconquête», Revue Archeologique, 36, pp. 155-65.

Lilley, Keith D. (2014), «Royal Authority and Urban Formation: King Edward I and the Making of His “New Towns”», in Peter J. Larkham and Michael Conzen (eds.), Shapers of urban form: explorations in morphological agency. London: Routledge, pp. 27-45.

Lillich, Meredith Parsons (1994), The armor of light: stained glass in western France, 1250-1325. Berkeley: University of California Press.

Linehan, Peter (1970), «The ‘Gravamina’ of the Castilian Church in 1262-3», English Historical Review, 85, pp. 730-754.

Linehan, Peter (1971), The Spanish Church and the papacy in the thirteenth century, Cambridge studies in medieval life and thought, 3:4. London: Cambridge University Press.

Linehan, Peter (1975), «La iglesia de León a mediados del siglo XIII», León y su historia: miscelanea histórica, Coleccion Fuentes y Estudios de Historia Leonesa, 15. Leon: Centro de Estudios e Investigación «San Isidoro», pp. 11-77.

Linehan, Peter (1980), «The Spanish Church Revisited: the Episcopal ‘Gravamina’ of 1279», in Walter Ullmann, Brian Tierney and Peter Linehan (eds.), Authority and power: studies on medieval law and government presented to Walter Ullmann on his seventieth birthday. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 127-147.

Linehan, Peter (1993), History and the historians of medieval Spain. Oxford: Clarendon Press.

Lucas of Tuy (2003), Chronicon mundi, ed. Emma Falque Rey, in Corpus Christianorum. Continuatio Mediaevalis, 74. Turnhout: Brepols.

Martínez de Aguirre, Javier (1992), «El refectorio de San Agustín y la asimilación del gótico en Sevilla», Archivo Hispalense, 229:85, pp. 109-129.

Martínez de Aguirre, Javier (1994), «El arte gótico en Navarra en el panorama europeo: Reflexiones sobre la recepción y asimilación de fórmulas novedosas», in Actas del III Congreso General de Historia de Navarra. Pamplona: Institución Príncipe de Viana, pp. 2-45.

Martínez de Aguirre, Javier (2006), «Arquitectura medieval», in La Catedral de Tudela. Pamplona: Gobierno de Navarra, pp. 159-90.

Martínez de Aguirre, Javier (2011), «Vidrieras, rejas, celosías y otros sistemas de cierre en ventanas góticas navarras», in Ricardo Fernández Gracia (ed.), Pvlchrvm: scripta varia in honorem M.ª Concepción García Gainza. Pamplona: Universidad de Navarra, pp. 523-531.

Mesqui, Jean (2006), «La fortification des Croisés au temps de Saint Louis au Proche-Orient», Bulletin Monumental, 164:1, pp. 5-29.

Molénat, Jean-Pierre (1995), «Les mudéjares de Tolède: professions et localisations urbaines», in VI Simposio Internacional de Mudejarismo. Zaragoza: Centro de Estudios Mudéjares, Instituto de Estudios Turolenses, pp. 426-436.

Molina López, Laura (2010), «La entrada de un modelo arquitectónico federiciano en el Reino de Castilla: la Torre de Don Fadrique», Anales de historia del arte, n.º extr. 2, pp. 185-200.

Nickson, Tom (2015), Toledo Cathedral: Building Histories in Medieval Castile. University Park, PA: Penn State University Press.

Nickson, Tom (2019), «Size and Surveillance in Conquest Spain: The View from the Tower», Codex Aquilarensis, 35, pp. 139-56.

Nickson, Tom (2021), «Describing Architecture in Thirteenth-Century Castile and León», in Julian Luxford (ed.), Tributes to Paul Binski. Studies in Gothic Art, Architecture and Ideas. Turnhout: Harvey Miller, forthcoming.

Nieto Cumplido, Manuel (1991), Historia de la Iglesia en Córdoba, II. Reconquista y restauraciòn (1146-1326). Córdoba: Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Córdoba.

Nussbaum, Norbert (2000), German Gothic Church architecture. New Haven: Yale University Press.

O’Callaghan, Joseph F. (1998), Alfonso X and the Cantigas de Santa Maria: a poetic biography, The Medieval Mediterranean, 16. Leiden: Brill.

Olympios, Michalis (2018), Building the sacred in a crusader kingdom: Go-thic church architecture in Lusignan Cyprus, c. 1209-c. 1373, Architectura medii aevi, 11. Turnhout: Brepols.

Palomo Fernández, Gema (2002), La catedral de Cuenca en el contexto de las grandes canterías catedralicias castellanas en la Baja Edad Media, 2 vols. Cuenca: Diputación de Cuenca.

Pelzer, Auguste (1964), «Un traducteur inconnu: Pierre Gallego, franciscain et premier évêque de Carthagène (1250–1267)», in Adrien Pattin and Émile Van de Vyver (eds.), Études d’histoire littéraire sur la scolastique médiévale. Leuven: Publications Universitaires de Louvain, pp. 188-240.

Petre, James (2010), «Crusader castles of Cyprus: the fortifications of Cyprus under the Lusignans: 1191-1489», [Unpublished PhD thesis]. University of Cardiff.

Porras Arboledas, Pedro Andrés (1999), «Alfonso X y el convento de San Vicente de Segovia», Aragón en la Edad Media, 14-15, n.º 2, pp. 1257-1264.

Pratt, Mary Louise (1991), «Arts of the Contact Zone», Profession, 91, pp. 33-40.

Puente Míguez, José A. (1999), «La frustrada catedral gótica de Santiago de Compostela: ¿eslabón perdido en las relaciones artísticas entre Francia y España durante el siglo xiii?», in Christian Freigang and Cristina Maria Stiglmayr (eds.), Gotische Architektur in Spanien, Ars Iberica, 4. Frankfurt am Main: Vervuert, pp. 41-58.

Reglero de la Fuente, Carlos Manuel (2016), «Las “señoras” de las Huelgas de Burgos: infantas, monjas y encomenderas», e-Spania, 24. DOI: <https://doi.org/10.4000/e-spania.25542>.

Ruiz Souza, Juan Carlos (2009), «Toledo entre Europa y al-Andalus en el siglo XIII. Revolución, tradición y asimilación de las formas artísticas en la Corona de Castilla», Journal of Medieval Iberian Studies, 1:2, pp. 233-271.

Ruiz Souza, Juan Carlos (2011), «Paisajes arquitectónicos del reinado de Alfonso X. Las Cantigas, Sevilla y el proyecto integrador del Rey Sabio», en Laura Fernández Fernández and Juan Carlos Ruiz Souza (eds.), Las cantigas de Santa María: Códice rico, Ms. T-1-1, Real biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial. Madrid: Testimonio Editorial/Patrimonio Nacional, pp. 561-602.

Ruiz Souza, Juan Carlos (2012), «Castile and al-Andalus after 1212: assimi-

lation and integration of Andalusi architecture», Journal of Medieval Iberian Studies, 4:1, pp. 125-134.

Ruiz Souza, Juan Carlos (2012-2013), «Alfonso X y el triunfo de la visualización del poder», Alcanate: Revista de estudios Alfonsíes, 8, pp. 221-259.

Salvo García, Irene (2016), «Semíramis y la ciudad de Babilonia en la General estoria de Alfonso X», eSpania, 14. DOI: <https://doi.org/10.4000/e-spania.25559>.

Sanç Capdevilla, Mossèn (1935), La Seu de Tarragona. Notes històriques sobre la construcció, el tresor, els artistes, els capitulars. Barcelona: Biblioteca Balmes.

Sánchez Ameijeiras, Rocío (2004), «Discursos y poéticas en la escultura gótica leonesa del siglo xiii», in Joaquín Yarza, M.ª Victoria Herráez Ortega and Gerardo Boto Varela (eds.), Congreso Internacional «La catedral de León en la Edad Media». León: Universidad de León, pp. 203-239.

Sánchez Ameijeiras, Rocío (2009), «Crisis ¿qué crisis? Sobre la escultura castellana del siglo XIV», in Rosa Alcoy (ed.), El Trecento en Obras. Art de Catalunya i art d’Europa al segle XIV. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 243-272.

Sandron, Dany, Philippe Plagnieux, Grégory Chaumet, and Denis Hayot (2020), Paris Gothique. Paris: Picard.

Saracino, Pablo Enrique (2017), «Apuntes para una lectura ideológica de la cronística medieval: el caso de la Crónica de tres reyes», Anclajes, 21:1, pp. 75-93.

Schneidmüller, Bernd (ed.) (2019), König Rudolf I. und der Aufstieg des Hauses Habsburg im Mittelalter. Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft Academic.

Serra Desfilis, Amadeo (2013), «Convivencia, asimilación y rechazo: el arte islámico en el Reino de Valencia desde la conquista cristiana hasta las Germanías (circa 1230-circa 1520)», in Luis Arciniega García (ed.), Memoria y significado: uso y recepción de los vestigios del pasado. Valencia: Universitat de València, pp. 33-60.

Torra Pérez, Alberto (2011), «Los registros de la cancillería de Jaime I», in Maria Teresa Ferrer i Mallol (ed.), Jaume I: commemoració de VIII centenari del naixement de Jaume I, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica 91-92. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, pp. 211-229.

Torres Fontes, Juan (2000), «La Orden de Santa María de España y el Monasterio de Santa María la Real, de Murcia», Alcanate. Revista de estudios alfonsíes, 2, pp. 83-96.

Varela Fernandes, Carla (2005), Poder e Representação. Iconologia da Família Real Portuguesa. Primeira Dinastia (Séculos xii a xiv). [Unpublished PhD thesis]. Universidade de Lisboa.

Villes, Alain (2007), La cathédrale Saint-Étienne de Châlons-en-Champagne et sa place dans l’architecture médiévale. Langres: D. Guéniot.

Violante, Francesco (2008), «Da Siponto a Manfredonia: note sulla ‘fondazione’», in Saverio Russo (ed.), Storia di Manfredonia. Bari: Edipuglia, pp. 9-24.

Vroom, Wim H. (2010), Financing cathedral building in the Middle Ages: the generosity of the faithful. Amsterdam: Amsterdam University Press.

Williams, Jane Welch (1993), Bread, wine & money: the windows of the trades at Chartres Cathedral. Chicago/London: University of Chicago Press.

Wilson, Christopher (2008), «Calling the Tune? The Involvement of King Henry III in the Design of the Abbey Church at Westminster», Journal of the British Archaeological Association, 161:1, pp. 59-93.

Descargas

Publicado

2021-11-30

Cómo citar

Nickson, T. (2021) «El mecenazgo de Alfonso X en obras arquitectónicas», Revista de Poética Medieval, 35(35), pp. 197–224. doi: 10.37536/RPM.2021.35.35.88793.

Número

Sección

Artículos monográfico

Métrica