Gramática y retórica latinas en el entorno de la cancillería de Barcelona: Un nuevo códice para Jaume García (†1475), archivero real

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.23808/rel.v21i21.92727

Palabras clave:

humanismo catalán; codicología; Jaume García; Pere Miquel Carbonell.

Resumen

En este artículo se defiende que el actual ms. Venezia, Museo Civico Correr, 334 fue copiado por Jaume García (†1475), archivero de la cancillería real de Barcelona y hombre de letras insuficientemente reconocido. Esta nueva atribución nos permite, entre otras cosas, confirmar su intervención en el ms. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 246 y reconocer su relación con el ms. Dresden, Sächsische Landesbibliothek – Staats- und Universitätsbibliothek, B 156 de su amigo Pere Miquel Carbonell. En definitiva, el ms. veneciano contribuye a engrandecer la figura de Jaume García y a confirmar el papel de los curiales barceloneses en la vida intelectual de las décadas centrales del s. xv.

Citas

Agnello, G. M. (1999): «Chiese e monasteri di Santa Lucia a Siracusa nel Medioevo», Archivio storico per la Sicilia orientale 95, 147-201.

Agnello, G. M. (2011): ‘Urbs fidelissima’. Il governo di Siracusa durante la Camera reginale (1282-1536), tesi di dottorato di ricerca, Università di Catania.

Alessio, G. C. (2001): «L’ars dictaminis nel Quattrocento italiano: Eclissi o persistenza?», Rhetorica 19, 155-173.

Andrés Sanz, M. A. (2001): «Relación y transmisión manuscrita de los tres libros de Differentiae editados en PL 83 (Isidoro de Sevilla)», Revue d’histoire des textes 30, 239-262.

Blanco Jiménez, J. (2014): «Il De montibus di Giovanni Boccaccio: Note sul testo della traduzione castigliana del secolo XV», Italia medioevale e umanistica 55, 103-139.

Branca, V. (1958): Tradizione delle opere di Giovanni Boccaccio. I. Un primo elenco dei codici e tre studi, Roma, Edizioni di Storia e Letteratura.

Branca, V. (1991): Tradizione delle opere di Giovanni Boccaccio. II. Un secondo elenco di manoscritti e studi sul testo del Decameron con due appendici, Roma, Edizioni di Storia e Letteratura.

Brugnoli, G. (1955): Studi sulle Differentiae verborum, Roma, Signorelli.

Cataldi Palau, A. (1988): «La biblioteca Pandolfini. Storia della sua formazione e successiva dispersione: Identificazione di alcuni manoscritti», Italia medioevale e umanistica 31, 259-395.

Coroleu, A. (2014): Printing and reading Italian Latin Humanism in Renaissance Europe (ca. 1470 - ca. 1540), Cambridge, Cambridge Scholars Publishing.

Coroleu, A. (2016): «Pere Miquel Carbonell i les novetats que venien d’Itàlia», en Guzmán Almagro, A. – Espluga, X. – Ahn, M. (eds.), Pere Miquel Carbonell i el seu temps (1434-1517), Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, 137-145.

Dall’Oco, S. (2006): «Per un’edizione del De verborum proprietate di Bartolomeo Facio», en Viti (2006: 117-129).

De Robertis, T. (2013): «Una mano tante scritture. Problemi di metodo nell’identificazione degli autografi», en Golob, N. (ed.), Medieval autograph manuscripts. Proceedings of the 17th colloquium of the Comité International de Paléographie Latine held in Ljubljana, 7-10 September 2010, Turnhout, Brepols, 17-38.

Dümmler, E. (ed.) (1881): Poetae Latini aevi Carolini, I, Berlín, MGH.

Duran, M. (2004): «Una proposta d’autoria per a les cròniques de Joan I, Martí l’Humà i Ferran I», Estudi general 23-24, 113-126.

Duran, E. (dir.) – Toldrà, M. (coord.) (2011-): MCEM – Manuscrits catalans de l’Edat moderna: <https://mcem.iec.cat/> [01/09/2020].

Fantazzi, Ch. E. (1991): «The Epistolae ad exercitationem accomodatae of Gasparino Barzizza», en Dalzell, A. – Fantazzi, Ch. E. – Schoeck, R. J. (eds.), Acta conventus neo-Latini Torontonensis. Proceedings of the 7th international congress of neo-Latin studies. Toronto, 8-13 August 1988, Binghamton NY, Medieval and

Renaissance Texts and Studies, 139-146.

Fox, W. (ed.) (1902): Remigii Autissiodorensis in artem Donati minorem commentum, Leipzig, Teubner.

Fubini, R. (ed.) (1966): Poggius Bracciolini, Opera omnia, Turín, Bottega d’Erasmo.

Furiettus, J. A. (ed.) (1723): Gasparini Barzizii Bergomatis et Guiniforti filii opera […]. Pars prima, Roma, Salvioni [reimpr.: Bolonia, Forni, 1969].

Gutiérrez del Caño, M. (1913): Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, Valencia, Maraguat.

Hagen, H. (ed.) (1870): Anecdota Helvetica quae ad grammaticam Latinam spectant, Leipzig, Teubner, Leipzig.

Hankins, J. (1997): Repertorium Brunianum. A critical guide to the writings of Leonardo Bruni. I. Handlist of manuscripts, Roma, Istituto Storico Italiano per il Medio Evo.

Helm, R. (ed.) (1956): Hieronymi Chronicon, Berlín, De Gruyter.

Hernando i Delgado, J. (1999-2000): «Escoles i programes acadèmics a la Barcelona del segle XV: L’escola de mestre Ramon Llull i l’ensenyament de disciplines gramaticals i d’arts», Acta historica et archaeologica mediaevalia [Homenatge al Dr. Manuel Riu i Riu] 20-21, 633-662.

Holtz, L. (1981): Donat et la tradition de l’enseignement grammatical. Étude sur l’Ars Donati et sa diffusion (IVe-IXe siècle) et édition critique, París, CNRS.

Iglesias i Fonseca, J. A. (1996): Llibres i lectors a la Barcelona del segle XV. Les biblioteques de clergues, juristes, metges i altres ciutadans a través de la documentació notarial (anys 1396-1475), tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.

Iglesias i Fonseca, J. A. (2000): «Els clàssics a la biblioteca de Bernat d’Esplugues (†1433), notari i escrivà del Consell de la Ciutat», Faventia 22, 85-119.

Iglesias i Fonseca, J. A. (2001): «El bibliòfil Bernat d’Esplugues (†1433), notari i escrivà del Consell de la Ciutat», Barcelona quaderns d’història 5, 57-78.

Iglesias i Fonseca, J. A. (2002a): «De librerías desaparecidas y códices supervivientes: los de la biblioteca de Bernat d’Esplugues (†1433), notario del Consell de la Ciutat de Barcelona», Estudis històrics i documents dels arxius de protocols 20, 121-164.

Iglesias i Fonseca, J. A. (2002b): «Los humanistas en la biblioteca de Bernat d’Esplugues (†1433), notario y escribano del ‘Consell de la Ciutat’ de Barcelona», en Maestre Maestre, J. M. – Pascual Barea, J. – Charlo Brea, L. (eds.), Humanismo y pervivencia del mundo clásico. III. Homenaje al profesor Antonio Fontán, V,

Alcañiz - Madrid, IEH - CSIC, 2229-2238.

Iglesias i Fonseca, J. A. (2003): «Los manuscritos L-35 (Barcelona, AHC), 591 (Barcelona, BU), S II 26 (El Escorial) y T II 14 (El Escorial), testimonios de la dispersión de una impresionante librería medieval, la de Bernat d’Esplugues (†1433), notario del ‘Consell de la Ciutat’ de Barcelona», Codices manuscripti 42-43, 27-54.

Iogna-Prat, D. – Jeudy, C. – Lobrichon, G. (eds.) (1991): L’École carolingienne d’Auxerre: de Murethach à Remi, 830-908. Entretiens d’Auxerre, París, Beauchesne.

Jeauneau, É. (1985): «Pour le dossier d’Israël Scot», Archives d’histoire doctrinale et littéraire du Moyen Âge 52, 7-72.

Jeudy, C. (1991a): «L’oeuvre de Remi d’Auxerre. État de la question», en Iogna-Prat (1991: 373-397).

Jeudy, C. (1991b): «Remigii Autissiodorensis opera. Clavis», en Iogna-Prat (1991: 457-500).

Kristeller, P. O. (1963-1997): Iter Italicum. A finding list of uncatalogued or incompletely catalogued humanistic manuscripts of the Renaissance in Italian and other libraries, Londres - Leiden, The Warburg Institute - Brill.

Kruschwitz, P. – Ehlers, W.-W. – Felgentreu, F. (eds.) (2007): Terentius poeta, Munich, Beck.

Madurell, J. M. (1950): «La Escuela Luliana de Barcelona. Nuevos datos para su historia», Analecta sacra Tarraconensia 23, 31-66.

Madurell, J. M. (1962): «La Escuela de Ramón Llull, de Barcelona. Sus alumnos, lectores y protectores», Studia Lulliana 6, 187-209.

Madurell, J. M. (1963): Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón (1435-1458), Barcelona, CSIC.

Madurell, J. M. (1964): «La Escuela de Ramón Llull, de Barcelona. Sus alumnos, lectores y protectores», Studia Lulliana 8, 229-235.

Mahne, G. L. (ed.) (1850): M. Tullii Ciceronis (quae vulgo feruntur) Synonyma ad Lucium Veturium secundum editiones Romanas, Leiden, Brill.

Manni, D. M. (1742): Istoria del Decamerone di Giovanni Boccaccio, Florencia, Ristori.

Marcelli, N. (2000): «Appunti per l’edizione di un dittico umanistico: La latinizzazione del Tancredi boccacciano e la Novella di Seleuco di Leonardo Bruni», Interpres 19, 18-41.

Martín Baños, P. (2005): El arte epistolar en el Renacimiento europeo. 1400-1600, Bilbao, Universidad de Deusto.

Martínez Ferrando, J. E. (1957): «Aportación de datos acerca del archivo real de Barcelona y sus archiveros durante los reinados de Juan II y Fernando el Católico», Revista de archivos, bibliotecas y museos 63, 111-156.

Mateu Ibars, J. – Mateu Ibars, M. D. (1991): Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón. Siglos IX-XVIII. I. Texto y transcripciones. II. Láminas, Barcelona, Universitat de Barcelona.

Munk Olsen, B. (1982): L’étude des auteurs classiques latins aux XIe et XIIe siècles. I. Catalogue des manuscrits classiques latins copiés du IXe au XIIe siècle. Apicius - Juvénal, París, CNRS.

Munzi, L. (2000): «Testi grammaticali e renovatio studiorum carolingia», en De Nonno, M. – De Paolis, P. – Holtz, L. (eds.), Manuscripts and tradition of grammatical texts from Antiquity to the Renaissance. Proceedings of a conference held at Erice, 16-23 October 1997, as the 11th course of International School for the Study of

Written Records, I, Cassino, Università di Cassino, 351-388.

Nodari, C. (2012): «Gasparinus Barzizza», en Lapidge, M. – Garfagnini, G. C. – Leonardi, C. (eds.), Compendium auctorum Latinorum Medii Aevi, IV.1, Florencia, Sismel, 81-84.

Pastore Stocchi, M. (ed.) (1998): G. Boccaccio, De montibus, silvis, fontibus, lacubus, fluminibus, stagnis seu paludibus et de diversis nominibus maris, en Branca, V. (ed.), Tutte le opere di Giovanni Boccaccio, VIII, Milán, Mondadori, 1815-2122.

Polak, E. J. (2015): Medieval and Renaissance letter treatises and form letters. III. A census of manuscripts found in part of Europe. The works on letter writing from the eleventh through the seventeenth century found in Albania, Austria, Bulgaria, France, Germany, and Italy, Leiden - Boston, Brill.

Querol, B. (1989): «L’inventari de béns al temps que morí mossèn Berenguer de Montpalau, baró de Vallmoll», XXXV Assemblea 1, 321-328.

Querol, B. (1993): «La baronía de Vallmoll, la successió via la dona o els fills no matrimonials», Pedralbes 13, 273-278.

Rico, F. (1985): «Sull’itinerario spagnolo di Giacomo Publicio», en Sottili, A. (ed.), Giacomo Publicio, ‘Hispanus’, e la diffusione dell’Umanesimo in Germania, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 7-9.

Riera i Sans, J. (1999): Catálogo de memoriales e inventarios. Siglos XIV-XIX. Archivo de la Corona de Aragón, Madrid, Ministerio de Educación y Cultura.

Rubió i Balaguer, J. (1929): «Els autors clàssics a la biblioteca de Pere Miquel Carbonell fins l’any 1484», Miscel·lània Crexells, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 205-222 [reimpr.: Id., Obres. XII. Sobre biblioteques i biblioteconomia, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1995, 37-57].

Rubió i Balaguer, J. (1968): «L’arxiver Diego Garcia», Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad 12, 133-151 [reimpr.: Id., Obres. VIII. Humanisme i Renaixement, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1990, 329-351].

Ruiz Arzalluz, I. (2021): «Hacia una definición de los commentarii recentiores a Terencio», Revue d’histoire des textes 16, 145-171.

Ruiz Arzalluz, I. (en prensa): «Israel el gramático y la transmisión de algunos textos escolares a la luz de un nuevo testimonio».

Sabbadini, R. (ed.) (1916): Epistolario di Guarino Veronese, Venecia, s.b Salvá, J. (1979-1980): «La baronía de Vallmoll», Bolletí de la Societat Aqueològica Lul·liana 37, 137-150.

Salvá, M. - Sanz de Baranda, P. (1848): Colección de documentos inéditos para la historia de España, XIII, Madrid, Calero, 1848.

Schnorr von Carolsfeld, F. (1979 = [1882]): Katalog der Handschriften der sächsischen Landesbibliothek zu Dresden, I, Dresde, Sächsische Landesbibliothek.

Sobrequés, J. (1975): Catálogo de la cancillería de Enrique IV de Castilla señor del principado de Cataluña (Lugartenencia de Juan de Beaumont, 1462-1464), Barcelona, CSIC.

Soler, A. – Toldrà, M. (s.d.): «Desclapers, Gabriel», en Base de dades Ramon Llull: <http://www.ub.edu/llulldb/> [01/09/2021].

Sonkowsky, R. (1959): An edition of Gasparino Barzizza’s De compositione, doctoral dissertation, University of North Carolina (Chapel Hill).

Stefanizzi, S. (2006): «La fortuna delle Elegantiolae di Agostino Dati», en Viti (2006: 153-188).

Strecker, K. (1937): «Der Ire Israel über die Prosodie der Endsilben», en Id. (ed.), Poetae Latini medii aevi, V.2, Munich, MGH.

Toldrà, M. (2002): «Sobre la presència d’algunes cròniques catalanes a l’arxiu reial de Barcelona», Estudis romànics 24, 169-192.

Toldrà, M. – Huguet-Termes, T. (2010-2011): «La butlla de la legació de Roderic de Borja ad regna Hispaniarum, copiada per Joan Feixes, servidor de Calixt III (BC, ms. 482)», Revista Borja 3, 85-111.

Tréton, R. (2009): El llibre de les monedes de Barcelona i dels florins d’or d’Aragó. Compilació redactada per Jaume Garcia, arxiver reial de Barcelona, per a ús de la seca de Perpinyà, Barcelona, Fundació Noguera.

Uhlfelder, M. L. (1954): De proprietate sermonum vel rerum. A study and critical edition of a set of verbal distinctions, Roma, American Academy in Rome.

Verde, A. (1969): «Inventario e divisione dei beni di Pierfilippo Pandolfini», Rinascimento 9, 307-324.

Vilallonga, M. (1988): Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell, Barcelona, Associació de Bibliòfils de Barcelona.

Vilallonga, M. (1993): La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic, Barcelona, Curial - Abadia de Montserrat.

Villa, C. (1984): La ‘lectura Terentii’. I. Da Ildemaro a Francesco Petrarca, Padua, Antenore.

Villa, C. (2007): «Commenti medioevali alle commedie di Terenzio», en Kruschwitz (2007, 29-35).

Viti, P. (ed.) (2006): Tradizioni grammaticali e linguistiche nell’Umanesimo meridionale. Convegno internazionale di studi Lecce-Maglie, 26-28 ottobre 2005, Lecce, Conte.

Warner, J. C. (2012): «Quick eloquence in the late Renaissance. Agostino Dati’s Elegantiolae», Humanistica Lovaniensia 61, 65-240.

Descargas

Publicado

2021-12-24

Cómo citar

Ruiz Arzalluz, Íñigo (2021) «Gramática y retórica latinas en el entorno de la cancillería de Barcelona: Un nuevo códice para Jaume García (†1475), archivero real», Revista de Estudios Latinos, 21(21), pp. 77–104. doi: 10.23808/rel.v21i21.92727.

Número

Sección

Artículos

Artículos más leídos del mismo autor/a

Nota: Este módulo requiere de la activación de, al menos, un módulo de estadísticas/informes. Si los módulos de estadísticas proporcionan más de una métrica, selecciona una métrica principal en la página de configuración del sitio y/o en las páginas de propiedades de la revista.