Gramática y retórica latinas en el entorno de la cancillería de Barcelona: Un nuevo códice para Jaume García (†1475), archivero real
DOI:
https://doi.org/10.23808/rel.v21i21.92727Palabras clave:
humanismo catalán; codicología; Jaume García; Pere Miquel Carbonell.Resumen
En este artículo se defiende que el actual ms. Venezia, Museo Civico Correr, 334 fue copiado por Jaume García (†1475), archivero de la cancillería real de Barcelona y hombre de letras insuficientemente reconocido. Esta nueva atribución nos permite, entre otras cosas, confirmar su intervención en el ms. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 246 y reconocer su relación con el ms. Dresden, Sächsische Landesbibliothek – Staats- und Universitätsbibliothek, B 156 de su amigo Pere Miquel Carbonell. En definitiva, el ms. veneciano contribuye a engrandecer la figura de Jaume García y a confirmar el papel de los curiales barceloneses en la vida intelectual de las décadas centrales del s. xv.
Citas
Agnello, G. M. (2011): <i>‘Urbs fidelissima’. Il governo di Siracusa durante la Camera reginale (1282-1536)</i>, tesi di dottorato di ricerca, Università di Catania.
Alessio, G. C. (2001): «L’ars dictaminis nel Quattrocento italiano: Eclissi o persistenza?», <i>Rhetorica</i> 19, 155-173.
Andrés Sanz, M. A. (2001): «Relación y transmisión manuscrita de los tres libros de <i>Differentiae</i> editados en PL 83 (Isidoro de Sevilla)», <i>Revue d’histoire des textes</i> 30, 239-262.
Blanco Jiménez, J. (2014): «Il <i>De montibus</i> di Giovanni Boccaccio: Note sul testo della traduzione castigliana del secolo XV», <i>Italia medioevale e umanistica</i> 55, 103-139.
Branca, V. (1958): <i>Tradizione delle opere di Giovanni Boccaccio. I. Un primo elenco dei codici e tre studi</i>, Roma, Edizioni di Storia e Letteratura.
Branca, V. (1991): <i>Tradizione delle opere di Giovanni Boccaccio. II. Un secondo elenco di manoscritti e studi sul testo del Decameron con due appendici</i>, Roma, Edizioni di Storia e Letteratura.
Brugnoli, G. (1955): <i>Studi sulle Differentiae verborum</i>, Roma, Signorelli.
Cataldi Palau, A. (1988): «La biblioteca Pandolfini. Storia della sua formazione e successiva dispersione: Identificazione di alcuni manoscritti», <i>Italia medioevale e umanistica</i> 31, 259-395.
Coroleu, A. (2014): <i>Printing and reading Italian Latin Humanism in Renaissance Europe (ca. 1470 - ca. 1540)</i>, Cambridge, Cambridge Scholars Publishing.
Coroleu, A. (2016): «Pere Miquel Carbonell i les novetats que venien d’Itàlia», en Guzmán Almagro, A. – Espluga, X. – Ahn, M. (eds.), <i>Pere Miquel Carbonell i el seu temps (1434-1517)</i>, Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, 137-145.
Dall’Oco, S. (2006): «Per un’edizione del De verborum proprietate di Bartolomeo Facio», en Viti (2006: 117-129).
De Robertis, T. (2013): «Una mano tante scritture. Problemi di metodo nell’identificazione degli autografi», en Golob, N. (ed.), <i>Medieval autograph manuscripts. Proceedings of the 17th colloquium of the Comité International de Paléographie Latine held in Ljubljana, 7-10 September 2010</i>, Turnhout, Brepols, 17-38.
Dümmler, E. (ed.) (1881): <i>Poetae Latini aevi Carolini</i>, I, Berlín, MGH.
Duran, M. (2004): «Una proposta d’autoria per a les cròniques de Joan I, Martí l’Humà i Ferran I», <i>Estudi general</i> 23-24, 113-126.
Duran, E. (dir.) – Toldrà, M. (coord.) (2011-): <i>MCEM – Manuscrits catalans de l’Edat moderna</i>: <https://mcem.iec.cat/> [01/09/2020].
Fantazzi, Ch. E. (1991): «The Epistolae <i>ad exercitationem accomodatae</i> of Gasparino Barzizza», en Dalzell, A. – Fantazzi, Ch. E. – Schoeck, R. J. (eds.), <i>Acta conventus neo-Latini Torontonensis. Proceedings of the 7th international congress of neo-Latin studies. Toronto, 8-13 August 1988, Binghamton NY, Medieval and
Renaissance Texts and Studies</i>, 139-146.
Fox, W. (ed.) (1902): <i>Remigii Autissiodorensis in artem Donati minorem commentum</i>, Leipzig, Teubner.
Fubini, R. (ed.) (1966): <i>Poggius Bracciolini, Opera omnia</i>, Turín, Bottega d’Erasmo.
Furiettus, J. A. (ed.) (1723): <i>Gasparini Barzizii Bergomatis et Guiniforti filii opera […]. Pars prima</i>, Roma, Salvioni [reimpr.: Bolonia, Forni, 1969].
Gutiérrez del Caño, M. (1913): <i>Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia</i>, Valencia, Maraguat.
Hagen, H. (ed.) (1870): <i>Anecdota Helvetica quae ad grammaticam Latinam spectant</i>, Leipzig, Teubner, Leipzig.
Hankins, J. (1997): <i>Repertorium Brunianum. A critical guide to the writings of Leonardo Bruni. I. Handlist of manuscripts</i>, Roma, Istituto Storico Italiano per il Medio Evo.
Helm, R. (ed.) (1956): <i>Hieronymi Chronicon</i>, Berlín, De Gruyter.
Hernando i Delgado, J. (1999-2000): «Escoles i programes acadèmics a la Barcelona del segle XV: L’escola de mestre Ramon Llull i l’ensenyament de disciplines gramaticals i d’arts», <i>Acta historica et archaeologica mediaevalia [Homenatge al Dr. Manuel Riu i Riu] 20-21</i>, 633-662.
Holtz, L. (1981): <i>Donat et la tradition de l’enseignement grammatical. Étude sur l’Ars Donati et sa diffusion (IVe-IXe siècle) et édition critique</i>, París, CNRS.
Iglesias i Fonseca, J. A. (1996): <i>Llibres i lectors a la Barcelona del segle XV. Les biblioteques de clergues, juristes, metges i altres ciutadans a través de la documentació notarial (anys 1396-1475)</i>, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.
Iglesias i Fonseca, J. A. (2000): «Els clàssics a la biblioteca de Bernat d’Esplugues (†1433), notari i escrivà del Consell de la Ciutat», <i>Faventia</i> 22, 85-119.
Iglesias i Fonseca, J. A. (2001): «El bibliòfil Bernat d’Esplugues (†1433), notari i escrivà del Consell de la Ciutat», <i>Barcelona quaderns d’història</i> 5, 57-78.
Iglesias i Fonseca, J. A. (2002a): «De librerías desaparecidas y códices supervivientes: los de la biblioteca de Bernat d’Esplugues (†1433), notario del Consell de la Ciutat de Barcelona», <i>Estudis històrics i documents dels arxius de protocols</i> 20, 121-164.
Iglesias i Fonseca, J. A. (2002b): «Los humanistas en la biblioteca de Bernat d’Esplugues (†1433), notario y escribano del ‘Consell de la Ciutat’ de Barcelona», en Maestre Maestre, J. M. – Pascual Barea, J. – Charlo Brea, L. (eds.), <i>Humanismo y pervivencia del mundo clásico. III. Homenaje al profesor Antonio Fontán</i>, V,
Alcañiz - Madrid, IEH - CSIC, 2229-2238.
Iglesias i Fonseca, J. A. (2003): «Los manuscritos L-35 (Barcelona, AHC), 591 (Barcelona, BU), S II 26 (El Escorial) y T II 14 (El Escorial), testimonios de la dispersión de una impresionante librería medieval, la de Bernat d’Esplugues (†1433), notario del ‘Consell de la Ciutat’ de Barcelona», <i>Codices manuscripti</i> 42-43, 27-54.
Iogna-Prat, D. – Jeudy, C. – Lobrichon, G. (eds.) (1991): <i>L’École carolingienne d’Auxerre: de Murethach à Remi, 830-908. Entretiens d’Auxerre</i>, París, Beauchesne.
Jeauneau, É. (1985): «Pour le dossier d’Israël Scot», <i>Archives d’histoire doctrinale et littéraire du Moyen Âge</i> 52, 7-72.
Jeudy, C. (1991a): «L’oeuvre de Remi d’Auxerre. État de la question», en Iogna-Prat (1991: 373-397).
Jeudy, C. (1991b): «Remigii Autissiodorensis opera. Clavis», en Iogna-Prat (1991: 457-500).
Kristeller, P. O. (1963-1997): <i>Iter Italicum. A finding list of uncatalogued or incompletely catalogued humanistic manuscripts of the Renaissance in Italian and other libraries</i>, Londres - Leiden, The Warburg Institute - Brill.
Kruschwitz, P. – Ehlers, W.-W. – Felgentreu, F. (eds.) (2007): </i>Terentius poeta</i>, Munich, Beck.
Madurell, J. M. (1950): «La Escuela Luliana de Barcelona. Nuevos datos para su historia», <i>Analecta sacra Tarraconensia</i> 23, 31-66.
Madurell, J. M. (1962): «La Escuela de Ramón Llull, de Barcelona. Sus alumnos, lectores y protectores», <i>Studia Lulliana</i> 6, 187-209.
Madurell, J. M. (1963): <i>Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón (1435-1458)</i>, Barcelona, CSIC.
Madurell, J. M. (1964): «La Escuela de Ramón Llull, de Barcelona. Sus alumnos, lectores y protectores», <i>Studia Lulliana</i> 8, 229-235.
Mahne, G. L. (ed.) (1850): <i>M. Tullii Ciceronis (quae vulgo feruntur) Synonyma ad Lucium Veturium secundum editiones Romanas</i>, Leiden, Brill.
Manni, D. M. (1742): <i>Istoria del Decamerone di Giovanni Boccaccio</i>, Florencia, Ristori.
Marcelli, N. (2000): «Appunti per l’edizione di un dittico umanistico: La latinizzazione del Tancredi boccacciano e la Novella di Seleuco di Leonardo Bruni», <i>Interpres</i> 19, 18-41.
Martín Baños, P. (2005): <i>El arte epistolar en el Renacimiento europeo. 1400-1600</i>, Bilbao, Universidad de Deusto.
Martínez Ferrando, J. E. (1957): «Aportación de datos acerca del archivo real de Barcelona y sus archiveros durante los reinados de Juan II y Fernando el Católico», <i>Revista de archivos, bibliotecas y museos</i> 63, 111-156.
Mateu Ibars, J. – Mateu Ibars, M. D. (1991): <i>Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón. Siglos IX-XVIII. I. Texto y transcripciones. II. Láminas</i>, Barcelona, Universitat de Barcelona.
Munk Olsen, B. (1982): <i>L’étude des auteurs classiques latins aux XIe et XIIe siècles. I. Catalogue des manuscrits classiques latins copiés du IXe au XIIe siècle. Apicius - Juvénal</i>, París, CNRS.
Munzi, L. (2000): «Testi grammaticali e renovatio studiorum carolingia», en De Nonno, M. – De Paolis, P. – Holtz, L. (eds.), <i>Manuscripts and tradition of grammatical texts from Antiquity to the Renaissance. Proceedings of a conference held at Erice, 16-23 October 1997, as the 11th course of International School for the Study of
Written Records</i>, I, Cassino, Università di Cassino, 351-388.
Nodari, C. (2012): «Gasparinus Barzizza», en Lapidge, M. – Garfagnini, G. C. – Leonardi, C. (eds.), <i>Compendium auctorum Latinorum Medii Aevi</i>, IV.1, Florencia, Sismel, 81-84.
Pastore Stocchi, M. (ed.) (1998): <i>G. Boccaccio, De montibus, silvis, fontibus, lacubus, fluminibus, stagnis seu paludibus et de diversis nominibus maris</i>, en Branca, V. (ed.), <i>Tutte le opere di Giovanni Boccaccio</i>, VIII, Milán, Mondadori, 1815-2122.
Polak, E. J. (2015): <i>Medieval and Renaissance letter treatises and form letters. III. A census of manuscripts found in part of Europe. The works on letter writing from the eleventh through the seventeenth century found in Albania, Austria, Bulgaria, France, Germany, and Italy</i>, Leiden - Boston, Brill.
Querol, B. (1989): «L’inventari de béns al temps que morí mossèn Berenguer de Montpalau, baró de Vallmoll», <i>XXXV Assemblea</i> 1, 321-328.
Querol, B. (1993): «La baronía de Vallmoll, la successió via la dona o els fills no matrimonials», <i>Pedralbes</i> 13, 273-278.
Rico, F. (1985): «Sull’itinerario spagnolo di Giacomo Publicio», en Sottili, A. (ed.), <i>Giacomo Publicio, ‘Hispanus’, e la diffusione dell’Umanesimo in Germania</i>, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 7-9.
Riera i Sans, J. (1999): <i>Catálogo de memoriales e inventarios. Siglos XIV-XIX. Archivo de la Corona de Aragón</i>, Madrid, Ministerio de Educación y Cultura.
Rubió i Balaguer, J. (1929): «Els autors clàssics a la biblioteca de Pere Miquel Carbonell fins l’any 1484», <i>Miscel·lània Crexells</i>, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 205-222 [reimpr.: Id., <i>Obres. XII. Sobre biblioteques i biblioteconomia</i>, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1995, 37-57].
Rubió i Balaguer, J. (1968): «L’arxiver Diego Garcia», <i>Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad</i> 12, 133-151 [reimpr.: Id., <i>Obres. VIII. Humanisme i Renaixement</i>, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1990, 329-351].
Ruiz Arzalluz, I. (2021): «Hacia una definición de los <i>commentarii recentiores</i> a Terencio», <i>Revue d’histoire des textes</i> 16, 145-171.
Ruiz Arzalluz, I. (en prensa): «Israel el gramático y la transmisión de algunos textos escolares a la luz de un nuevo testimonio».
Sabbadini, R. (ed.) (1916): <i>Epistolario di Guarino Veronese</i>, Venecia, s.b Salvá, J. (1979-1980): «La baronía de Vallmoll», <i>Bolletí de la Societat Aqueològica Lul·liana</i> 37, 137-150.
Salvá, M. - Sanz de Baranda, P. (1848): <i>Colección de documentos inéditos para la historia de España</i>, XIII, Madrid, Calero, 1848.
Schnorr von Carolsfeld, F. (1979 = [1882]): <i>Katalog der Handschriften der sächsischen Landesbibliothek zu Dresden</i>, I, Dresde, Sächsische Landesbibliothek.
Sobrequés, J. (1975): <i>Catálogo de la cancillería de Enrique IV de Castilla señor del principado de Cataluña (Lugartenencia de Juan de Beaumont, 1462-1464)</i>, Barcelona, CSIC.
Soler, A. – Toldrà, M. (s.d.): «Desclapers, Gabriel», en Base de dades <i>Ramon Llull</i>: <http://www.ub.edu/llulldb/> [01/09/2021].
Sonkowsky, R. (1959): <i>An edition of Gasparino Barzizza’s De compositione</i>, doctoral dissertation, University of North Carolina (Chapel Hill).
Stefanizzi, S. (2006): «La fortuna delle Elegantiolae di Agostino Dati», en Viti (2006: 153-188).
Strecker, K. (1937): «Der Ire Israel über die Prosodie der Endsilben», en Id. (ed.), <i>Poetae Latini medii aevi</i>, V.2, Munich, MGH.
Toldrà, M. (2002): «Sobre la presència d’algunes cròniques catalanes a l’arxiu reial de Barcelona», <i>Estudis romànics</i> 24, 169-192.
Toldrà, M. – Huguet-Termes, T. (2010-2011): «La butlla de la legació de Roderic de Borja <i>ad regna Hispaniarum</i>, copiada per Joan Feixes, servidor de Calixt III (BC, ms. 482)», <i>Revista Borja</i> 3, 85-111.
Tréton, R. (2009): <i>El llibre de les monedes de Barcelona i dels florins d’or d’Aragó. Compilació redactada per Jaume Garcia, arxiver reial de Barcelona, per a ús de la seca de Perpinyà</i>, Barcelona, Fundació Noguera.
Uhlfelder, M. L. (1954): <i>De proprietate sermonum vel rerum. A study and critical edition of a set of verbal distinctions</i>, Roma, American Academy in Rome.
Verde, A. (1969): «Inventario e divisione dei beni di Pierfilippo Pandolfini», <i>Rinascimento</i> 9, 307-324.
Vilallonga, M. (1988): <i>Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell</i>, Barcelona, Associació de Bibliòfils de Barcelona.
Vilallonga, M. (1993): <i>La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic</i>, Barcelona, Curial - Abadia de Montserrat.
Villa, C. (1984): <i>La ‘lectura Terentii’. I. Da Ildemaro a Francesco Petrarca</i>, Padua, Antenore.
Villa, C. (2007): «Commenti medioevali alle commedie di Terenzio», en Kruschwitz (2007, 29-35).
Viti, P. (ed.) (2006): <i>Tradizioni grammaticali e linguistiche nell’Umanesimo meridionale. Convegno internazionale di studi Lecce-Maglie, 26-28 ottobre 2005</i>, Lecce, Conte.
Warner, J. C. (2012): «Quick eloquence in the late Renaissance. Agostino Dati’s <i>Elegantiolae</i>», <i>Humanistica Lovaniensia</i> 61, 65-240.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2021 Revista de Estudios Latinos

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.
Los originales publicados en las ediciones impresa y electrónica de esta revista son propiedad de la Revista de Estudios Latinos y se podrán difundir y transmitir siempre que se identifique la fuente original y la autoría en cualquier reproducción total o parcial de los mismos, y siempre que no tengan una finalidad comercial.