Action socio-éducative auprès des jeunes qui migrent seuls
Contenu principal de l'article
Résumé
INTRODUCTION. Les débats sur la prise en charge socio-éducative des jeunes migrants isolés sont encore limités. En Catalogne, le modèle de soins et d'intervention en vigueur est celui de l'assistance éducative, basé théoriquement sur les principes de normalisation et de responsabilité des personnes impliquées, et se traduit concrètement par un travail ayant une double logique : communautaire et individuelle. MÉTHODE. Cette étude descriptive et globale, utilisant des techniques d’interrogation, explore les modalités et domaines d’intervention dans les centres, unités ou services accueillant ces jeunes. L’analyse se fait du point de vue des éducateurs professionnels, des jeunes migrants à Barcelone et des directeurs de centres.”. RÉSULTATS. Les résultats révèlent une disparité des critères selon le type de centre, malgré les efforts pour respecter les principes pédagogiques. Néanmoins, le lien éducatif reste crucial pour l’inclusion. Il est essentiel de renforcer la coresponsabilité avec les administrations, d’encourager la participation des jeunes aux ressources locales, notamment la formation, et de favoriser l’enracinement territorial. DISCUSSION. Les résultats soulignent l’importance de promouvoir des liens solides entre les jeunes et leurs familles, grâce à une approche multidimensionnelle englobant les aspects éducatifs, émotionnels, sociaux et culturels. Cela favorise la participation et l’intégration des jeunes dans la communauté.
Téléchargements
Renseignements sur l'article
Cette œuvre est sous licence Creative Commons Attribution - Pas d'Utilisation Commerciale 4.0 International.
Références
Benomar, K. y Pàmies, J. (2022). Un acercamiento a la transición a la mayoría de edad de los jóvenes migrantes extutelados: entre la emancipación y las frustraciones. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 80, 155-173.
Chávez, L. y Menjívar, C. (2010). Children without Borders: A Mapping of the Literature on Unaccompanied Migrant Children to the United States. Migraciones Internacionales, 5(3), 71-111.
Corti, F. (2017). La contemporaneidad de la relación pedagógica: un estudio de casos en un aula de secundaria [Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona]. TDX. http://hdl.handle.net/10803/586093
Cuenca, M. (2000). Ocio humanista: dimensiones y manifestaciones actuales del ocio. Universidad de Deusto.
Del Valle, J. F., Bravo, A., Martínez, M. y Santos, I. (2012). Estándares de calidad en acogimiento residencial EQUAR. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.
Gimeno, C. (2018). Retos de la acogida residencial a menores que migran solos: hacia un Trabajo Social transnacional. Cuadernos de Trabajo Social, 31(1), 95-108. http://dx.doi.org/10.5209/CUTS.56005
Giró, J. (2011). Las amistades y el ocio de los adolescentes, hijos de la inmigración. Papers: Revista de Sociología, 96(1)
Kholi, R. K. S. (2006). The Sound Of Silence: Listening to What Unaccompanied Asylum-seeking Children Say and Do Not Say. The British Journal of Social Work, 36(5), 707-721. https://doi.org/10.1093/bjsw/bch305
Lalayants, M. y Prince, J. (2014) Loneliness and Depression or Depression-Related Factors Among Child Welfare-Involved Adolescent Females. Child and Adolescent Social Work Journal, 32(2), 167-176.
López-Lajusticia, G. (2022). Qué significa acompañar a la infancia y a la adolescencia desde el acogimiento residencial. RES, Revista de Educación Social, 34, 10-34.
López-Reillo, P. (2011). Jóvenes de África reinventado su vida. Menores extranjeros no acompañados salvando fronteras. Tenerife, Área de Empleo, Desarrollo Económico, Comercio y Acción Exterior.
Majorano, M., Musetti, A., Brondino, M. y Corsano, P. (2015). Loneliness, Emotional Autonomy and Motivation for Solitary Behavior During Adolescence. Journal of Child and Family Studies, 24, 3436-3447.
Marzo, M. (2009). Educador social i infancia en situación de risc. Departament d’Acció Social i Ciutadania, Secretaria d’Infancia i Adolescencia.
Maxwell, J. A. (2013). Qualitative research design: An interactive approach (3th ed.). Sage Publications. Muñoz, E. y Navalón, D. (2022). La Educación Social en el marco del sistema de protección de la infancia y adolescencia: acogimiento residencial. RES, Revista de Educación Social, 34, 35-44.
Neubauer, A. (2023). El derecho a la educación de la infancia inmigrante en la Unión Europea: un análisis documental. Bordón. Revista de Pedagogía, 75(3), 119-134. https://doi.org/10.13042/Bordon.2023.97987
Pérez-Romero, A. (2015). Els processos d’ensenyament i aprenentatge dels joves tutelats en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE). [Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona]. TDX. http://hdl.handle.net/10803/299195
Perazzo, C. y Zuppiroli, J. (2018). Los más solos. Save the Children España.
Rebollo, M. A. (2006). Emociones, género e identidad: la educación sentimental. En M. A. Rebollo (coord.), Género e interculturalidad: educar para la igualdad (pp. 217-244). La Muralla.
Sanz, E. (2005). La práctica físico-deportiva de tiempo libre en universitarios. Universidad de La Rioja.
Tiana, A. y Muñoz, F. (1998). La educación secundaria a examen. Cuadernos de pedagogía, 272, 42-63.
Van Manen, M. (1998). El tacto en la enseñanza. El significado de la sensibilidad pedagógica. Paidós.
Velázquez, R. y Hernández, J. L. (2003). Deporte y formación de actitudes y valores en los niños, niñas y adolescentes de la Comunidad de Madrid. Revista de Educación, 331, 369-398.
Vilà, R., Freixa, M., Sánchez-Martí, A. y Mateo, M. (2021). Child and Adolescent Care Services: Addressing the Vulnerability of Unaccompanied Minors in Barcelona. En M. Gómez (ed.), Handbook of Research on Promoting Social Justice for Immigrants and Refugees Through Active Citizenship and Intercultural Education (pp. 16-36). IGI Global. https://www.igi-global.com/book/handbook-research-promoting-social-justice/262216
Vilà, R., Freixa, M., Sánchez-Martí, A., Massot, I. y Ruiz, F. (2020). Los mal llamados «Menores extranjeros no acompañados» (MENA) en Barcelona desde la visión de las y los educadores. En C. Peréz (comp.), La convivencia escolar: un acercamiento multidisciplinar a las nuevas necesidades (pp. 107-118). Dykinson.
Vilà, R., Sánchez-Martí, A., Freixa, M. y Venceslao, M. (2024). Protection of unaccompanied child and adolescent migrants in Catalonia: Inhabited places, occupied places or non-places? Journal of Social Work, 24(3), 303-321. https://doi.org/10.1177/14680173231225112
Vilà, R., Sánchez-Martí, A. y Rubio, M. J. (2020). Pre-and in-service education professionals facing religious diversity and interreligious dialogue in Catalonia. Journal of Beliefs & Values, 41(2), 179-194.
Wal Pastoor, L. de (2017). Reconceptualising refugee education: exploringthe diverse learning contexts of unaccompanied young refugees upon resettlement. Intercultural Education, 28(2), 143-164. https://doi.org/10.1080/14675986.2017.1295572