Between objective and subjective periphery: the socio-spatial production of Zona Franca neighbourhoods in Barcelona

Authors

DOI:

https://doi.org/10.37230/CyTET.2023.218.6

Keywords:

Sociospatial production, Peripheries, Periodization

Abstract

The increasing complexity of urban phenomena demands a reassessment of the traditional center-periphery dichotomy, surpassing the traditional objective criteria employed to delineate pe­ripheral areas. In pursuit of this objective, the Zona Franca neighborhoods in Barcelona serve as a the study case. By employing a periodization approach to examine their socio-spatial development, this analysis aims to unravel the evolution of their peripheral nature, thus substantiating the transition from an objectively defined periphery to the formation of peripheral subjects. The four historical peri­ods considered are as follows: a) 1850-1901, characterized by a prevailing rural landscape and incipi­ent industrialization; b) 1901-1950, marked by the advent of the Free Trade Zone project; c) 1950-1993, witnessing a second wave of industrialization; and d) 1993-present, encompassing industrial crises, tertiarization, and the rise of logistics. By scrutinizing both peripheral aspects, such as distance, pov­erty, and marginality, and non-peripheral aspects, such as investments, central activities, and a dimin­ished residential dominance, the case study reveals the subjective nature of peripheral conditions while concurrently providing insights into contemporary urban processes that are polymorphic, multi­scale, and differentially nuanced.

References

ALIBES, J. M. & CAMPO, M. & GIRAL, E. & HUERTAS, J. & PRADAS, R. & TARRAGO, S. (1975): La Barcelona de Porcioles. Barcelona: Editorial Laia.

ARMENGOL, F. (2015): El Port Franc de Barcelona: infraestructures de transport per a la projecció exterior de la ciutat, 1900-1965. Barcelona Quaderns d’Història, 22.

ARTEAGA, I. (2005): De periferia a ciudad consolidad. Estrategias para la transformación de zonas urbanas marginales. Revista bitácora Urbano Territorial, Vol. 9, Nº1.

BAÑOS, J. (1993): Casa Antúnez: el ocaso de un barrio. Barcelona: Departament de Treball, Afers socials i família.

BAÑOS, J. & NAVARRO, J. (2009): Masies de Barcelona. Barcelona: Angle Editorial.

BOHIGAS, O. (1963): Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme. Barcelona: Edicions 62.

BONAL, R. & COSTA, J. (1977): Els barris de la Zona Franca el 1977: un exèrcit industrial de reserva. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

BONAL, R. & COSTA, J. (1978): Sòl urbà i classes socials. Materials per a una política municipal. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

BRENNER, N. (2014): Implosions/Explosions. Towards a Study of Planetary Urbanization. Berlin: Jovis Verlag.

BRENNER, N. & SCHMID, C. (2015): Towards a new epistemology of the urban? City, 19: 2-3. http://dx.doi.org/10.1080/13604813.2015.1014712

CAMERIN, F. (2022): “Espacios de renta” y proceso de construcción de la ciudad: el caso de la Torre Glóries en Barcelona. Ciudad y Territorio Estudios Territoriales, 54(212), 405–428

CANDEL, F. (1957): Donde la Ciudad cambia de nombre. Barcelona: José Janés Editor.

CANDEL, F. (1964): Els altres catalans. Barcelona: Edicions 62.

CANDEL, F. (1968): Los Hombres de la mala uva. Barcelona. Dima Ediciones.

CANDEL, F. (1972): Apuntes para una sociología del barrio. Barcelona: Edicions 62.

CANDEL, F. (1988): La nova pobresa. Barcelona Edicions 62.

CANDEL, F. (1993): Prólogo. En Casa Antúnez: el ocaso de un barrio. Barcelona: Departament de Treball, Afers socials i família.

CARBONELL, J. & MARTINEZ, J. & DE CACERES, R. & CLARAMUNT, V. & CUYAS, R. & C.B.C. & SASOT, M. (1976): La lucha de barrios en Barcelona. Madrid: Elías Querejeta ediciones.

CARRERAS, C. (2017): El centro de la ciudad postgentrificada en la sociedad de los consumidores. En: GASCA, J. Espacios del consumo y el comercio en la ciudad contemporánea. México: Universidad Nacional Autónoma de México.

CARRERAS, C. & MARTÍNEZ, S & FRAGO, L & MORCUENDE, A & VIGANONI, L & SOMMELLA, R & D’ALESSANDO, L. (2015): La nueva diálectica centro-periferia en la ciudad postgentrificada. Los casos de Barcelona y Nápoles. En GASCA, J & OLIVERA, P. (ORGS.) Ciudad, comercio urbano y consumo. Experiencias desde Latinoamerica y Europa. México DF: UNAM. P. 51-75.

CATALÁN, J. (2011): Distritos y clústers en la industrialización española: una visión a largo plazo. En: LE BOT, F. & PERRIN, C. Le chemin de l‘industrialisation en Espagne et en France. Les PME et le développment des territoires (XVIII-XXIè siecle). Bruselas: Peter Lange, p. 71-137.

CODINA, J. (1966): Delta del Llobregat. La gent del fang. El Prat: 965-1965. Barcelona: Editorial Montblanc.

CODINA, J. (1971): El Delta del Llobregat i Barcelona. Gèneres i formes de vida dels segles XVI al XX. Barcelona: edicions Ariel.

D’ANDREA, P. (2013): A formação dos sujeitos periféricos: cultura e política na periferia de São Paulo. Tesis doctoral, Universidade de São Paulo.

D’ANDREA, P. (2020): Contribuições para a definição dos conceitos periferia e sujeitas e sujeitos periféricos. CEBRAP, V. 39, nº 1.

D’ANDREA, P. (2021): Produções culturais e políticas nas periferias francesas. Lutas Sociais, São Paulo, v. 25, nº 46.

DEMATTEIS, G. (1998): “Suburbanización y Periurbanización. Ciudades anglosajonas y ciudades latinas”. En: MONCLUS, F. (Ed.): La ciudad dispersa, suburbanización y nuevas periferias. Barcelona: Centre de Cultura Contemporánea de Barcelona.

FABRE, J. & HUERTAS, J.M. (1976): Tots els barris de Barcelona. Barcelona: Edicions 62.

FOMENT DE CIUTAT. (2022): Pla de Barris. Barcelona 2015-2023. Ajuntament de Barcelona.

FRAGO, L. (2021): Impact of COVID-19 pandemic on retail structure in barcelona: From tourism-phobia to the desertification of city center. Sustainability, 13 (15)

FRASER, N. (2020): Los talleres ocultos del capital. Un mapa para la izquierda. Madrid: Traficantes de sueños.

GALERA, M. & ROCA, F. & TARRAGÓ, S. (1972): Atles de Barcelona. Siglos XVI-XX. Barcelona: COACB.

GARCÍA DE CASTRO, T. (1973): Política Urbana en la época de la Dictadura en Barcelona. Los grupos de vivienda Eduardo Aunós y Ramón Albó. Tesis de Licenciatura: Universitat de Barcelona.

GARCÍA DE CASTRO, T. (1974): Barrios barceloneses de la dictadura de Primo de Rivera. Revista de Geografía, vol. 8.

GUILLUY, C. (2019): Ha emergido el mundo de las periferias. Papeles de relaciones ecosociales y cambio global, nº 147.

GUTIÉRREZ, P. (2005): Miniwatt-Philips. La memòria obrera. Barcelona: El Viejo Topo.

HERNÁNDEZ, J. & FONTRODONA, J. & BLANCO, R. (2012): Evolució i canvi estructural de la industria catalana. Revista económica de Catalunya, nº 66.

HIERNAUX, D. & LINDON, A. (2004): La periferia: voz y sentido en los estudios urbanos. Papeles de Población, nº 42.

JIRÓN, P. & MANSILLA, P. (2014): Las consecuencias del urbanismo fragmentador en la vida cotidiana de habitantes de la ciudad de Santiago de Chile. Eure, vol.40, n.121, p.5-28. http://dx.doi.org/10.4067/S0250-71612014000300001

LEFEBVRE, H. (1970): La Révolution urbaine. Paris. Anthopos.

LEFEBVRE, H. (1974): La production de l'espace. Paris: Éditions Anthropos.

LÓPEZ, P. (2013): Rastros de rostros en un prado rojo (y negro). Las Casas Baratas de Can Tunis en la revolución de los años treinta. Barcelona: Virus editorial.

MORCUENDE, A. (2016): Los estudios urbanos de Raimon Bonal y Joan Costa: para una reintroducción de los materiales para una política municipal hoy. Biblio3W, v. 21.

MORCUENDE, A. (2018): Rupturas urbanas. Análisis de las relaciones entre la morfología urbana y la estructura social en la Barcelona contemporánea [Tesis doctoral, Universidad de Barcelona], Depósito Digital de la Universidad de Barcelona.

MORCUENDE, A. (2020): Interpreting sociospatial fragmentation, differential urbanization and everydaylife: a critique for the latin American debate. Geographia, 22(49).

MORCUENDE, A. (2021a): Behind the origins of socio-spatial fragmentation. Mercator, Fortaleza, 20.

MORCUENDE, A. (2021b): Diferenciação e fragmentação socioespacial: a contradição campo-cidade como teoria e como método. GEOUSP, 25(2).

NAKANO, A. & GONÇALVES, T. & REIS, A. (2021): A constituição dos sujeitos da ocupação periférica. Lutas Sociais, São Paulo, v. 25, nº 46.

NEL·LO, O. (1994): L’impacte social de la reestructuració industrial a la Regió Metropolitana de Barcelona. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament, nº 18.

OBÓN, F. & DOMINGO, M. & SEGARRA, F. & GARCI, S. (1999): Barcelona: les cases barates. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

OLIVES, J. & ESTRUCH, J. (1965): El barri de Can Clos a Barcelona. Un exemple del fenomen inmigratori i d’adaptació al suburbi. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departamento de Geografía, [inédito].

ORTEGA, E. (1977): La Zona Franca de Barcelona. De Puerto Franco a Polígono Industrial. Revista de Geografía, 11, nº 1-2.

ORTEGA, J. (2007): Una història de la Marina de Sants. Vides paral·leles. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

ORTIZ, E. (1997): Relat d’una experiencia. Barri de Can Tunis. Barcelona: Claret.

OYÓN, J. & GUÀRDIA, M. & ROSSELLÓ, M. & FALAGÁN, D. & ROGER, J. (2021): La revolución residencial de la periferia obrera en Barcelona, 1939-1980: Nou Barris como estudio de caso. Scripta Nova, V. 25, nº 2.

PICÓ, J. & SERRA, I. (2010): La escuela de chicago de sociologia. Madrid: Siglo XXI.

ROCA, J. (1994): El futur de les perifèries urbanes. Canvi econòmic i crisi social a les metròpolis contemporànies. Barcelona: Institut de Batxillerat "Barri Besòs".

RUIZ, E. & MARCO, C. & VELASCO, A. (2020): Desigualdad i vulnerabilitat social a Barcelona i el seu entorn metropolità. Secció d’estudis Territorials, area metropolitana de barcelona.

SAN ROMÁN, E. (1995): El nacimiento de la SEAT: autarquía e intervención del INI. Revista de historia industrial, nº7.

SANTOS, M. (1996): A Natureza do Espaço. Tecnica e Tempo. Razão e Emoção. São Paulo: editora Record.

SAWYER, L. & SCHMID, C. & STREULE, M. & KALLENBERGER, P. (2021): Bypass urbanism: re-ordering center-periphery relations in Kolkata, Lagos and Mexico City. EPA: Economy and Space, 0 (0) 1-29.

SOLÁ-MORALES, M. (2008): Diez lecciones sobre Barcelona. Barcelona: Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC).

Published

2023-12-18

How to Cite

Morcuende-González, A., & Frago-Clols, L. (2023). Between objective and subjective periphery: the socio-spatial production of Zona Franca neighbourhoods in Barcelona. Ciudad Y Territorio Estudios Territoriales, 55(218), 1087–1106. https://doi.org/10.37230/CyTET.2023.218.6