Propuesta de lugares de interés geológico de los canchales de la Serra de Tramuntana y Serres de Llevant (Mallorca, Islas Baleares)

Autores/as

  • Francesc Xavier Roig i Munar Investigador independiente y consultor ambiental autónomo
  • José Ángel Martín Prieto Profesional autonomo
  • Guillem Mas Gornals
  • Antonio Rodríguez Perea
  • Bernadí Gelabert Ferrer
  • Carles Vitorí Cardona Ametller

DOI:

https://doi.org/10.17735/cyg.v33i1-2.67927

Palabras clave:

Baleares, Mallorca, Lugares de Interés Geológico (LIG), periglaciarismo, canchales

Resumen

Las Serres de Tramuntana y de Llevant, (Mallorca) tienen gran número de canchales de origen periglaciar, la mayoría de ellos activos. Debido a sus características geológicas y geomorfológicas, y a su singularidad se proponen 5 emplazamientos de canchal como Lugares de Interés Geológico (LIG). Esta propuesta se basa en su elevado interés científico y didáctico como ejemplos representativos de procesos sedimentológicos y geomorfológicos asociados al periglaciarismo insular manifestado en morfologías de canchales, y asociados un patrimonio etnológico correspondiente al comercio del hielo en Mallorca a través de las “cases de neu” que se sitúan en los ápices de dichas morfologías.

Biografía del autor/a

Francesc Xavier Roig i Munar, Investigador independiente y consultor ambiental autónomo

Profesional autonomo

Citas

Álvaro, M., (1987). La tectónica de cabalgamientos de la Serra Norte de Mallorca (Islas Baleares). Boletín Geológico y Minero, 98: 34-41

Álvaro, M.; Barnolas, A.; Cabra, P.; Comas-Rengifo, M. J.; Fernández-López, S.R.; Goy, A.; Del Olmo, P.; Ramírez del Pozo, J.; Simó, A.; Ureta, S. (1989). El Jurásico de Mallorca (islas Baleares). Cuadernos de Geología Ibérica 13, 67-120.

Barnolas,A. (Ed.) (1984). Sedimentología del Jurásico de Mallorca, Grupo español del Mesozoico. IGME-CGS S.A., 263 p.

Blàzquez, M.; Roig, M. (1999). L’abast de l’excursionisme a Mallorca. Bolletí de Geografia aplicada, 1, 11-32.

Bourrouilh, R. (1973). Stratigraphie, sedimentologie et tectonique de l’île de Minorque et du NE de Majorque (Baléares). Tesis Doctoral, Univ. Paris VI, 822 p.

Butzer, K. W. (1964). Pleistocene cold-climate phenomena of the island of Mallorca. Zeitschrift für geomorphologie, 8 (1), 7-31 https://doi.org/10.1086/626833

Butzer, K. W. y Cuerda, J. (1962). Coastal stratigraphy of southern Mallorca and its implications for the Pleistocene chronology of the Mediterranean sea. Journal of Geology, 70, 398-416

Cañellas, N. (2006). Instal·lacions per a la recollida de neu a Mallorca. Revisió bibliogràfica. Territoris 6, 67-105.

Carcavilla, L.; López-Martínez, J.; Durán, J.J. (2007). Patrimonio geológico y geodiversidad: investigación, conservación, gestión y relación con los espacios naturales protegidos. Instituto Geológico y Minero de España. Serie Cuadernos del Museo Geominero, 7, 360 pp., Madrid.

Céspedes, A.; Giménez, J.; Sàbat, F. (2001). Caracterización del campo de esfuerzos neógenos en Mallorca mediante el análisis de poblaciones de fallas. Geogaceta 30, 199-202.

Conesa, J.A. (1997). Tipologia de la vegetació: anàlisi i caracterització. Universitat de Lleida, 480 pp.

Cruden, D.M.; Varnes, D.J. (1996). Landslide Types and Processes. En A.K. Turner y R.L. Schuster (Eds.), Landslide investigation and mitigation (pp. 36-75). Washington D.C.: Transportation Research Board, Special Report 247, National Research Council.

Duque-Macías, J.; Giménez-García J.; Rodríguez A. (2017). La “Associació de Geòlegs de les illes Balears” (AGEIB) y el Patrimonio geológico del archipiélago balear. En L. Carcavilla; J. Duque-Macías; J. Giménez; A. Hilario; M. Monge-Ganuzas; J. Vegas; A. Rodríguez (Eds.), Patrimonio geológico, gestionando la parte abiótica del patrimonio natural. Cuadernos del Museo Geominero, 21, (pp. 239-246).

Fallot, P. (1922). Etude géologique de la Sierra de Majorque. Tesis Doctoral, Univ. Paris. 480 pp et planches et coupes.

García-Cortés, A.; Fernández-Gianotti, J. (2005). Estrategia del Instituto Geológico y Minero de España para el estudio y protección del Patrimonio Geológico y la Geodiversidad. En M.A. Lamolda (Ed.), Geociencias, recursos y patrimonio geológicos. Serie Geología y Geofísica, 3 (pp. 59-72), Instituto Geológico y Minero de España, 210 pp.

García-Cortés, A.; Carcavilla, L.; Díaz-Martínez, E.; Vegas, J. (2014). Documento metodológico para la elaboración del inventario español de lugares de interés geológico (IELIG). Instituto Geológico y Minero de España, 64 pp.

García-Cortés, A.; Carcavilla, L.; Díaz-Martínez, E.; Vegas, J. (2018). Documento metodológico para la elaboración del inventario español de lugares de interés geológico (IELIG). Versión 5/12/2014. Actualización 19/07/2018, Instituto Geológico y Minero de España, 61 pp.

Gelabert, B. (1998). La Estructura Geológica de la Mitad Occidental de la Isla de Mallorca. Instituto Tecnológico Geominero de España. Colección memorias, 129 pp.

Ginés, A. (2000). Morfologia càrstica i vegetació a la Serra de Tramuntana. Una aproximació ecològica a la dinàmica de l’exocarst. Endins 23, 101-110

Ginés, J.; Fiol, M.; Ginés, A. (2004). Avencs relacionats amb el comerç de la neu a l’illa de Mallorca. Endins 26, 5-30.

Giménez, J.; Fornós, J.J.; Gelabert, B. (2002). Análisis de la fracturación de los materiales calcáreos neógenos de la costa sudoriental de Mallorca. Geogaceta, 31, 91-94.

Giménez, J.; Gelabert, B.; Sàbat, F. (2007). El relieve de las Islas Baleares. Enseñanza de las Ciencias de la Tierra (15.2), 175-184.

Gorrias, A. (2001). Les cases de neu de Mallorca, Ed. El Far. Col. l’Esparrall, 5, Palma de Mallorca, 221 pp.

Grimalt, M.; Rodríguez Perea, A, (1994). El modelado periglacial en Baleares. Estado de la cuestión. En Gómez Ortiz, A.; Simon Torres, M. & Salvadore Franch, F. (eds.). Periglaciarismo en la Península Ibérica, Canarias y Baleares. Granada: Serv. Public. Universidad de Granada, p.189-201.

Llorens, Ll.; Gil, Ll.; Tébar, F.J. (2007). La vegetació de l'Illa de Mallorca; bases per a la interpretació i gestió d'hàbitats. Ed. Conselleria de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears, 480 pp.

López-García, J.M.; Barnolas, A.; Sevillano, A. (2014). Caracterización litoestratigráfica del Jurásico medio y superior del Torrent de Sa Jonquera, sector noroccidental de la Sierra de Levante (Mallorca). Geogaceta, 55, 23-26.

Mas, G. (2015a). El marès de Campos: patrimoni cultural i natural. I Jornades d’Estudis Locals de Campos, 2011, Campos 29-30 d’abril de 2011 (pp. 47-65), Ajuntament de Campos-Mancomunitat Migjorn, Mallorca.

Mas, G. (2015b). El Nummulític de Consolació. Un lloc d’interès geològic (LIG) al municipi de Santanyí. I Jornades d’Estudis Locals de Santanyí, Santanyí: llengua, terres i gent (pp. 77-90), Ajuntament de Santanyí.

Mas, G. (2017). La piedra de marès de Mallorca, patrimonio natural y cultural. En L. Carcavilla; J. Duque-Macías; J. Giménez; A. Hilario; M. Monge-Ganuzas; J. Vegas; A. Rodríguez (Eds.), Patrimonio geológico, gestionando la parte abiótica del patrimonio natural. Cuadernos del Museo Geominero, 21, (pp. 413-420).

Mas, G.; Martorell, J. (2011). Un nou lloc d’interès geològic per al patrimoni natural de Manacor: Propostes d’ús didàctic i de geoconservació. VI Jornades d’Estudis Locals de Manacor, 2010. Manacor: Fets i protagonistes (pp. 85-111), Ajuntament de Manacor.

Mas, G.; Moragues, L.; Mestre, J.; Espinosa, M. (2013). El patrimoni geoindustrial de Felanitx (Mallorca). En G.X. Pons; A. Ginard; D. Vicens (Eds.), VI Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Ponències i Resums (pp 53-55). Soc. Hist. Nat. Balears.

Mas, G.; Perelló, D. (2015). Un nou lloc d’interès geològic (LIG) per al patrimoni natural d’Inca. XV Jornades d’estudis Locals d’Inca, 2014 (pp. 71-83), Ajuntament d’Inca.

Mas, G.; Austadillo, H. (2017). Patrimonio paleontológico inmaterial de las islas Baleares. En L. Carcavilla; J. Duque-Macías; J. Giménez; A. Hilario; M. Monge-Ganuzas; J. Vegas; A. Rodríguez (Eds.), Patrimonio geológico, gestionando la parte abiótica del patrimonio natural. Cuadernos del Museo Geominero, 21, (pp. 421-428).

Matamales-Andreu, R. (2018). Valoración patrimonial del conjunto de afloramientos de cala Blanca (Mallorca, Illes Balears) según los parámetros del Inventario Español de Lugares de Interés Geológico (IELIG). En E. Almayuelas; P. Bilbao-Lasa; O. Bonilla; M. del Val; J. Errandonea-Martin; I. Garate-Olave; A. García-Sagastibelza; B. Intxauspe-Zubiaurre; N. Martinez-Braceras; L. Perales-Gogenola; M. Ponsoda-Carreres; H. Portillo; H. Serrano; R. Silva-Casal; A. Suárez-Bilbao; O. Suarez-Hernando (Eds.), Life finds a way. Abstract book of the XVI Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología (pp. 267-270).

Mateos, R. M. (2001). Los movimientos de ladera en la Serra de Tramuntana (Mallorca). Caracterización geomecánica y análisis de la peligrosidad. Tesis doctoral. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 374 pp.

Mateos, R. M.; Azañón, J.M. (2005). Los movimientos de ladera en la Sierra de Tramontana de la Isla de Mallorca: tipos, características y factores desencadenantes. Revista de la Sociedad Geológica de España, 18 (1-2), 87-97.

Mateos, R. M.; García-Moreno, I.; Azañón, J.M.; Tsige, M. (2010). La avalancha de rocas de Son Cocó (Alaró, Mallorca). Descripción y análisis del movimiento. Boletín Geológico y Minero, 121 (2), 153-168.

Mateos, R. M.; Durán, J.J.; Robledo, P.A. (2011). Marès Quarries on the Majorcan Coast (Spain) as Geological Heritage Sites. Geoheritage 3, 41-54. https://doi.org/10.1007/s12371-010-0026-5

Mateos, R.M.; García-Moreno, I.; Reichenbach, P.; Herrera, G.; Sarro, R.; Rius, J.; Aguiló, R. (2015). Calibration and validation of rockfall modelling at regional scale: application along a roadway in Mallorca (Spain) and organization of its management. Landslides. https://doi.org/10.1007/s10346-015-0602-5

Mensching, H. (1955). Karst Und Terra Rossa Auf Mallorca (Karst and Terra Rossa on the Isle of Majorca). Erdkunde, 9 (3) 188–196. https://doi.org/10.3112/erdkunde.1955.03.02

Moragues, E.; Manzano, X.; Bosch, G.; Mayol, J. (2017). L’impacte de la cabra (Capra hircus) sobre el teix (Taxus baccata) a l’illa de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 60, 9-22.

Morey, B. (2018a). El patrimonio Paleontológico de Mallorca (Archipiélago Balear. Mediterráneo occidental). Museos y centros de interpretación. In: Pons, G.X., del Valle, L., Vicens, D., Pinya, S., McMinn, M. i Pomar, F. (eds.). Llibre de ponències i resums de les VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. 81-84. Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) – Universitat de les Illes Balears (UIB).

Morey, B. (2018b). Estratègies de gestió del patrimoni Paleontològic de Mallorca (Illes Balears, Mediterrània occidental). In: Pons, G.X., del Valle, L., Vicens, D., Pinya, S., McMinn, M. i Pomar, F. (eds.). Llibre de ponències i resums de les VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. 85-88. Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) – Universitat de les Illes Balears (UIB).

Morey, B. (2018c) El patrimoni Paleontològic del terme d’Algaida i de la comarca de Randa (Mallorca, Illes Balears). Catalogació, caracterització, valoració, gestió i divulgació. In: Pons, G.X., del Valle, L., Vicens, D., Pinya, S., McMinn, M. i Pomar, F. (eds.). Llibre de ponències i resums de les VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. 547-550. Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) – Universitat de les Illes Balears (UIB).

Morey, B. (2018d). El patrimoni Paleontològic del terme d’Andratx (Mallorca. Illes Balears): catalogació, caracterització, valoració, gestió i divulgació. In: Pons, G.X., del Valle, L., Vicens, D., Pinya, S., McMinn, M. i Pomar, F. (eds.). Llibre de ponències i resums de les VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. 551-552. Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) – Universitat de les Illes Balears (UIB).

Morey, B. (2018e). Cataloguing, characterization, valuation and management of the Palaeontological heritage: a perspective from Majorca (Spain). Geoheritage, 10 (3): 483-498. https://doi.org/10.1007/s12371-017-0278-4

Morey, B. (2008). El Patrimoni paleontològic del Pleistocè superior marí de Mallorca: catalogació, caracterització, valoració i propostes per a la gestió i conservació. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 51, 227-258.

Morey, B; Cabanellas M. (2008). Los yacimientos del Pleistoceno marino mallorquín como puntos de control del litoral (estado en que se encuentran y factores que provocan su destrucción). Territoris, 7, 69-86.

Pérez-Alberti, A.; Rodríguez-Guitán, M. (1993). Formas y depósitos de magaclastos y manifestaciones actuales de periglaciarismo en las sierras septentrionales y orientales de Galicia. En: A. Pérez-Alberti; L. Guitián Rivera; P. Ramil Rego (Eds.), La evolución del paisaje en las montañas del entorno de los caminos jacobeos (pp. 91-105), Junta de Galicia, Consejería de Relaciones Institucionales y Portavoz del Gobierno.

Rius, J.M; Aguiló, R.I. (2017). Inspección y mantenimiento de sistemas de protección contra desprendimientos rocosos en las carreteras de la Serra de Tramuntana de Mallorca. En E. Alonso; J. Corominas; M. Hürlimann (Eds.), IX Simposio Nacional sobre Taludes y Laderas Inestables (pp. 1063-1074), Santander, Junio 2017.

Rodríguez-Perea, A. (1998). La geologia de la Serra de Tramuntana. La Serra de Tramuntana, aportacions per a un debat. Papers de Medi Ambient, Ed. Sa Nostra, 3, 11-22.

Rodríguez-Perea, A.; Grimalt, M.; Servera, N. (1992). Dinámica superficial de los canchales calcáreos del Puig Mayor (Mallorca). En Estudios de geomorfología en España: Actas de la II Reunión Nacional de Geomorfología (pp. 487-497), Universidad de Murcia, Murcia.

Rodríguez-Perea, A.; Grimalt, M. (1994). El modelado periglacial en Baleares. Estado de la cuestión. En A. Gómez-Ortiz; M. Simón-Torres; F. Salvador-Franch (Eds.) Periglaciarismo en la Península Ibérica, Canarias y Baleares. Monografía nº 7, 189-201, Sociedad Española de Geomorfología, Granada.

Rosselló, V. (1970). Clima y morfología pleistocena en el litoral mediterráneo español. Papeles del Departamento de Geografía. Secretariado de Publicaciones. Universidad de Murcia, 79-101.

Rosselló, V. (1977a). Screes periglaciares en la montaña mallorquina. En AGE Universidad de Granada (Ed). V Coloquio de Geógrafos Españoles, Granada, 83-92.

Rosselló, V. (1977b). El modelado de las áreas glaciales y periglaciales. En AGE-Universidad de Granada (Ed). V Coloquio de Geógrafos Españoles, Granada, 25-28.

Sàbat, F. (1986). Estructura geològica de les Serres de Llevant de Mallorca (Balears). (Tesis Doctoral). Barcelona: Universitat de Barcelona, 128 pp.

Sàbat, F.; Muñoz, J.A.; Santanach, P. (1988). Transversal and oblique structures at the Serres de Llevant thrust belt (Mallorca Island). Geologisches Rundschau, 77, 529-538. https://doi.org/10.1007/BF01832396

Sàbat, F., Gelabert, B., Rodríguez-Perea, A., Giménez, J., (2011). Geological structure and evolution of Majorca: Implications for the origin of the Western Mediterranean. Tectonophysics, 510: 217-238. https://doi.org/10.1016/j.tecto.2011.07.005

Sarro, R.; Mateos, R.M.; García-Moreno, I.; Herrera, I. (2017). Análisis del desprendimiento rocosa de Son Poc (Mallorca, 2013) mediante modelización 3D. En E. Alonso, J. Corominas y M. Hürlimann (Eds.), IX Simposio Nacional sobre Taludes y Laderas Inestables (pp. 834-844), Santander, Junio 2017.

Segura-Cortes, A. (2002). Les nevades a Mallorca en el segle XVIII: l’episodi de 1788. En J.A. Guijarro-Pastor (Ed.), El agua y el clima (pp. 555-565), Publicaciones de la Sociedad Española de Climatología.

Servera, J. (1997). Evolució tipològica de les cases de neu de Mallorca (Illes Balears). En Consell Insular de Mallorca (Ed.), La pedra en sec. Obra, paisatge i patrimoni., (pp. 381-395), Palma de Mallorca.

Sole, L. (1962). Le Quaternaire marin des Baléares et ses rapports avec les côtes méditerranées de la Péninsule Ibérique. Quaternaria, 6, 309-342.

Tor, Q. y Soriano, I. (2011). Efectes de la frequentació a la Tartera del Pedraforca (Prepirineus catalans). En Actes del I Col.loqui Internacional de Botànica Pirenaico-cantàbrica a Ordino (pp 443-452), Andorra.

Varnes, D. J. (1978). Slope Movements, Types and Processes. En R.L. Schuster y R.J. Krizck (Eds.), Landslides: Analysis and Central (pp. 11-33). Washington D.C.: Transportation Research Board, Special Report 176, National Academy of Sciences.

Descargas

Publicado

2019-06-21

Número

Sección

Artículos de Investigación