La sal como dinamizador económico en la prehistoria reciente del nordeste peninsular. La Vall Salina de Cardona.
DOI:
https://doi.org/10.17735/cyg.v31i1-2.54683Palabras clave:
Cardona, Vall Salina, Solsonià, Neolítico medio, hachas de piedra, intercambiosResumen
En este artículo hacemos hincapié en el rol que jugó la sal cardonense durante el Neolítico medio, sobre todo en los flujos circulares derivados de los intercambios de bienes económicos.
Hacemos un balance de nuestros resultados sobre la primera explotación europea de la sal gema extraída en el entorno de la Muntanya de Sal de Cardona, la única montaña de sal de Europa Occidental. Nuestra intención no es centrarnos exclusivamente en la Vall Salina y el estudio de las herramientas mineras, hemos analizado el el rol de la sal en la circulación de diferentes materiales y bienes propios del neolítico medio catalán. Para ello, confrontaremos al mismo tiempo la hipótesis sobre el origen de las rocas utilizadas como herramientas mineras utilizadas para la extracción y modelización de la sal y la información sobre la circulación de otros productos regionales de prestigio (perlas de variscita y brazaletes de conchas) y otras materias primas exógenas (sílex de la Vaucluse y rocas alpinas). El cruce de esta información ha permitido evaluar el papel socioeconómico de la sal en el comercio intercomunitario y proponer ejes privilegiados de circulación.
En conclusión, la sal, un útil-valor, fue básica en el desarrollo económico de las comunidades del Solsonià. Sólo así se puede comprender la presencia de elementos de prestigio de centenares de kilómetros de distancia que forman parte de los ricos ajuares de los sepulcros de estas comunidades. La mayoría de los recursos naturales que ofrece la Depresión Central catalana son muy comunes y no generan un valor añadido en su transformación. En cambio, la sal cardonense, sí que genera este valor, por lo que se asocia los flujos circulares, tanto a nivel regional como suprarregional, a la presencia de este mineral que permite producir el intercambio.
Citas
Borrell, F.; Bosch, J. (2012). Las minas de Variscita de Gavà (Barcelona) y las redes de circulación en el Neolítico. En: Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític. Xarxes al Neolític. Circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània occidental (VII-III mil·lenni aC): Gavà / Bellaterra, 2-4 / 2 / 2011, (Borrell, M. – Borrell, F. – Bosch, J. – Clop, X. – Molist, M., ed.). Rubricatum: revista del Museu de Gavà, Gavà, 5, 315-322.
Bosch, À. (1984). Les destrals polides del nord de Catalunya: tipologia i petrología. Fonaments. Prehistòria i Món antic als Països Catalans, 4, 221-246.
Brigand, R.; Weller, O. (Editores) (2015). Archaeology of Salt. Approaching an invisible past, Sidestone Press, Leiden.
Cardona, F. (2001). Geologia de Cardona. En: La sal, Patronat Municipal de Museus, Cardona, 85-90.
Cardona, F.; J. Viver. (2002). Sota la Sal de Cardona. Espeleo Club de Gràcia, Barcelona.
Cardona, R.; Castany, J.; Guàrdia, J.; Guerrero, L. (1996). Estratègies d’intercanvi i societat a la Catalunya interior durant el neolític mig: el Solsonià. En: I Congrès del neolític a la Península Ibèrica. Formació i implantació de les comunitats agrícoles, Rubricatum, revista del museu de Gavà, núm. 1, Gavà, 537-548.
Castany, J. (1992). El sepulcre neolític de Montjuïc d’Altés (Bassella, Alt Urgell). Empúries, 48-50, 214-223.
Castany, J. (2009). Els megàlits neolítics del Solsonià, Tesis doctoral, Universitat de Lleida, Lleida.
Castany, J.; Alsina, F.; Guerrero, L. (1988). La col·lecció de Finestres (Pinell del Solsonès, Solsonès), Memoria, Departament de Cultura, Barcelona.
Childe, V. G. (1982). Introducción a la arqueología, Ed. Ariel, Barcelona.
Edo, M.; Villalba, M. J.; Blasco, A. (1992). Can Tintorer. Origen y distribución de minerales verdes en el noreste peninsular durante el Neolítico. En: Coloquio Aragón/ Litoral mediterráneo. Intercambios culturales en la Prehistoria. Homenaje al Profesor J. Maluquer de Motes (P. Utrilla, coord.), Universidad de Zaragoza, Zaragoza., 361-373.
Fíguls, A. (1990). Introducció a l’estudi espacial de les cistes neolítiques de la Comarca natural del Cardener, Butlletí Patronat Municipal de Museus. Cardona, 7, 21-36.
Fíguls, A. (2013). Assaig metodològic per a l’anàlisi de les eines lítiques mineres de tall i de percussió de la Vall Salina de Cardona (Bages), Trabajo de fin de Máster, Universitat Autònoma de Barcelona.
Fíguls, A.; Bonache, J. (1997). Estudi del material lític del Museu de Sal Josep Arnau (Cardona, Bages), XXXIX Assemblea intercomarcal d’estudiosos. Cardona 22 i 23 d’octubre de 1994, Foment Cardoní-Patronat Municipal de Museus de Cardona, 143-162.
Fíguls, A.; Grandia, F.; Weller, O. amb la col·laboració de Lanaspa, R. M.; González, J. (2013a). Estudi de la potencialitat del riu Segre en la cadena operativa de la indústria lítica polida del neolític mitjà. 3r Col·loqui d'Arqueologia d'Odèn. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Solsona, 27-34
Fíguls, A.; Grandia, F.; Weller, O. (2012). Assaig sobre la xarxa d’intercanvis de recursos naturals, béns semielaborats i béns acabats en roques metamòrfiques i ígnies al “Solsonià”, En: Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític. Xarxes al Neolític. Circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània occidental (VII-III mil·lenni aC): Gavà / Bellaterra, 2-4 / 2 / 2011, (Borrell, M. – Borrell, F. – Bosch, J. – Clop, X. – Molist, M., ed.). Rubricatum: revista del Museu de Gavà,: 223-231
Fíguls, A.; Vaquer, J.; Weller, O.; Grandia, F. (en prensa). Taller manufacturer d’indústria lítica polida metamòrfica a Juberri destinada a l’abastiment i a l’intercanvi dins dels canals de distribució nord-sud. En: Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus (Remolins, G.; Gibaja, J., ed.). Empúries.
Fíguls, A.; Weller, O.; Grandia, F. (2010a). La Vall Salina de Cardona: los orígenes de la minería de la sal gema y las trans- formaciones socioeconómicas en las comunidades del Neolítico medio catalán. En: Los Yacimientos de Villafáfila (Zamora) en el marco de las Explotaciones Salineras de la Prehistoria Europea, (Abarquero, F. J.; Guerra, E., ed.), Junta de Castilla León, Valladolid, 49-83
Fíguls, A.; Weller, O.; Grandia, F.; Bonache, J.; González, J.; Lanaspa, R.M. (2013b). La primera explotación minera de la sal gema: la Vall Salina de Cardona (Cataluña, España). The first mining exploitation of rock salt: the “Vall Salina” of Cardona (Catalonia, Spain); Chungara, Revista de Antropología Chilena, 45 (1), 177-195
Fíguls, A.; Weller, O.; Grandia, F.; González, J. – Bonache, J. (2011). La primera explotació minera de sal gemma: la Vall Salina de Cardona (Bages). Tribuna d’Arqueologia, 2009-2010, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 85-111.
Fíguls, A.; Weller, O.; Grandia, F.; González, J. I Bonache, J. (2010b). La indústria lítica polida del Solsonià: estudi de la matèria primera, distribució de les eines polides i intercanvi a la Depressió Central Catalana i Prepirineu central català durant el neolític mitjà a Catalunya. 2n Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn. Home i Territori. Darreres investigacions al Prepirineu lleidatà 2006-2008. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Solsona, 29-38
Galera Pedrosa, A. (2009). L’enginyer Emili Viader i el descobriment de la conca potàssica catalana. El control de les primeres matèries per les potències europees a l’alba de la Gran Guerra. Pagès Editors, Lleida.
Gibaja, J. (2003). Comunidades Neolíticas del Noreste de la Península Ibérica. Una aproximación socio-económica a partir del estudio de la función de los útiles líticos. BAR international series 1140 ArchaeoPress, Oxford.
Gibaja, J.; Terradas, X. (2005). Exploitation du silex blond et organisation technique de la production lithique au Néolithique moyen dans le nord-est de la Péninsule ibérique. En: Territoires, déplacements, mobilité, échanges durant la Préhistoire. Actes du 126e Congrès du CTHS, Toulouse, 2001 (Jaubert, J.; Barbaza, M., ed.), CTHS, París, pp. 525-536.
Grandia, F. (2007). Introducció a la geologia de la formació salina de Cardona. En: 1a Trobada Internacional d’Arqueologia envers l’explotació de la sal a la Prehistòria i Protohistòria. Cardona, 6 de diciembre del 2003 (Figuls, A., Weller, O., ed), Institut de recerques envers la Cultura, Cardona, 17-22.
López De Azcona, J. M. (1933). La industria neolítica en Cardona, Notas y comunicaciones del Instituto Geológico y Minero de España, V, 5, Madrid.
Maluquer de Motes, J. (1980). Notes de prehistòria catalana: una indústria lítica de la comarca de la Noguera, Pyrenae. Journal of Western Mediterranean Prehistory and Antiquity, 15-16, Barcelona, 251-266.
Marín y Beltrán de Lis, A. (1933). Estado actual de la minería de sales potásicas en España, Asociación de ingenieros de Minas de España, Madrid.
Martín, A.; Juan-Tresserras, J.; Martín, J.; Villalba, P. (2007). Indicios de sal en el yacimiento neolítico de Ca l’ Oliaire (Berga, Barcelona). En: 1a Trobada internacional d’arqueologia envers l’explotació de la sal a la prehistòria i protohistòria. Cardona, 6 de diciembre del 2003 (Figuls, A., Weller, O., ed). IREC, Cardona, 175-198
Martín, A.; Tarrús, J. (1995). Neolitic i megalitisme a la Catalunya sudpirinenca. En: Cultures i Medi. De la Prehistòria a l'Edat Mitjana (Homenatge al professor Jean Guilaine), Institut d'Estudis Ceretans, Puigcerdà, 241-260.
Muñoz, A. M. (1965). La cultura neolítica catalana de los Sepulcres de fosa. Universidad de Barcelona, Barcelona.
Pétrequin P.; Pétrequin A.-M.; Cassen S.; Errera M.; Gauthier E.; Prodeo F.; Vaquer J. (2015). Les grandes haches polies en jades alpins. En: Signes de Richesse, Inégalités au Néolithique. Catalogue d'exposition du musée national de Préhistoire - Les-Eyzies-de- Tayac. Réunion des Musées nationaux-Grand Palais 2015 (Chancerel A., Vaquer J., Clayet-Merle J.-J., ed.), París, 34-54.
Risch, R.; Martínez Fernández, F. (2008). Dimensiones naturales y sociales de la producción de hachas de piedra en el noreste de la Península Ibérica, Trabajos de Prehistoria, 65(1), 47-71.
Serra Vilaró, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi, Musæum Archæologicum Dioecesanum, Solsona.
Valdés, Luis G. (1982). Informe sobre talleres de útiles pulimentados en la comarca de l’Alt Urgell y Peramola, Pyrenae. Journal of Western Mediterranean Prehistory and Antiquity, 17-18, 83-103.
Vaquer, J.; Castany, J.; Martin, A. (2013): Le rôle du silex bédoulien du Vaucluse dans la compréhension de la chronologie et des relations culturelles du Néolithique moyen solsonien, En: 3r Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Solsona, 35-46.
Vaquer, J.; Martín, A.; Pétrequin, P.; Pétrequin, A-M.; Errera, M (2012). Les haches alpines dans les sépultures du Néolithique moyen pyrénéen: importations et influences. En: JADE Grandes haches alpines du Néolithique européen. Ve et IVe millénaires av. J.-C. (Pétrequin, P; Cassen, S.; Errera, M.; Klassen, L.; Sheridan, A.; Pétrequin, A-M., ed.), vol. 2, Presses Universitaires de Franche-Comté n°1224, Besançon, 872-917.
Weller, O. (2015). First salt making in Europe: an overview from Neolithic times. Documenta Praehistorica, 42, 185-196. http://dx.doi.org/10.4312/dp.42.12
Weller, O.; Fíguls, A. (2007). L’intercanvi com a dinamitzador econòmic del Neolític mitjà a Catalunya i la primera explotació minera de sal gemma d’Europa: la vall Salina de Cardona. Cota Zero, 22, 101-111
Weller, O.; Fíguls, A. (2013). Die erste Steinsalzgewinnung Europas und der Tauschhandel als wirtschaftlicher Dynamisierer der Mittleren Jungsteinzeit in Katalonien. Das Vall Salina von Cardona (Katalonien, Spanien), Archäologisches Korrespondenzblatt, 43 (2), 159-173
