Paleogeografía humana durante el Tardiglaciar y Holoceno inicial en el ámbito mediterráneo del NE Ibérico

Autores/as

  • Juan Ignacio Morales IPHES - URV
  • Francesc Burjachs ICREA - IPHES
  • Ethel Allué IPHES - URV
  • Marta Fontanals IPHES - URV
  • Maria Soto IPHES - URV
  • Isabel Expósito IPHES - Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social
  • Ermengol Gassiot UAB - Universitat Autònoma de Barcelona
  • Albert Pélachs UAB - Universitat Autònoma de Barcelona
  • Ramón Pérez-Obiol UAB - Universitat Autònoma de Barcelona
  • Joan Manuel Soriano UAB - Universitat Autònoma de Barcelona
  • Josep María Vergès IPHES - URV
  • Errikarta Imanol Yll MINOA S.L.

Palabras clave:

Paleolítico superior final, Magdaleniense superior, Mesolítico, 14C, Pleistoceno – Holoceno, Cataluña

Resumen

En el NE mediterráneo de la Península Ibérica, el periodo comprendido entre el Tardiglaciar y el Holoceno muestra una dinámica demográfica y cultural en la que se alternan momentos de abundancia de registro, y diversidad de evidencias con fases de escasez y casos aislados. Los tecno-complejos microlaminares, que se inician durante el GI-1, rompen con el vacío del Pleniglaciar y parecen perdurar en el tiempo de forma discontinua hasta los inicios del Holoceno. Este hecho genera un escenario de convergencia cronológica con las escasas evidencias sauveterrienses y el Mesolítico de muescas y denticulados. Ambos aparecen en el registro coincidiendo con el tránsito Pleistoceno – Holoceno. La perduración de los conjuntos atribuidos al Paleolítico superior final rompe con la homogeneidad cronológica del proceso observada en los territorios cercanos, mostrando las peculiaridades de la ocupación en un territorio concreto dentro de la evolución cultural de la Cuenca del Ebro y el Levante mediterráneo.

Citas

Adserias, M.; Bartrolí, R. (2007). L'ocupació prehistòrica de la Balma de l'Auferi (Margalef, Priorat). In: Jornades d'Arqueologia de Tortosa, 1999 (G. Hernández; A. Cisneros; X. Mangado, eds.). Generalitat de Catalunya, Tortosa, 73-86. [Recurso electrónico, CD].

Aura, J.E. (1997). Al sur del Ebro. Badeguliense y Magdaleniense en la región mediterránea (ca. 17.000-11.000 BP). In: El món mediterrani després del Pleniglacial (18.000-12.000 BP) (J.M. Fullola; N. Soler, eds.). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Banyoles, 243-253.

Aura, J.E.; Seguí, J.R.; Pérez, M.; Verdasco, C.; Cotino, F., Pérez, C.I.; Soler, B.; García, O.; Vidal, S.; Carballo, I.; Nebot, B. (2000). Les Coves de Santa Maira (Castell de Castells, La Marina Alta - Alacant): primeros datos arqueológicos y cronológicos. Recerques del Museu d'Alcoi, 9, 75-84.

Aura, J.E. (2001). Caçadors emboscats. L'Epipaleolític al País Valencià. In: De neandertals a cromanyons. L'inici del poblament humà a les terres valencianes (V. Villaverde, ed.). Universitat de València, Valencia, 219-238.

Aura, J.E.; Jordá, J.F.; Montes, L.; Utrilla, P. (2011). Human responses to Younger Dryas in the Ebro valley and Mediterranean watershed (Eastern Spain). Quaternary International, 242 (2), 348-359.

Barandiarán, I.; Cava, A. eds. (2008). Cazadores y tallistas en el abrigo de Portugain. Una ocupación de Urbasa durante el Tardiglaciar. Fundación José Miguel de Barandiarán, Estella, 319 pp.

Bosch, J. (1993). Cronologia prehistòrica al curs inferior de l'Ebre. Primeres datacions absolutes. Pyrenae, 24, 53-56.

Bosch, J. (2008). La importància de la muntanya en el procés de neolitització a la regió del curs inferior de l'Ebre, segons investigacions al jaciment arqueològic de la Cova del Vidre. En: Patrimoni i economia a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Herència patrimonial i sectors socioeconòmics (M.A. Pradilla, ed.). Onada Edicions, Benicarló, 49-58.

Broecker, W.S.; Denton, G.H. (1989). The Role of Ocean-Atmosphere Reorganizations in Glacial Cycles. Geochimica et Cosmochimica Acta, 53 (10), 2465-2501.

Cacho, C.; Jordà Pardo, J.; de la Torre Sáinz, I.; Yraverdra Sáinz de los Terreros, J. (2001a). El Tossal de la Roca (Alicante). Nuevos datos sobre el Magdaleniense mediterráneo de la Península Ibérica. Trabajos de Prehistoria, 58 (1), 71-93.

Cacho, I.; Grimalt, J.O.; Canals, M.; Sbaffi, L.; Shackleton, N.J.; Schoenfeld, J.; Zahn, R. (2001b). Variability of the western Mediterranean Sea surface temperature during the last 25,000 years and its connection with the Northern Hemisphere climatic changes. Paleoceanography, 16 (1), 40-52.

Cacho, I. (2006). Western Mediterranean δ18O and Uk37 Data and SST Reconstructions. Contribution Series, 2006- 106, IGBP-PAGES/World Data Center for Paleoclimatology Data, NOAA/NCDC Paleoclimatology Program, Boulder CO, USA.

Casabó, J. (2004). Paleolítico superior final y Epipaleolítico en la Comunidad Valenciana. Museo Arqueológico de Alicante, Alicante, 381 pp.

Cebrià, A.; Vilardell, A.; Senabre, M.R.; Fontanals, M. (2007). La Cova Foradada (Calafell, Baix Penedès). Jornades d'Arqueología de Tortosa, 1999. Generalitat de Catalunya, Tortosa. CD: 47-55.

Esteve-Gàlvez, F. (2000). La Cova del Clot de l'Hospital (Roquetes, Baix Ebre). In: Recerques arqueològiques a la Ribera Baixa de l'Ebre. I. Prehistòria (A. Fornós; M.M. Vilallbí, eds.). Ajuntament Amposta, Amposta, 35-51.

Ferrer, A. (1954). La Cueva del Mas Romeu (Calafell). Boletín de la Biblioteca - Museo Victor Balaguer, II, 13-22.

Fontanals, M.; Ollé, A.; Vergès, J.M. (2009). Les ocupacions del Tardiglacial a l'Abric de la Cativera (El Catllar, Tarragonès). En: Els Pirineus i les àrees circumdants durant el tardiglacial. Mutacions i filiacions tecnoculturals, evolució paleoambiental (16000-10000 BP) (O. Mercadal, coord.). Institut d'Estudis Ceretans, Puigcerdà, 537-547.

Fortea, J. (1973). Los complejos microlaminares y geométricos del epipaleolítico mediterráneo español. Universidad de Salamanca, Salamanca, 550 pp. [Memorias del Seminario de Prehistoria y Arqueología, 4].

Fullola, J.M. (1983-1984). Estat actual del coneixement de la Prehistòria a la vall del Montsant. Tribuna d'Arqueologia, 1983-1984, 7-14.

Fullola, J.M. (1996). Le Paléolithique supérieur dans le nord-est ibérique : la Catalogne. In : Le Paléolithique supérieur européen. Bilan quinquennal 1991-1996 (M. Otte, ed.). ERAUL, Liège, 345-352.

Fullola, J.M.; Bartrolí, R.; Bergadà, M.M.; Doce, R.; García-Argüelles, P.; Nadal, J.; Rodón, T.; Adserias, M.; Cebrià, A. (1996). Nuevas aportaciones al conocimiento del Paleolítico superior en las comarcas meridionales y occidentales de Catalunya. In: Estudios sobre Cuaternario. Medios sedimentarios. Cambios ambientales. Hábitat humano (M.P. Fumanal; J. Bernabeu, eds.). Universitat de València, València, 239-247.

Fullola, J.M.; Bartrolí, R.; Cebrià, A.; Bergadà, M.M.; Nadal, J.; Estrada, A. (1997). El Epipaleolítico en la Balma de la Griera (Calafell, Baix Penedès, Tarragona) en el contexto del NE peninsular. II Congreso de Arqueología Peninsular (P. Bueno; R. de Balbín, coord.). Fundación Rei Alfonso Henriques, Zamora, vol. 1, 327-348.

Fullola, J.M.; García-Argüelles, P. (2006). La Cueva del Parco (Alòs de Balaguer, Lleida) y el Abrigo del Filador (Margalef de Montsant, Tarragona): dos secuencias clave para el conocimiento del epipaleolítico en el nordeste peninsular. In: El Mesolítico de muescas y denticulados en la cuenca del Ebro y el litoral mediterráneo peninsular (A. Alday Ruiz, ed.). Diputación Foral de Álava, Álava, 121-133.

Fullola, J.M.; Mangado, X.; Estrada, A.; Nadal, J. (2006). Comunidades humanas y circulación de recursos bióticos y abióticos, en el Paleolítico superior del noreste de la Península Ibérica. Zephyrus, 59, 89-96.

Fullola, J.M.; García-Argüelles, P.; Mangado, X.; Medina, B. (2011). Paleolític i epipaleolític al Garraf-Ordal. On érem i on som ... En: La Cova de Can Sadurní i la Prehistòria de Garraf. Recull de 30 anys d'investigació (A. Blasco; M. Edo; M.J. Villalba, coord.). Hugony Editore, Milano, 227-243.

Fullola, J.M.; Mangado, X.; Tejero, J.M.; Petit, M.À.; Bergadà, M.M.; Nadal, J.; García-Argüelles, P.; Bartrolí, R.; Mercadal, O. (2012). The Magdalenian in Catalonia (northeast Iberia). Quaternary International, 272-273, 55-74.

García-Argüelles, P.; Adserias, M.; Bartrolí, R.; Bergadà, M.; Cebrià, A.; Doce, R.; Fullola, J.M.; Nadal, J.; Ribé, G.; Rodón, T.; Viñas, R. (1992). Síntesis de los primeros resultados del programa sobre Epipaleolítico en la Cataluña central y meridional. In: Aragón/Litoral mediterráneo. Intercambios culturales durante la Prehistoria (P. Utrilla, ed.). Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 269-284.

García-Argüelles, P. (1993). Los pulidores de arenisca del Tardiglaciar y Postglaciar de Europa occidental: síntesis y nuevas aportaciones. Pyrenae, 24, 35-52.

García-Argüelles, P.; Nadal, J.; Fullola, J.M. (2002). Vint anys d'excavacions a l'abric del Filador (Margalef de Montsant, Priorat, Tarragona). Tribuna d'Arqueologia, 1998-1999, 71-96.

García-Argüelles, P.; Nadal, J.; Fullola, J.M. (2005). El abrigo del Filador (Margalef de Montsant, Tarragona) y su contextualización cultural y cronológica en el Nordeste peninsular. Trabajos de Prehistoria, 62 (1), 65-84.

García-Argüelles, P.; Nadal, J.; Fullola, J.M. (2007). El Filador (Margalef, Priorat) i la Vall del Montsant (1993-1997). In: Jornades d'Arqueología de Tortosa, 1999 (G. Hernández; A. Cisneros; X. Mangado, eds.). Generalitat de Catalunya, Tortosa, 57-71. [Recurso electrónico, CD].

García-Catalán, S.; Vaquero, M.; Pérez, I.; Menéndez, B.; Peña, L.; Blasco, R.; Mancha, E.; Moreno, D.; Muñoz, L. (2009). Palimpsestos y cambios culturales en el límite Pleistoceno-Holoceno: el conjunto lítico de Picamoixons (Alt Camp, Tarragona). Trabajos de Prehistoria, 66 (2), 7-22.

García-Díez, M.; Vaquero, M. (2006). La variabilité graphique du Molí del Salt (Vimbodí, Catalogne, Espagne) et l'art mobilier de la fin du Paléolithique supérieur à l'est de la Péninsule Ibérique. L'Anthropologie, 110, 453-481.

González-Sampériz, P.; Utrilla, P.; Mazo, C.; Valero-Garcés, B.; Sopena, M.C.; Morellón, M.; Sebastián, M.; Moreno, A.; Martínez-Bea, M. (2009). Patterns of human occupation during the early Holocene in the Central Ebro Basin (NE Spain) in response to the 8.2 ka climatic event. Quaternary Research, 71 (2), 121-132.

Grootes, P.M.; Stuiver, M. (1997). Oxygen 18/16 variability in Greenland snow and ice with 103- to 105-year time resolution. Journal of Geophysical Research-Oceans, 102 (C12), 26455-26470.

Jordá, J. (1986). Estratigrafía y sedimentología de la Cueva de Nerja (Salas de la Mina y del Vestíbulo). La Prehistoria de la Cueva de Nerja. En: La Prehistoria de La Cueva de Nerja (J.F. Jordá, ed.). Patronato de la Cueva de Nerja, Málaga, 39-97. [Trabajos sobre la Cueva de Nerja, 1].

Mangado, X.; Petit, M.A.; Fullola, J.M.; Bartrolí, R. (2006-2007). El Paleolítico superior final de la cova del Parco (Alòs de Balaguer, la Noguera). Revista d'Arqueologia de Ponent, 16-17, 45-62.

Martínez-Moreno, J.; Mora, R.; Casanova, J. (2007). El contexto cronométrico y tecno-tipológico durante el Tardiglaciar y Postglaciar de la vertiente sur de los Pirineos orientales. Revista d'Arqueologia de Ponent, 16-17, 7-44.

Martínez-Moreno, J.; Mora, R. (2009). Balma Guilanyà (Prepirineo de Lleida) y el Aziliense en el noreste de la Península Ibérica. Trabajos de Prehistoria, 66 (2), 45-60.

Martzluff, M.; Martínez-Moreno, J.; Guilaine, J.; Mora, R.; Casanova, J. (este volumen). Transformaciones culturales y cambios climáticos en los Pirineos catalanes entre el Tardiglaciar y Holoceno antiguo: Aziliense y Sauveterriense precoces de la Balma de La Margineda y Balma Guilanyà.

Mir, A.; Freixas, A. (1993). La Font Voltada, un yacimiento de finales del Paleolítico Superior en Montbrió de la Marca (La Conca de Barberà, Tarragona). Cypsela, X, 13-21.

Morales, J.I. (2010). La Cativera (Tarragona): la tecnología lítica de los últimos cazadores - recolectores en el Noreste de la Península Ibérica. DEA, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 218 p.

Morales, J.I.; Fontanals, M.; Oms, F. X.; Vergès, J.M. (2010). La chronologie du Néolithique ancien cardial du nord-est de la Péninsule Ibérique. Datations, problématique et méthodologie. L'Anthropologie, 114 (4), 427-444.

Morales, J.I.; Oms, X. (2012). Las últimas evidencias mesolíticas del NE Peninsular y el vacío pre-Neolítico. Rubricatum, 5, 35-42.

Muñoz, M.; Berganza, E. (1997). El yacimiento de la cueva de Urratxa III (Orozko, Bizkaia). Universidad de Deusto, Bilbao, 272 pp.

Pérez-Obiol, R.; Julià, R. (1994). Climatic Change on the Iberian Peninsula Recorded in a 30,000-Yr Pollen Record from Lake Banyoles. Quaternary Research, 41, 91-98.

Román, D. (2010). Nuevos datos para la transición Pleistoceno-Holoceno: el abrigo del Cingle de l'Aigua (Xert, Baix Maestrat, País Valenciano). Zephyrus, XLVI, 209-218.

Román, D. (2011). La producción lítica en el Abrigo de la Roureda (Vilafranca, Els Ports, Castellón). Saguntum, 43, 21-31.

Soler, N.; Fullola, J.M.; Sacchi, D.; Langlais, M. (2009). El Magdalenià clàssic entre Llenguadoc occidental i Catalunya. En: Els Pirineus i les àrees circumdants durant el Tardiglacial. Mutacions i filiacions tecnoculturals, evolució paleoambiental (16.000-10.000 BP) (O. Mercadal, coord.). Museu Cerdà, Puigcerdà, 317-348.

Utrilla, P.; Montes, L.; Mazo, C.; Alday, A.; Rodanés, J.M.; Blasco, M.F.; Domingo, R.; Bea, M. (2010). El Paleolítico superior en la cuenca del Ebro a principios del siglo XXI. Revisión y novedades. En: El Paleolítico superior Peninsular. Novedades del siglo XXI (X. Mangado, ed.). Universitat de Barcelona, Barcelona, 23-62. [Monografies del SERP, 8].

Vaquero, M. (coord.) (2004). Els darrers caçadors-recol•lectors de la Conca de Barberà: el jaciment del Molí del Salt (Vimbodí). Excavacions 1999-2003. Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, Montblanc, 326 pp.

Vaquero, M.; Allué, E.; Alonso, S.; Bischoff, J.; Burjachs, F.; Vallverdú, J. (2006). El Abric Agut (Capellades, Barcelona) y el Mesolítico de muescas y denticulados en el noreste de la Península. En: Do Epipaleolítico ao Calcolítico na Península Ibérica. Actas do IV congreso de arqueología peninsular (N. Bicho; H. Verissimo, eds.). Universidade do Algarve, Faro, 113-126. [Promontoria Monográfica, 4].

Vaquero, M.; Alonso, S.; García-Catalán, S.; García-Hernández, A.; Gómez de Soler, B.; Rettig, D.; Soto, M. (2012). Temporal nature and recycling of Upper Paleolithic artifacts: the burned tools from the Molí del Salt site (Vimbodí i Poblet, northeastern Spain). Journal of Archaeological Science, 39 (8), 2785-2796.

Vilaseca, S. (1971). El Conchero del "Camping Salou" (Cabo Salou, provincia de Tarragona). Trabajos de Prehistoria, 28 (1), 63-92.

Vilaseca, S. (1973). Reus y su entorno en la Prehistoria. Rosa de Reus, Reus. [Asociación de Estudios Reusenses, 48-49].

Villaverde, V.; Román, D.; Pérez-Ripoll, M.; Bergadà, M.M.; Real, C. (2012). The end of the Upper Palaeolithic in the Mediterranean Basin of the Iberian Peninsula. Quaternary International, 272-273, 17-32.

Walker, M.J.C.; Björck, S.; Lowe, J.J.; Cwynar, L.C.; Johnsen, S.; Knudsen, K.L.; Wohlfarth, B.; INTIMATE group (1999). Isotopic 'events' in the GRIP ice core: a stratotype for the Late Pleistocene. Quaternary Science Reviews, 18, 1143-1150.

Wang, Y.J.; Cheng, H.; Edwards, R.L.; An, Z.S.; Wu, J.Y.; Shen, C.C.; Dorale, J.A. (2001). A High-Resolution Absolute-Dated Late Pleistocene Monsoon Record from Hulu Cave, China. Science, 294 (5550), 2345-2348.

Weninger, B.; Jöris, O. (2008). A 14C age calibration curve for the last 60 ka: the Greenland-Hulu U/Th timescale and its impact on understanding the Middle to Upper Paleolithic transition in Western Eurasia. Journal of Human Evolution, 55 (5), 772-781.

Wunsch, C. (2002). What Is the Thermohaline Circulation? Science, 298 (5596), 1179-1181.

Aura, J.E.; Jordá, J.F.; Montes, L.; Utrilla, P. (2011). Human responses to Younger Dryas in the Ebro valley and Mediterranean watershed (Eastern Spain). Quaternary International, 242 (2), 348-359.

Descargas

Publicado

2012-12-21